dijous, de juny 09, 2005

Formosa | Rengle | Weblogs

Premi d'Honor
:
formosa Feliu Formosa, ahir. Foto: Marcel·lí Sàenz.
:
Avui ens hem despertat amb l'agradable notícia que Feliu Formosa ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Entre els llibres més antics de poesia que recordo haver llegit, a la meva adolescència, i que conservo i rellegeixo sempre que puc, hi ha sens dubte Feliu Formosa. És a dir, que em va iniciar en un gènere que mai no ha deixat de seduir-me, en un llenguatge que explica millor que cap altre allò que no saps com explicar ben bé. De Formosa també recordo algunes traduccions, especialment la de la poesia alemanya que va traduir quan jo també era molt jove. Com un nano repelent, li vaig escriure, a través de l'editorial, per conèixer més sobre alguns dels autors i molt amablement em va respondre.
:
Em sé alguns dels seus versos de memòria i aquest reconeixement d'Òmnium Cultural em sembla meravellós. En fi, ja a l'autobús, aquest matí, he obert la pàgina del suplement "Cataluña" d'El País. I allà hi havia un dels millors poemes de Formosa. El va dedicar a la seva primera dona, tanca un dels millors llibres de l'autor (Cançoner) i, ves per on, avui, he estat tot el dia embolcallat per ell. Diu així
:

"Faràs dos trucs i t'obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m´hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
(Fullejaràs potser Virginia Woolf.)
Vindré darrere teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tendresa infinita, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els darrers temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el trist somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit."

  • Feliu Formosa, Si tot és dintre, Ed. Crítica, Barcelona, 1980, p. 110
Avui, al Rengle
:
rengle L'Alcalde, al mig, flanquejat per Rangel i Vilert (Foto: Sergio Ruiz).
:
Avui al migdia hem estat amb l'Alcalde, Joan Antoni Baron, el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, i el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, obrint al pas la carretera refeta que traspassa el nou sector del Rengle, un gran espai que, de fort impacte industrial a l'anterior planejament, es convertirà en un nou barri que barreja usos econòmics (de gran competitivitat), d'ahbitatges (un 30% protegits), zones verdes, equipaments... i tot al costat de la futura seu de TecnoCampus Mataró, una seu universitària i de transferpencia tecnològica. No cal dir que, això de començar a veure-ho i tocar-ho, aquesta nova entrada amb una munió de palmeres, és un primer pas emblemàtic. Penseu que, a la banda del mar, aquesta operació representa doblar l'actual façana marítima de Mataró (1'8 + 1'8 Kms.). No sé si ens adonem prou del que significa...
:
Més de weblogs
:
Els de capgros.com tenen la gentilesa de destacar aquest blog, a més d'altres d'amics i coneguts meus de Mataró (alguns, únicament coneguts a través d'aquesta eina...) a la seva secció de weblogs. Els que vingueu de visita, doncs, benvinguts.
Publica un comentari a l'entrada