Tàpies, la bèstia del poder i la natura barroca

Juan van der Hamen, Cardo y cesta de manzanas, 1622

L’inici d’aquesta temporada barcelonina comença amb tres exposicions que tinc moltes ganes d’anar a veure. De fet, una d’elles ja fa temps que funciona però tenim temps fins després de Reis. es tracta de “Tàpies. Col·lecció d’artista”, una mostra a la fundació que duu el nom del pintor i que presenta una vintena d’obres d’art modern occidental i una quarantena d’obres del propi Tàpies, provinents de la col·lecció particular del pintor, junt amb altres objectes. Hi ha, almenys, tres motius d’interès. El primer, el de comprovar in situ el diàleg possible entre l’obra de Tàpies i dels sues referents artístics. L’altre, el d’investigar quin podria ser el fil (o els fils) conductors de l’interès del pintor per aquestes peces, obres d’artistes de primer ordre del segle XX. I l’últim, per repassar, de nou, la trajectòria de Tàpies, amb les seves diferents etapes. No ens en cansarem mai.

La segona exposició que tinc ganes de veure serà al MACBA i, en el marc de la reflexió general sobre el poder que fa l’art contemporani, presenta una mostra col·lectiva sota el títol “La bèstia i el sobirà”. Una trentena d’artistes “qüestionen i desfan la definició occidental i metafísica de la sobirania política: com proposen noves maneres d’entendre la llibertat i l’emancipació que excedeixen el marc de l’autonomia individual, així com la forma moderna de l’Estat-nació”, segons diu el prospecte. El títol fa referència al poder com a voluntat, sense límits, i la seva complexa relació amb la llei, el límit potestatiu. Jo crec que és molt oportuna.

I la tercera, molt lluny d’aquestes dues (o potser no tant), es diu “Natures mortes del segle XVII” i serveix per anar fent gana de cara a la nova presentació d’art del Renaixement i Barroc, que s’inaugurarà el 2016 al MNAC, i que comptarà amb una selecció d’aquestes obres que el Museu avança. Crec que, tant pels autors -artistes barrocs espanyols- com per la temàtica, és del tot oportuna. Lluny de la seva pàtina decorativa, els bodegons barrocs (tant els de tradició espanyola com els de la flamenca, aleshores sota la mateixa corona) són una expressió molt genuïna de l’aportació de l’art espanyol al pensament barroc ...i contemporani. La celebració del present, la valoració del que -en teoria- és menys insignificant, l’al·legoria humana en forma de fruites, flors o aviram i el tractament tècnic de la pintura en són una contundent mostra. Jo ja hi estic fent cua.

Ramon Bassas.

“Tàpies. Col·lecció d’artista” s’exposa a la Fundació Tàpies fins al 10/01/2016; “La bèstia i el sobirà”, al MACBA del 16/10/2015 al 17/01/2016; “Natures mortes del segle XVII”, al MNAC del 08/10/2015 al 28/02/2016Article per a la revista Valors (setembre 2015)