divendres, de novembre 04, 2005

'Una catedral baix la mar'*

Avui no parlarem d’un llibre per llegir, sinó un llibre per mirar, un llibre de fotos d’aquests que sempre et treu d’un apuro en un aniversari o un sant. Estic parlant del volum que acaba d’editar Galàxia Guttenberg / Cercle de Lectors que recull les fotos que Agustí Torres va fer de tot el procés d’elaboració de la capella de Sant Pere de la Catedral de Mallorca que es va encarregar al pintor Miquel Barceló.
:
L’encàrrec, que va fer l’antic bisbe de Mallorca, ja finat, Teodor Úbeda, va fer molta il·lusió a Barceló, que s’hi va posar en ferm fa tres anys i l’ha acabat aquesta primavera passada. Li va fer il·lusió per diversos motius. En primer lloc, perquè treballava a casa i, com una mena de fill pròdig, després de recórrer el món, tenia un dels seus millors encàrrecs de la seva vida a l’illa que l’havia vist néixer.
:En segon lloc, perquè no estava exempt de risc. Tan amb l’aspecte físic, ja que el material utilitzat és ceràmica i l’espai és molt gran, com amb l’aspecte estètic, ja que no poca gent considerava "massa modern" el pintor mallorquí, en un marc gòtic com la Seu de Palma. Aquí, el bisbe Úbeda (junt amb el Govern balear d’aleshores i altres institucions) va ser un molt bon aliat i es va entossudir en considerar que l’art modern també pot ser art sacre, cosa que, com sabeu, molta gent discuteix.
:Encara hi havia un altre motiu d’il·lusió. Anteriorment, els arquitectes Gaudí i Jujol, del Modernisme, ja havien decorat part de la Catedral de Palma Mallorca, i fer-los companyia és un al·licient incomparable.
:I m’atreviria a proposar un darrer factor d’il·lusió. Com sabreu, la pintura de Barceló reinventa la iconografia pictòrica. Els seus bodegons són taules parades amb fruits oberts mostrant tots els colors, amb aviram i viandes tallades, amb tubercles i altres hortalisses, amb peixos i estris de cuina, peles de mandarina i pans recent trets del forn. Els seus temples són cinemes, estudis de pintor; els seus espais preferits, els deserts; les seves figures són éssers integrats al paisatge i al món, però també hi ha calaveres, àmfores... I la seva base és sovint trossejada per l’escalfor dels forns que trenca l’argila, els cràters dels impactes, o fins i tot els marges devorats per tèrmits.
:
És una pintura viva, plena d’icones de la vida, com veiem. I el tema elegit: la multiplicació dels pans i dels peixos, permet de desplegar tot aquest bagatge pictòric d’una manera excepcional, creant una sensació de fons marí, com si fos un entorn uterí abans de trencar aigües, que dóna títol al llibre "Una Catedral baix la mar" (Una Catedral sota el mar).
:
Acabaré recomanat-vos també que feu una mirada a la figura de Jesús, l’única figura humana (si exceptuem les calaveres). En els esboços inicials es veu una figura semblant al famós estudi de Leonardo sobre el cos humà. A mesura que passa el temps, va prenent el gest. De nou, es tracta d’una figura que forma part del paisatge, d’aquest úter que haurà d’abandonar si vol néixer, i a sota hi col·loca el Sant Sagrament. Perceptiblement, de la figura de Jesús ressalta la sang de les mans i del cos. Aquí, la sang, aquest fluïd imprescindible per la vida (i per l’amor) però també símbol de la mort i la violència, substitueix la figura de la creu.
:
Així, doncs, si voleu satisfer la vostra mirada i voleu rumiar una estona, si voleu veure l’autenticitat de la mirada d’un agnòstic sobre el misteri de la Salvació... i si voleu quedar bé quan vulgeu fer un regal, aquest llibre val molt la pena.
:
Moltes gràcies.

Cap comentari: