Vint-i-quatre

Quan sola sola caminant pel bosc,
a un punt t'aturaràs malinconiosa,
la carícia del vent entre les fulles
per a mi te diurà: —Cor meu, cor meu!—

Quant davallant lo sol a la marina,
les muntanyes se tinyin de violeta
i al cor te pesa una secreta pena,
lo sospir de la mar te diu: —Cor meu, cor meu!—

Quan seuràs pensarosa a prop del foc
i del meu somni no hi haurà que cendra,
dolça una veu vestida de silenci
al teu cor picarà: —Cor meu, cor meu!—

Rafael Catardi, "Cançó de l'Alguer". Intèrpret; Marina Rossell (1977), Música: C. Fadda.

Play Música Spotify