Fa dècades que la cultura derivada del Maig del 68 abandera una dogmàtica interpretació dle carpe diem que consisteix a proclamar els beneficis d'abanderar l'autodomini personal i de deixar-se portar per tota mena d'experiències de plaer, siguin naturals o artificals. Per descomptat, aqusta cultura adula sempre els joves. Els afalaga. No solament ofereix tota mena de facilitats festives, als joves, sinó que els empeny a provar-les. Tant li fa que els joves perdin el futur. Tant li fa. De seguida començarà una nova forma d'adulació: aplaudir-los retòricament quan s'indignin.
Antoni Puigverd, La finestra discreta, Ed. La Vanguardia, Barcelona, 2014, pàg. 186.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada