Caminant pel Tinell, pel taxi i per la Xina

2 anys del Tinell
:

Aquesta tarda he estat al Palau del Tinell, a l'acte commemoratiu del segon aniversari de l'acord catalanista i d'esquerres que fa possible el Govern de la Generalitat presidit per Maragall. Han estat tres bons discursos, els del propi president, de Saura i de Carod. Tots ells coincideixen en la importància que té aquest govern, el primer relleu democràtic d'un Govern de la Generalitat, i que ha significat fer de l'eix social el veritable nord de la política catalana, més que l'dentitari, com deia Maragall. Carod ha dit, fins i tot, que "nacional" i "social" són dos adjectius que haurien de ser el mateix. Hi havia força persones conegudes, a les que he pogut saludar, molts ells del Maresme, pertanyents a les tres formacions convocants de l'acte. També he conegut, personalment, un parell de blocaires que diuen que em llegeixen (jo també, i els admiro) i hem acabat uns quants maresmencs en un bar proper celebrant (amb cava català, sí senyor) tant l'acte com el sant de la Conxita Rodríguez, regidora de Tordera, que va ser l'altre dia. (Foto: EFE / Andreu Dalmau)

:

Taxi

:

Aquest migdia m'he acostat, amb el meu company el regidor Fermí Manchado, a la concentració de taxistes que hi ha hagut a Mataró, en solidaritat amb el company assassinat a Bilbao. Hem estat parlant una estoneta de la seguretat, del sector, d'un munt de coses que sempre aprenc amb aquest col·lectiu testimoni de tants trànsits. En sóc usuari (és a dir, hi confio moltes vegades) i crec que val la pena escoltar-se'ls.

:

Xina
:

L'Antón Costas, catedràtic d'Economia, escriu avui un interessant article a El País, semblant al de fa uns dies, sobre la necessitat d'establir acords estratègics amb Xina, la gran potència emergent que encara té pendent dos reptes que hauria de superar sense els atzucacs de Rússia o d'altres països. Em refereixo, d'una banda, al procés de democratització que un dia o altre haurà de caure. I, en segon lloc, a l'aparició d'una classe mitjana àvida de consum. Costas apunta que Xina deixarà de ser la productora de mà d'obra i productes barats i començarà a produir béns d'alt valor tecnològic. Ja vaig parlar de Costas i de l'empenta d'alguns empresaris locals al respecte en un post de fa temps. Curiosament, també aleshores coincidia Costas amb el conseller Rañé, aquesta vegada al propi diari, en el que el titular de Treball coinccideix en què Xina deixarà de ser el lloc de les deslocalitzacions (no trobo el link). Curiosament també, ja havia dit que Andrea Riccardi veia en la Xina el país on el cristianisme s'expandirà en el futur. En fi, tinguem els ulls ben oberts i comencem a confiar en aquest país, els dirigents de la qual impressionen fins i tot a l'Albert.

:

Neumanies IX

:

Mucho más que nuestras opiniones, nos delatan nuestras conjeturas

:

Hay dos clases de enemigos: los que nos indignan y los que nos dejan pensando

:

El purismo se cura caminando

Andrés Neuman, El equilibrista, Ed. El Acantilado, Barcelona, 2005, pp. 23-25.