dimecres, agost 17, 2005

Fins que em siguis tornada

Perecoll
:
Foto: Guerres d'Iraq (2003), de Perecoll. Texto del artículo en castellano: clicar aquí.
:
En Perecoll em va dir que, al desembre, farà de nou una exposició a l'Ateneu de Caixa Laietana, a Mataró. També ha dit en algun lloc (sóc ara incapaç de dir on) que abandona la seva fase de pintura negra, a la que m'he referit altres vegades. I que encara no sap ben bé com orientar la seva nova fase creativa. Espero amb ànsia que trobi aviat nous camins d'experimentació, orfebre com és tant en el sentit estricte del mot com en la determinació de colors, de formes i de textures que mai no ens deixen indiferents. Fa molts anys, moltíssims, jo devia ser un adolescent, que vaig llegir una entrevista al setmanari El Maresme (vegeu aquesta altra publicada al butlletí del TecnoCampus). En ella, l'artista mataroní deia una cosa que des d'aleshores m'ha quedat com clavada. Més o menys venia a dir que, de fet, l'escultura no és l'espai ocupat sinó el que es deixa d'ocupar. El buit que l'envolta, o el travessa, o l'acarona, o el colpeja, o el respira. Aquest buit que ocupo jo cada vegada que m'hi enfronto. O el buit que omplen tantes dones boniques al voltant de les seves joies daurades, que són un pretext per admirar les persones que estimes. O que encara no estimes però pugen deu punts. Trobo que, a les seves pintures negres, una mena d'escultures verticals i planes, de fet, fetes de traços de gruix divers, com els pintors xinesos, els buits, crec, petitíssims i lleus, permeten l'eclosió de la llum que, de fet, és el protagonista de cada narració. La llum sobre l'espai és sempre una narració, un esdeveniment in progress. En fi, espero la cita amb ànsia. I la seva nova etapa, plena de creativitat, com qui es deleix del saber d'un veritable mestre.
:
Poemes d'agost - XIV
:
Tantes parets entre tu i jo. L'enyor,
exhaust, no arriba fins a tu. No veu com se't va fent
vida, en indrets i en moments que són veritat haguda,
no desfets com el seu desesper. Gos
pròdig d'esverament brutal, es llança a rebolcar-se
per la pols d'un estiu sense remei.
Oh, per la set massa confusa, un sol
fil d'aigua, un sol record teu a cada instant,
fins que em siguis tornada.
:
Gabriel Ferrater, "Tro vos mi siatz renduda" del llibre Menja't una cama (1962), Ed. 62/ Empúries. Barcelona, 1997, p. 33. (versión en castellano)
:
Eric Fischl, Krefeld Project, Living Room, Scene 1 (2002)
Publica un comentari a l'entrada