Pàgines

dimarts, de maig 03, 2016

Votar Sánchez, fer campanya


Ja sé que la cosa menys creïble del món és que un militant d'un partit et demani que el votis, tot i que hi he dedicat molt de temps i esforços en la meva vida. I també és lloc comú abominar d'una segona campanya per a les eleccions generals després del fracàs per a la formació de govern fruit de les Corts sorgides del passat vint de desembre, campanya que s'esdevindrà per concórrer als comicis del proper 26 de maig, dos dies després de la revetlla de Sant Joan. 

Ja ho sé, però ara tinc ganes de fer exactament el contrari del que toca i dir que, en primer lloc, aquesta vegada s'ha de votar (o s'ha de tornar a votar) perquè Pedro Sánchez sigui president del Govern, o sigui el PSC, aquí. I que, en segon lloc, la campanya electoral gairebé trobo que és més necessària ara que la del semestre anterior.

Jo votaré Sánchez


Començaré per dir que no vaig votar Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE, que hi ha moltes coses que no m'agraden d'ell i de la direcció del partit socialista i que, en altres circumstàncies, un resultat com el que obtingué a les passades eleccions li haurien obligat a plegar. Però també he de dir que la remota posisbilitat de fer un govern alternatiu a l'actual, que prengui la iniciativa en la colla de temes pendents que no avancen, justifica de bon tros la seva estratègia d'intentar-ho. Tot i que a mi Ciutadans no m'agrada gens, i que en casos com la situació a Catalunya més aviat no s'aventuren mesures gaire cretaives, sóc des que pensa que partir d'un acord bàsic entre els socialistes i aquests últims era l'únic camí viable... si el tercer actor en joc i donava encara que fos un suport passiu. De fet, era l'únic possible. Un acord similar amb Podemos, segurament molt més difícil, no hauria pogut obtenir el de Ciutadans.

S'ha dit que el principal escull per aquest acord a tres bandes era la "situació catalana". Sobretot, per la negativa dels signants de l'acord a incloure un referèndum per a l'autodeterminació, com es veu que demanava el partit d'Iglesias, condició que hauria facilitat, potser, l'acord amb les forces nacionalistes. De retruc, esclar, la ruptura amb el partit de Rivera. Si ho mirem al revés, però, la situació és encara més preocupant. Com a conseqüència del "procés" independentista, el catalanisme polític (sobretot el nacionalista, però de fet, tot) ha perdut la capacitat d'influència. Tant des del punt de vista aritmètic (no compta), com des del punt de vista polític: pèrdua de transversalitat, pèrdua d'escons, pèrdua d'interès (almenys aparent) en la política espanyola (desconnexió). Hi ha qui vol ser reconegut "al món" i s'oblida que la resta d'Espanya també és d'aquest món. A més independentisme, doncs, menys catalanisme.

El 26 de maig votaré Pedro Sánchez amb més raons i ganes que el passat mes de desembre. S'ha mogut en el país del tancredisme. Ha cedit en un món en què tota cessió és vista en clau de covardia. S'ha acostat molt més que ningú al que jo vull (i crec que el país necessita): un canvi de prioritats i ritme. Ha fet un pacte amb un programa (un programa!) mentre d'altres ja es repartien els ministeris i els espies. Per raons alienes a ell, és cert, segurament -però- presentarà llistes un pèl millors que les que va presentar.

Jo vull campanya


Per tot això, que cal dir ben clar i ben alt, trobo que s'ha de fer la campanya. En aquests sis mesos haurem vist què són capaços de fer els partits per pactar, dialogar i governar. Haurem vist quines són les seves prioritats. Especialment les programàtiques. Crec que hi ha, doncs, més motius que abans per poder discutir, contrastar i elegir. S'ha de fer campanya, sí. S'ha de comprometre el conjunt de partits per un escenari de pactes que ja coneixem com pot ser. I s'ha de dir, crec també que ben clar i català, que els que s'han quedat amb els braços plegats tan sols criticant els que sí que han arribat a uns acords han comès el greu error de fer fracassar la política quan més se la necessita. Jo, almenys, tinc ganes de dir-ho.

Fotos: Marca,  Reuters, Unió Catalanista de Sabadell., Auto Studio car Audio.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada