:
L'home sol, gran, fecund de la saviesa que això li suposa, atent als estímuls dels quals no n'ha deixat de ser-ne sensible en cap moment, extractor de la poesia en les situacions que la vida li planteja, recomptar les fidelitats, conscient de viure més que de planificar, deixar anar les paraules i després configurar-les, arreplegar-les en poemes més o menys en vers més o menys en prosa, interpel·lar-nos (representar un paper en aquest teatre del món i que aquest paper ens interessi fondament) i presentar-ho en un llibret preciós... això és el que ha fet Feliu Formosa (de qui ja us havia parlat) en el seu darrer llibre de poemes, Centre de Brevetat (Ed. Meteora, Barcelona, 2006) del qual us n'extrec algun fragment i del que poso alguns articles de referència al ciberespai...:
Escrivia i escrivia. Es veia obligat a opinar sobre tot. Tenia les eines de l'escriptura tan esmolades, que podia convertir immediatament en lletra escrita qualsevol idea que li vingués donada per la necessitat d'escriure. I esperava que algun dia, sense pensar-ho i d'una manera automàtica, li sortissin les quatre ratlles que sempre havia buscat i que havien de contenir l'essència del que sempre havia volgut escriure. I veia passar el temps entre l'angoixa creixent i l'esperança minvant. I al darrere de tot plegat, hi havia sens dubte alguna cosa més, que no era l'escriptura.
Escrivia i escrivia. Es veia obligat a opinar sobre tot. Tenia les eines de l'escriptura tan esmolades, que podia convertir immediatament en lletra escrita qualsevol idea que li vingués donada per la necessitat d'escriure. I esperava que algun dia, sense pensar-ho i d'una manera automàtica, li sortissin les quatre ratlles que sempre havia buscat i que havien de contenir l'essència del que sempre havia volgut escriure. I veia passar el temps entre l'angoixa creixent i l'esperança minvant. I al darrere de tot plegat, hi havia sens dubte alguna cosa més, que no era l'escriptura.
("L'espera", p. 20)
:
Dels ulls de Picasso surten raigs paral·lels que es projecten veloçment cap al Iluny, sempre enllà. Quan arriben a qualsevol lloc fan esclatar la realitat per tal de recompondre'n els fragments tot creant una nova realitat.
Dels ulls de Picasso surten raigs paral·lels que es projecten veloçment cap al Iluny, sempre enllà. Quan arriben a qualsevol lloc fan esclatar la realitat per tal de recompondre'n els fragments tot creant una nova realitat.
("Els ulls", fragment, p. 35)
:
Encara no.
:
Ja.
:
Encara.
:
Ja no.
:
Encara no.
:
Ja.
:
Encara.
:
Ja no.
:
("Vida", a Víctor Sunyol, p. 45)
:
- Llegiu-ne un poema a la revista Nit de la Poesia, de Premià de Dalt (p. 13)
- Llegiu-ne un poema al bloc Invasió subtil
- Llegiu-ne un poema al bloc de Xulio Ricardo
- Entrevista a Feliu Formosa a La Vanguardia
- Article de Xulio Ricardo a l'Avui
- Article d'Àlex Susanna a El Mundo
- Article de Sam Abrams a El Mundo
- Articles de Jordi Galves (La Vanguardia), Jordi Llavina (Avui) i Francesc Pacrerisas (El País), aquí.
- Post i un poema al bloc de Jordi Cervera
:
Per molts anys Ramon! Que passis una molt bona diada del teu sant.
ResponEliminaUna abraçada.
En vida teva, Joan. Gràcies!
ResponElimina