Propostes d'agost - VII
:
El mes d'agost de fa dos anys vaig deixar-me barba. No ho havia fet mai. Sóc de rasurat diari, d'escuma i fulla gillette, perquè, encara que no sóc pelut (en broma, dic als que ho són que jo estic més evolucionat...), deu ser la meva poca destresa que fa que sempre acabi el dia amb la faç grisa (i cada vegada més blanca, tot s'ha de dir). Bé, per altres raons que no vénen al cas, no havia provat mai de veure'm així, de manera que vaig aparcar les eines d'afaitar, i des que van acabar Les Santes fins que em vaig incorporar a la feina, més o menys, lluïa aquesta fila, de menys a més com és natural.
El mes d'agost de fa dos anys vaig deixar-me barba. No ho havia fet mai. Sóc de rasurat diari, d'escuma i fulla gillette, perquè, encara que no sóc pelut (en broma, dic als que ho són que jo estic més evolucionat...), deu ser la meva poca destresa que fa que sempre acabi el dia amb la faç grisa (i cada vegada més blanca, tot s'ha de dir). Bé, per altres raons que no vénen al cas, no havia provat mai de veure'm així, de manera que vaig aparcar les eines d'afaitar, i des que van acabar Les Santes fins que em vaig incorporar a la feina, més o menys, lluïa aquesta fila, de menys a més com és natural.
:
Aquesta és la meva proposta d'agost d'avui: que la natura us permeti un canvi de look que no preteneu fer la resta de l'any. I ben barat. Vegeu en la cara dels altres més o menys l'orientació que pren, si cap a l'acceptació i la bellesa (que cadascú entén a la seva manera, en aquest cas) o cap a la degradació i el fàstic. És possible que, del primer grup, rebeu alguna inesperada carícia. En tot cas, experimentareu la diversitat de textures que pot prendre la vostra pell en aquest tros de cos, genèticament preparada pel pèl i en col·lisió amb la cultura del tall per la que segurament haureu optat presentar-vos al món. Tot això, si sou home no barbamec. El pèl facial de les dones ha estat per mi sempre com un gran misteri i per elles un tabú.
:
Aquest post narcisista ha de dir, també, que la primera vegada que vaig anar a Turquia (25 dies), també vaig deixar a casa els estris de rasurar-me. L'objectiu era un altre, però: volia sovintejar els barbers turcs, coneguts arreu del món pels seus afaitats i els seus massatges, tant que en la guia que portava en venia algun de recomanat. A fe meva que val la pena.
:
Forcades a El Periódico
:Jo crec que sentirem a parlar força de la Teresa Forcades, monja beneta de Montserrat, metgessa i teòloga, de la qual m'ha agradat força el que he llegit fins ara (destaco un llibret d'una conferència seva a l'Espai Obert de Claret) que, d'una banda, denota una sòlida formació i, d'una altra, també una experiència personal intensa. Se'n parlarà perquè, a més, no s'especialitza, sinó que és capaç de parlar amb seriositat i amb connexió franca amb el llenguatge modern (i les inquietuds modernes) de temes que ens importen a tots; la salut, el sentit, la diversitat cultural, el feminisme, la sexualitat... Caram, amb la monja, direu.
:
I sí. De moment, avui concedeix una recomanable entrevista a la darrera pàgina d'El Periódico (aquí en castellà), on sorprèn les pobres ànimes tòpiques quan desmenteix que el celibat sigui absència de sexualitat:
No hem de parlar d'amputació o repressió de la sexualitat, sinó d'experimentar-la en un context que no és el de la vida de parella. Cosa que significa que una persona cèlibe es pot enamorar. I això, ¿què suposa? El mateix que per a tothom: que es produeix una convulsió interior i que s'obren una sèrie de possibilitats per aprofundir en la subjectivitat personal. Aquesta relació pot ser humanament més interessant que la que es produeix en un context habitual.
Forcades parla també de medicina, de la qual diu que és una ciència empírica tan sols es de l'aparició dels antibiòtics, de la teologia i, dins d'ella, de la seva recerca en el camp de la teologia feminista, de la qual n'ha escrit un breu repàs a La teologia feminista en la història (Ed. Fragmenta, Barcelona, 2007).
:
- Ponència El repte de la diversitat cultural i religiosa de l'Europa d'avui dins el II Sínode Europeu de Dones (Bellaterra, 2003) en aquest pdf
- Entrevista a la revista Escola Catalana, d'Òmnium Cultural (Barcelona 2006), en aquest web
- Article de resposta dins l'enquesta Cara y cruz del primer año de Benedicto XVI a Redes Cristianas (Madrid, 2006), en aquest web.
- Article La diversificación de la espiritualidad, a la revista Iglesia Viva (València, 2006), en aquest pdf.
:
De vegades és interessant, canviar de look. I fins i tot pot arribar a ser original. També estaria bé que l'Església canviés de look, oi?
ResponEliminaSaltimbanqueta,
ResponEliminaPotser sí... però algunes coses molt ridícules que he vist fer amb aquest objectiu em facin pensar que això del latí no està tan malament...
Ramon,
ResponEliminam'interessen les opinions de la Teresa Forcades, però en el tema de la sexualitat crec que patina.
Tot el seu discurs s'articula en la relació sexualitat-amor (encara com no explica que el millor orgasme és el que proporciona el batec de les ales de l'Esperit Sant); concepció empobridora de la sexualitat, avorrida i trista.
Evidentment que darrera el celibat hi ha la renúncia a gran part de la sexualitat, sí, renúncia a la part més rica, lúdica i divertida d'aquesta, la consistent a proporcionar purament plaer físic (i d'acord que també hi ha un plaer espiritual, però vaja, trobo que és donar massa importància a quatre cops de cul amb pessigolles incorporades).
PS. On dic cul, enteneu llepades, mossegadetes o quatre latigassos ben donats (sense fer-se gaire mal, oju!)
Vladimir,
ResponEliminaBé, jo acostumo a ser respectuós amb les opinions sobre la sexualitat, especialment quan no s'acostuma a parlar-ne obertament des del món dels religiosos. No sé si patina... Un teòleg protestant, Harvey Cox, deia fa molts anys que "el sexe és divertit, sí, però quan és només divertit no arriba ni a ser divertit". I volem que ho continuï sent, oi?
En fi gràcies per fer-nos un llistadet de gustos lúbrics. Sempre va bé saber-ho. :)