"No ens parli de les coses tristes o dolentes que ens poden passar!", m'exigeixen. "Sembla que ens vulgui portar mala sort. S'ha de ser optimista! S'ha de tenir il·lusió1".
I, tanmateix, resulta que el consumidor il·lusionat, a qui també podríem anomenar votant (o, si s'escau, patriota), xoca una vegada i ua altra amb la seva condició d'il·lús.
Antoni Puigverd, La finestra discreta, Ed. La Vanguardia, Barcelona, 2014, pàg. 291.
Foto: obra de Juan Genovés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada