dimarts, de febrer 27, 2007

Espais comuns

Al darrer número de Foc Nou hi ha un interessant recull de respostes a la pregunta Estem davant una onada laïcista?. La millor resposta de totes, a parer meu, la dóna Teresa Forcades, benedictina, metgessa i teòloga, en un breu article que, amb tot el morro, copio íntegrament a continuació. Aquí va:

La distinció que Jesús va fer entre el que s’ha de donar a Déu i el que s’ha de donar al Cèsar és per a molts l’inici històric de la (tensa i difícil) separació Església-Estat que es troba a la base de les societats modernes. Acceptar i valorar aquesta separació no només com a inevitable sinó com a bona i volguda per Déu –tal com va fer el Concili Vaticà II–, no significa tanmateix reduir la religió a l’àmbit privat, sinó privar-la de poder coercitiu. Tampoc no significa fer-la abdicar dels seus principis, entre els quals és del tot lícit que s’inclogui –com és el cas del cristianisme– la pretensió de veritat i d’universalitat. La democràcia deliberativa (cf. Gutmann A., Thompson D. Why deliberative democracy? Princeton University Press, 2004), a diferència de la democràcia formal, és la que assumeix la responsabilitat de crear els espais i els canals escaients perquè, en cas de conflicte, els anomenats “valors substantius” dels ciutadans (i no només els valors substantius dels polítics o les directives de partit) es puguin confrontar sense violència els uns amb els altres. La falta d’aquests espais comuns buida de sentit la noció mateixa de democràcia i fa augmentar la frustració i la tensió dels ciutadans, fins que aquesta explota amb violència oberta al carrer o s’organitza en moviments fonamentalistes religiosos, nacionalistes o laïcistes. Jo no crec que estiguem davant d’una onada laïcista, però sí que crec que estem davant d’un dèficit molt seriós de democràcia substantiva que fa que tant els qui enyoren l’aliança Església-Estat com els qui voldrien que les religions desapareguessin del mapa, no puguin entrar en diàleg en l’àmbit públic i parlin en canvi, cada vegada més alt, des de tribunes que es desqualifiquen l’una a l’altra però mai no es troben.

:

Publica un comentari a l'entrada