diumenge, de juny 26, 2005

Què faré sense Eurídice?

El millor que he llegit aquests dies es publica avui a les pàgines catalanes d'El País. Ho signa Rafael Argullol (un altre dels fixes en aquest blog) i, a rel de l'exposició sobre els tracis al Caixafòrum, reflexiona sobre la permanència (el sant grial, diu ell) de la idea de la immortalitat de l'ànima "que acabó seduciendo Grecia y fecundando lo que ahora llamamos Europa" a diferència de l'"absolutismo arbitrario de Zeus o la fortaleza de Hércules", i a centra en el mite d'Orfeu, que ja existia en aquesta civilització més antiga que la grega. "El viaje al infierno de Orfeo" diu el professor Argullol, "anticipa el de muchos otros, entre ellos el de Cristo tras la crucifixión o el de Dante en la Divina comedia. Orfeo -como el alma inmortal íntimamente asociada a su leyenda- atraviesa la oscuridad para alcanzar la luz. Pero Orfeo nunca hubiera sido tan seductor sin Eurídice, a la que logra rescatar de la muerte y a la que pierde por el excesivo deseo de contemplarla. (...) Tal vez ésta sea la inscripción secreta que está en el fondo del santo grial del orfismo. O tal vez sea otra relacionada con las bárbaras costumbres de los tracios relatadas por Herodoto: lloraban, cuando nacía un niño, evocando los dolores que le esperaban y hacían frenéticos festines para celebrar la muerte de un ser querido".
:
Com cada quinzena, en Manuel Mas escriu a capgros.com, amb uns flashos sobre la mort de Moncada, el seu recent viatge al Bierzo, el tema europeu i les eleccions gallegues. Fa uns dies deia que els polítics xerrem molt i ens expliquem poc. El diputat i exalcalde se'n fa un fart d'explicar-se. Ja estem preparant un acte a Mataró sobre Europa i l'economia mundial, per exemple, però us puc assegurar que no para i que s'ha pres seriosament això d'escriure.
:
A través del post d'avui de Miquel Iceta (a qui recomano per entendre exactament quina és l aposició del PSC respecte a la redacció del nou Estatut, contra el que els qui relament la volen bloquejar diuen), arribo a un article de Miquel Sellarès publicat a Tribuna Catalana, en el que el que fou preimer director general de Seguretat Ciutadana dels governs de CiU (avui a ERC), critica la campanya de desprestigi que Artur Mas ha emprès contra els Mossos i la consellera d'Interior.
:
Mario Vargas Llosa defensa des d'El País la llei espanyola que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, des d'una postura crítica amb la majoria d'accions del Govern Zapatero. Vargas critica el PP (amb qui simpatitza) des de posicions liberals i recorda els estralls que els nazis i els règims comunistes han aplicat contra els gais. Han aplicat i apliquen. Per descomptat, és pitjor Fidel que Rouco. Sobre el tema també val la pena llegir la segona entrega dels articles que hi dedica Cinto Amat al seu blog (on era, fins ara, aquest home que coses tan interessants per dir?).
:
Completo les cites amb l'entrevista que avui publica La Vanguardia a Andrea Riccardi, líder de la Comunitat de Sant Egidi. A banda de ser, com l'Abat Soler, un dels optimistes respecte al papat actual, diu una cosa que m'ha sorprès agradablement. Riccardi afirma que el lloc on es pot expandir més el cristianisme és a Xina, justament pel grau de secularització que hi ha, contra llocs com l'Índia, just pel contrari. Primer caldrà legalitzar la religió catòlica no oficial, dic jo. Però m'agrada aquesta idea de considerar l'alta laïcització i absència de referents religiosos com un desert, en el sentit místic del terme. I també trobo interessant aquesta deriva xavierana i ignasiana cap a Àsia.
  • Foto: Detall d'Orfeu i Eurídice (George Frederick Watts, 1869), col·lecció privada.
  • Més obres d'art del mite d'Orfeu:. Cliqueu aquí.
Publica un comentari a l'entrada