Amb les muntanyes passa el mateix que amb el mar. Són coses de la bellesa d eles quals puja més de grau quan es contemplen des de la terrassa d'un cafè o d'un finestral de restaurant que si s'emprèn el seu embat d'una manera directa, com tothom que coneix el mar, per poc que sigui, sap perfectament. El límit d'ua muntanya no és ni el sanatori de dalt de tot ni el funicuar més vertical i sublim. El límit d'una muntanya, si les disposicions no són gaire heroiques, són el restaurant i el cafè.
Josep Pla, El nord (Ed. Destino, Barcelona, 1974 (2)), p. 325.
Il·lustració. Edward Hooper, Gent al sol (1960), col·lecció particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada