dimecres, d’agost 09, 2006

Tàpies a Campins

Lectures d'agost - IX
:
nom
:

Antoni Tàpies aprofita els estius, a la seva casa de Campins, per produir la major part de la seva obra pictòrica. Any rera any, des de l'estudi que té sota el Montseny, ens arriba amb una remesa de noves peces que, com ell diu, s'han de llegir conjuntament, donat que tenen un discurs complementari. Ho explica en un llibret-entrevista que li fa Manuel Borja-Villel i que es diu El tatuaje y el cuerpo. Antoni Tàpies conversaciones con Manuel Borja-Villel (Ediciones La Rosa Cública, Barcelona 2005), que recull tres converses fetes els darrers anys entre el director del Macba i l'artista català.
:
Tàpies és un dels pocs artistes que escriu, té una bona obra publicada. Potser per l'estigma que recau sobre els autors abstractes respecte a l'absència de narració, cosa que ben bé no és el que li passa a ell, però. Tàpies, justament, utilitza o representa objectes o figures perfectament reconeixibles, però en un context o en un univers que inquieta, el significat del qual, com si estiguéssim llegint un codi, sovint se'ns escapa. D'aquí la inquietud de l'home occidental, que es passa el dia interpretant, i que Tàpies pretén interpel·lar-lo, despertar-lo "a una consciència plena, més perfecta" (p. 10). Deia que és un dels pocs que ha escrit, sobre ell i sobre l'art, sobre el que fa i sobre el que fan els altres. Davant en Borja-Villel, compila tota la seva experiència (de pintor, de lector, d'observador, de melòman...) i la resumeix de forma molt eficaç.
:
Reconeix que el seu llenguatge pictòric té una intenció reactiva contra l'art decoratiu i burgès. Ell que estava molt malalt de jove, va pensar que, de fet, qui estava malalta era la societat que el rodejava (p. 66). I damunt aquesta negació, a la manera de com deia Popper que reflexionava, explora nous camins, adopta formes i signes propis (pp. 38 a 42) i converteix en simbòlica la realitat representada, el fragment que parla del cosmos, en paraules seves (p. 54, p. 75). Els símbols no són baladí. Uns mitjons usats com al millor manera de rememorar la pobresa, la postguerra, la malaltia. Unes cames o peus en forma d'exvot (p. 51) amb tota la seva càrrega que vincula la carn, la carn mutilada, amb allò espitirual i l'esperança ("Aquell qui veu el dolor, veu l'origen del dolor, veu el possible fi del dolor i veu el camí a seguir per evitar-lo" diu un dels savis que ell cita, p. 77). Unes escales lul·lianes per parlar de l'accés a altres mons, o les seves connexions, o al coneixement (p. 44). Un tros de sorra per representar el tema que l'obsessiona (a ell i al pensament modern): la matèria (p. 33). Un tors humà, el tronc pel qual passa la malaltia i l'amor, el fred i la calor, la gana i el colesterol, la joventut i la decrepitud, la matèria vivíssima i la matèria inerta (p. 88)...
:
Per últim, Tàpies diu que, per ell, el suport del quadre no és un suport, sinó que en forma part, de manera que les pintures, de fet, serien escultures (p. 93). D'aquí ve la referència al tatuatge, que imprimeix al cos un dibuix, però que, de fet, fa protagonista al cos i no al dibuix, o a tots dos indefugiblement (p. 61) .
Publica un comentari a l'entrada