Regular la prostitució?

A finals de març va haver-hi un debat radiofònic amb quatre de les alcaldesses metropolitanes centrat, es veu, en la possible regulació de la prostitució a l’àrea de Barcelona. Com si els papers estiguessin canviats, les d’ideologia més pragmàtica advocaven contundentment (i utòpica) per no “legalitzar l’encobriment de la tracta de blanques”, i la d’ideologia més utòpica intentava convèncer-les de les bondats d’una política més progressiva i pragmàtica. També podríem fer la distinció entre arguments morals i arguments polítics. Que les coses no estiguin bé, que ens indignin, fins i tot, no treu que s’hagin de regular precisament per evitar mals majors, com es fa, a parer meu, en les legislacions sobre l’avortament. Sense fer escarafalls, la política hauria d’investigar les mesures són més eficaces per resoldre les conseqüències negatives dels problemes, molt abans d’anar a l’arrel, com demanen els moralistes i els radicals (paraula que prové d’arrel), camí que acostuma a ser sempre un desastre. Més exploració i menys xamanisme, com diria el politòleg Víctor Lapuente.

En tot cas, la regulació de la prostitució no és un debat senzill, fins i tot si obviéssim l’enorme negoci de l’explotació sexual a escala global. Fins i tot, si l’activitat fos “voluntària”. Que l’imperi del mercat no tingui límits i arribi fins a la intimitat a mi també em sembla despersonalitzador. Talment que la sexualitat sigui reduïda a una funció fisiològica ingovernable. Ara bé, en la cultura hiperestimulada en la que ens trobem, on el sexe és el principal reclam publicitari pertot, o l’únic llenguatge amorós dels nostres productes culturals, o un indicador de normalització de col·lectius socials (la gent gran, els que pateixen minusvalies, els tímids…), o on la pornografia viu l’edat d’or, sense que tot això sigui percebut com una nova submissió, sinó tot el contrari, no ens hauria d’estranyar l’enorme demanda en aquest mercat. Sobretot en qui, per manca d’habilitats o gràcia, o de sort, no pot emular l’activa i plaent vida sexual que se li posa als morros cada minut.

Jo només recomanaria una cosa, si s’obre el debat. Que, abans d’obrir la boca, preguntin a les germanes oblates de Barcelona, que porten anys dedicades a assistir a dones que fan de prostitutes, què en pensen. Que què caldria fer, en primera instància, per millorar-lis la vida. Em temo que, de cop, s’esquerdaran les utopies davant un realisme tan punyent. I tan alliberador, també.

Article per a la revista Foc Nou (maig 2016)