Vine i veuràs

Jn 1, 35-42

Al text d’aquest diumenge s’hi explica com Jesús va agrupant el seu nucli més íntim de deixebles. En veure que el miren els pregunta el mateix que ens podria preguntar a nosaltres “Què busqueu?” No és fàcil de respondre, la pregunta. No sé si sabem massa què busquem. Què és el que ens fa aixecar cada dia. Anar a la feina. Complir amb les rutines familiars. I, si m’apureu, ¿què busquem exactament quan lliguem, quan votem, quan viatgem? ¿Només “anar fent” i “qui dia passa any empeny”? Sempre, de fet, busquem alguna cosa més. Fent el dinar busco que mengin els meus fills, potser, però més coses. D’aquest plus de la recerca és d’on surt, entre d’altres, la qüestió religiosa. Tenim el que tenim i res més del que tenim, però no n’hi ha prou amb el que tenim.

I aquesta, què busquem, potser hauria de ser la pregunta que ens hauríem de fer íntimament en tota circumstància. Els creients tenim un “mètode” anomenat pregària per acollir aquesta intimitat perquè el més a prop de Déu, o de la idea de déu, que tindrem mai a les mans és la resposta a aquesta pregunta. Ara bé, no cal pas ser creient per fer-se-la. Tots, com dic, estem en posició de recerca, és el que ens fa humans. L’homo erectus, del que provenim, és aquell que descobreix que hi ha una cosa que es diu horitzó i ja mai més pot deixar de pensar-hi.

Tot i així, com deia, és una pregunta que costa. Com tot el que costa covint necessita ajuda, uns fòrceps. Com en tot, es hi poden ajudar els altres, que ens veuen des d’una altra perspectiva. I, dins dels altres, n’hi ha que tenen un especial do. Els deixebles, en aquest evangeli, diuen “mestre” a Jesús i, més endavant, “Messies”, que vol dir “ungit”. El mestratge, com bé saben els que l’exerceixen, té riscos: el messianisme, per exemple. O la manipulació. També l’evangeli pot ser llegir com un “manual del bon mestre”, doncs.

Ara bé, en realitat són els altres els que identifiquen un mestre. I sovint, tots nosaltres fem de mestre dels altres. De mestre, de catequista, de referent. Aprenem a parlar el que parlen els que ens envolten. I així amb tot. No sé si som prou conscients que el nostre comportament, el nostre capteniment, les nostres idees, són el material que conforma el comportament, capteniment i idees dels altres, almenys en part. De vegades el conforma en positiu, repetint-lo, i de vegades en negatiu, atacant-lo. De nou, fent i no parlant. ¿Quina és la millor manera de transmetre la importància de la lectura? Llegint. ¿Com podem inculcar les bones maneres? Practicant-les sempre. Etcètera.

Hi ha qui diu, doncs, que “hem de predicar amb l’exemple”. Al pare Lluís Duch això li semblava, com diríem ara, però, una mica de “postureig”. I deia que l’important en tot cas, sempre, és el testimoni. De nou, fer, sempre fer. I quan algú se’ns acosti, buscant, em sembla que li hem de dir el que Jesús diu en aquest evangeli: Vine i veuràs.

Aquest és el text del "temps de reflexió" (comentaris e les lectures de diumenge) que faré demà dissabte al programa "Creure Avui" de Televisió de Mataró. "Creure avui" s'emet els dissabtes a les 7h i res reemet el mateix dia a les 14h, el diumenge a les 7:30h i 10:30h i el dilluns a les 16 h. I els programes els trobareu aquí. 

Foto: Zalamillas (Lleó), 2010.