:
Conjunt ceràmic que recobreix les parets de la capella del Santíssim de la catedral de Palma. Foto: Agustí Torres:
D'El País d'ahir (encara en parlaré demà, sorry) destaca també un meravellós reportatge sobre Miquel Barceló, que reprodueix en esclusiva alguna de les seves obres en paper, repassa alguna altra de les seves peces amb comentaris del propi artista, parla sobre el projecte de la Catedral de Mallorca i, en fi, parla una mica de la seva trajectòria una vegada el jove pintor ha fet ja cinquanta anys. Inclou també la col·laboració de Francisco Calvo Serraller. És tot plegat tant interessant, tan estimulant, tan revelador, que només us demano que us llegiu la versió d'internet que he lincat, si no teniu la de paper. Es tracta d'un gran artista, d'aquells que ens queixem sempre que només se'ls valora quan moren (i és viu!), de l'explorador de nous llenguatges artístics a través de la millor tradició pictòrica (de la prehistòria fins avui, de l'Àfrica a París, del minimalisme al barroc...), d'algú que, com diu ell mateix, vol fer com Tintoretto: pintar-ho tot. Un plaer que no us podeu perdre.
:
PPimpinela
:
Mot divertida la interpretació que fa en Guillem Espriu de les declaracions de dirigents del PPC i de CiU després que es desvetllés que ambdós partits han iniciat converses per pactar una alternativa conjunta. La dura intervenció de Duran al passat consell nacional d'Unió tampoc n'és aliena.
:
Dues ciutats - VIII
:
No me daba cuenta de que una mayoría aplastante de humanos no forma parte del reino del significado profundo gracias a sus conocimientos -los que los poseen no abundan-, sino gracias a su vida, a su substancia palpitante y resplandeciente, de manera que acusarlos de ignorantes era estúpido y absurdo, en vez de interrogarlos, ponerlos a prueba y torturarlos, había hecho mejor observándolos en intentando comprenderlos. Observándlos con ternura y perspicacia.
:Dues ciutats - VIII
:
No me daba cuenta de que una mayoría aplastante de humanos no forma parte del reino del significado profundo gracias a sus conocimientos -los que los poseen no abundan-, sino gracias a su vida, a su substancia palpitante y resplandeciente, de manera que acusarlos de ignorantes era estúpido y absurdo, en vez de interrogarlos, ponerlos a prueba y torturarlos, había hecho mejor observándolos en intentando comprenderlos. Observándlos con ternura y perspicacia.
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 77. Il·lustració: Foto de Pierre Gonnord.
:
El dia 1 de febrer de 19.55h a 20.00h es proposa apagar tots els llums. Si la resposta és massiva, l'estalvi energètic pot ser notable.
ResponEliminaNomés 5 minuts, i a veure què passa.
És mitjançant aquestes iniciatives com podem demostrar que encara tenim força i podem fer alguna cosa com a societat (local i global) per demostrar que tenim el poder, que seguim sent nosaltres els soberants del sistema, i no una societat passiva que es lamenta d´ella mateixa i és autocompassiva.
Són tan sols 5 minuts que podem i ens podem demostrar a nosaltres mateixos com a col·lectiu que encara tenim coses a dir i a fer. Un granet més doncs.
Internet té molta força i podem aconseguir grans coses.
La Terra i els que vivim gràcies a l´espoliació dels seus recursos (i els que no en poden viure) es mereix que intentem actuar junts durant 5 minuts. Individualment ens costarà molt poc, però fàcilment es poden aconseguir efectes notoris.
El Capità Enciam deia, "els petits canvis són poderosos", així que gràcies per col.laborar i passeu la notícia!! o si ho preferiu Intermón-OXFAM " pensa globament, actua localment"
Una tàctica certament boba, us entesteu a dir que Ciu vol pactar amb el Pp i el Pp us ve al derrera dient que vol pactar amb Ciu. Us ho heu parlat o us poseu d'acord directament?
ResponElimina- Anònim,
ResponEliminaAveure si me'n recordo, doncs... però araque hi penso tinc ple.
- Pedro
ResponEliminaÉs obvi que hi ha contactes... però, en fi, ja s'arreglaran.
I tant que ens arreglarem Ramon, d'això es tracta, són les regles polítiques que tant heu defensat desprès dels resultats a les autonòmiques, no?
ResponEliminaPotser rebeu de la pròpia medicina, el que no es pot fer és receptar aspirines i desprès dir que el altre metge que les recepta fa malament, al cap i a la fi són aspirines.
Vinga, de bon rotllo, que cadascú pot pactar amb qui vulgui,
Això d'apagar el llum cinc minuts té la seva gràcia, és un acte simbòlic que trobo ben intencionat. Passaria res si el ple quedés cinc minuts a les fosques? correrien les mans per sota la taula? a quin conserge puc sobornar perquè us faci saltar els ploms? A l'Ajuntament sempre es fan actes simbòlics per les víctimes (això està bé), la Terra, aviat, potser també ho serà.
ResponEliminaSí, realment obvi per un dirigent del Psc. Ja s'arreglaran?Llavors perquè et preocupen tant?
ResponElimina- Tomás,
ResponEliminaNo passa res: els pactes són legítims, com legítim és que se'n destquin aquelles conseqüències polítiques que comporten.
- Vladimir,
Ara que ho dius, millor que no tanquin les llums...
- Pedro,
No és que em preocupin, és que, com li deia a en Tomás, crec que els pactes s'han d'explicar i assumir-ne les seves conseqüències. Del darrer de CiU amb el PP, fins i tot l'arriben a negar!
Hola:
ResponEliminaEl millor que li pot passar a Catalunya es un diàleg amb posterior pacte entre CIU i PPC, son dues forçes complementàries així es veuría que els populars catalans són gent amb molta sensibilitat social -cristiana i poden fer politiques molt profitoses per el benestar d ela gent acompanyats de CIU , un govern nacional-populista, arreclaria molts problemes socials que la demagógia de l ésquerra no ho sap fer , peró si fer fórums etc... que no solucionen els problemes de la gent del carrer.
- Garmir
ResponEliminaNo sé si és el millor que pot passar, francament. Ja hem vist què dóna de sí el pacte CiU/PP altres vegades: pèrdua de la competitivitat de Catalunya respecte Madrid, fre al desenvolupament autonòmic, suport a polítiques regressives en l'àmbit social, etc... Deu ser el millor per la dreta (o això de nom tan inquietant que en dius nacional-populisme), això potser sí.