Matas amb Mas | Ciutadans tontos | D'anys a dies

Jaume Matas recolza Artur Mas

:
Rajoy i Matas. Foto: El País.
:

Avui, el president balear, Jaume Matas, del PP, ha donat un suport explícit a Artur Mas a l'entrevista que publica La Vanguardia. Reconeix sense embuts que "si el PP no és alternativa, el millor per Catalunya és que guanyi CiU", anant més enllà fins i tot del que ja han dit Rajoy i Piqué, que recolzarien una investidura del candidat de CiU en cas que aquests i el PP sumessin 69 escons. Amb aquests hoolligans, crec ens ajuden a que quedi més clar, per qui encara no ho sabés, per quina raó cal que Montilla sigui el proper president de la Generalitat. La dreta, la que parla sincerament, almenys, es deleix d'entrar de nou al Govern de la Generalitat i fer de les seves. Com abans. Com sempre.

:

L'apel·lació al vot útil que, de facto, fa el president de les Illes, coincideix amb les reticències d'Artur Mas a acceptar la proposta de debats cara-a-cara que li ha fet el PSC. Un Mas poc acostumat als debats (ni ell ni Pujol n'havien acceptat mai... fins ara), es posa molt nerviós quan se li demana que, a la vista de l'expectació que genera aquest procés electoral, es transmeti un d'ells al conjunt d'Espanya. Ni que fos per contentar un dels seus fans, el senyor Matas, seria elegant que deixés els nervis (i la por a que es mobilitzi l'electorat, no siguem ingenus) a part i acceptés el repte que li proposa Montilla.

:

Aquest post ha estat editat simultàniament a aquest altre bloc.

:

Volen ciutadans tontos

:

Fotos: Marga Cruz i F. Castanyer (capgros.com)
:

A veure si resultarà que el que vol l'oposició és que ningú se n'assabenti de res. És a dir, res d'inauguracions (que ve del mot inauguratio és una festa romana de desig de bons auguris en l'inici de la construcció d'una ciutat) a veure si resultarà que la gent de Mataró és tonta i canvia el seu vot a toc de bombo, no com la de totes les ciutats on governa el PP, que ningú deu inaugurar res, suposo. De fet, ara recordo que van inaugurar un trasvassament de l'Ebre que ningú va veure com venia cap paleta a treballar-hi. A veure si era un miratge.

:

O potser es pensen que la gent, que ja hem dit que es pensen que és tonta, no sap destriar la institució del partit al qual milita qui la presideix (acompanyat d'una representació plural), confusió que els anteriors governants a la Generalitat van promoure amb busos pagats per la institució per anar a un míting de gent gran de CiU. Són així.

:

Ho dic perquè la hipocresia de la dreta no s'acaba aquí. Aquests altres, els que es pensen que els avis repapiegen, són més fins. La mateixa setmana que una enquesta atribueix a la que fa directament l'Ajuntament (inclòs el butlletí) com la principal font d'informació sobre Mataró, aquesta dreta finolis proposa que es deixi de fer i s'encarti als gratuïts existents (m'imagino que no ho faran gratis, això). Una forma fina i simpàtica d'intentar influir els mitjans de comunicació locals, en la genuïna tradició Camp, que deu ser la resposta a unes desafortunades declaracions del seu cap de Grup, Joaquim Esperalba, en un butlletí propi (que curiosament va ser retirat d'internet, però que es va repartir en paper) acusava a principis de mandat que els mitjans de comunicació eren uns venuts al PSC, més o menys. En fi, canvi d'estratègia bèstia a finolis, de sincera a hipòcrita, de hard a soft (o micro-soft).

:

Mentre tant, no veig que defensin el dret dels ciutadans a ser informats directament pel seu ajuntament del que aquest fa. Senzillament, és això.

:

Cassanyades - XII
:
"Avui un autor pot elaborar un missatge, redactar-lo, dissenyar-lopenjar-lo a la xarxa i arribar a 800 milions de lectors... (...) [Cultura escrita, literatura e historia. Conversaciones con Roger Chartier,] Chartier ([Roger, Ed. FCE, Mèxic] 1999: [pàg.] 205) destaca que aquesta reducció de funcions redueix la distància entre autor i lector o entre producció i recepció. A Internet, els mesos -o anys- requerits per escriure, imprimir i distrubuir un article es redueixen a dies".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, pp. 197.

: