Blocs sí, blocs no | Vall ampla i arenosa

Blocs sí, blocs no
:
Maruja Torres i Jaume Subirana
:

Bé, el darrer dels articles d'El País de diumenge, també del Semanal, que, com en una breu sèrie, voldria destacar és el de Maruja Torres, una diatriba contra els blocs, o determinats blocs seria millor potser que, entre d'altres sagetes, es pregunta insistentment: d'on treuen el temps? A mi també m'ho pregunten, a vegades amb la mala llet amb que Maruja ho formula. Ho he dit altres vegades. Tinc poques virtuts, de manera que les que tinc les exploto a tope. Una d'elles és (i no sé si sempre virtut) la rapidesa en escriure, les ganes d'explicar-me, etc. I el temps el trec, al vespre i alguna tarda de diumenge (per exemple, aquesta entrada la vaig fer diumenge passat) amb la qe us enganyo... en fi. No es tracta de parlar de mi, o haurem de donar la raó a Maruja Torres sobre l'excitació de l'egolatria que suposa aquest fenomen... L'article, però, és recomanable.

:

A l'altre cantó de la balança, al darrer númer de la revista Compartir (de la Fundació Espriu), encara no disponible a la xarxa, l'amic Jaume Subirana , fins fa poc director de l'Institut de les Lletres Catalanes, defensa l'entorn d'internet i el producte dels blocs com a impulsors de la literatura, en la seva dimensió creativa o lectora. Ho fa en un monogràfic que es diu "Viure a l'era d'internet" i que dissecciona l'impacte de la xarxa en diversos aspectes de la vida quotidiana, cultural o social, així com dels àmbits relatius als objectius de la fundació. Així que el pengin a internet, us el brindaré. Aquestes dues versions, aquesta cara i creu, són, potser, el millor resum dels riscos i les oportunitats de les interconnexions que avui, tan sols, estem explorant.

:

Afegeixo dos exemples més. A favor dels blocs, que aquests dies, pel que he vist d'esqitllada, se celebren unes jornades sobre el fenomen blocaire a Fnac - El Triangle. Crític amb el fenomen, el darrer article de Pep Montes.
:

Dues ciutats - IX
:
Además, poco a poco empecé a darme cuenta del precio que hay que pagar por los breves momentos de iluminación: duda, tinieblas y desespero, como si la explosión de aquella luz extraordinaria, propia de los vuelos más altos, privara de electricidad los días prosaicos que se arrastraban soñolientos por la vaguada de un valle ancho y arenoso. El saber escaseaba siempre. Escaseaba también el deslumbramiento. Sólo abundaban las dudas, los gorriones de la inteligencia.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 80.
Il·lustració: John Martin, The Last man (1849), Walker Art Gallery, Liverpool, Gran Bretanya.

: