Mai no apresis les idees:
que flueixin al seu grat...
Si s'aturen com les fulles
un moment al rabejol,
és que volen reposar-s'hi....
ja vindrà que tornaram,
rialleres, recobrades,
a surar corrent avall...
Sobretot, no les rebreguis,
car quan obrissis les mans
cada embosta fóra buida...
aquest fóra el puniment...
Quan ocultes elles dormen,
abalteix-te tu també.
Miquel Bauçà, En el Feu de l'Ermitatge, 100. Ed. Empúries, Barcelona, 2014, p. 60.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada