Pàgines

▼

divendres, d’agost 31, 2007

Mirar el mar | Blog Day 2007

Propostes d'agost - i XXXI
:
Ja acabo la secció, tranquils. I, sorry, he de presentar de nou un llibre de poesia. Es tracta de Casa de Misericòrdia (Ed. Proa, Barcelona, 2007; bilingüe en castellà, aquí), de Joan Margarit, un d'aquests llibres que no et deixa indiferent, que té, com diu ell a l'epíleg, allò que ha de tenir la bona poesia, un viatge d'anada i de tornada, i del que no tornes igual.
:
Margarit fa un llibre, com el d'ahir de Formosa, perquè és conscient que s'ha fet gran. I en treu, d'entrada, dues conclusions. La primera, com comentava Rovira Belloso e un dels seus darrers llibres, és que l'edat ens va empobrint, que, per exemple, l'opció cristiana de la pobresa és, de fet, l'opció per viure el que inexorablement s'esdevindrà. Vulguem o no perdrem salut, memòria, vigor, mobilitat, les persones que ens estimem...
:
Espantosament rics i, per això,
espantosament pobres
("Ciutadans", fragment, p. 26)
:
I la segona, potser després de veure aquesta, és que "no hi ha res més que el que hi ha" (p. 82), com diu al mateix epíleg (que hauria de ser de lectura obligatòria). Amb aquesta base, amb aquest aprenentatge madur, és com Margarit basteix els poemes d'aquest darrer llibre.
:
Hi ha també algun dels trets distintius de la poesia de Margarit, les seves imatges-símbol. Els hostes, el tren (a vegades un pont), el mar, el bosc, el llenyataire, un hotel...
:
L'amor ha estat creuar aquest pont magnífic
per passar a l'altra banda d'un riu sec.
("Parella", fragment, p. 29)
:
Ara ja són tots morts, i jo em faig vell
admirant la bellesa monstruosa
d'un mar sense cap port. Sense cap barca.
("La tarda cau al Mar Mort", fragment, p. 74)
:
L'absència és una casa
amb radiadors gelats.
(...)
La mort,
aquesta petita plaça
on ens anem acostant
pels carrers habituals.
("Barcelona amor final", fragment, pp. 76-77)
:
Hi ha també besllumades històries, quasi novel·les.
:
Van intentar escapar-se d'aquells anys
amb paraules d'amor, cobrint de molsa
les roques aspres on després la vida,
més dura que la guerra, els va estrellar
("Uns dietaris (1933-1944)", fragment, p. 36)
:
Hi ha el vincle fortíssim amb les persones que estima i la perplexitat davant la fragilitat del fet intergeneracional, familiar, entorn d'aquest vincle. Hi ha la filla morta que l'acompanya, un espectre dolç. Hi ha l'amor, el desamor, la por, el dolor, el desig...
:
Entre els desastres apilats com a sacs,
la vida m'ha deixat el teu amor.
(...)
El que ha de ser impecable és el dispar:
perillós i certer. Com tu en la meva vida.
("L'equip de l'assassí", fragment, p. 14)
:
Som el rei i la reina en un final
difícil a un tauler ja amb poques peces.
("Escac", fragment, p. 39)
:
Amor ve d'embranzida,
de forçar i de torturar. De cavalcar.
("Etimologies", fragment, p. 17)
:
On jo vaig, sempre hi ha la teva mort
("Melancolia ferroviària", fragment, p. 49)
:
Sense mi passejo amb tu
(...)
La vida desconeguda
l'he viscuda sense tu.
Al teu costat.
("Separat", fragment, p. 67)
:
:
Hi ha dir les coses cara a cara, amb un despullament brutal, nu, sincer, per al qual la intempèrie, com diu a les entrevistes, és mala consellera, i per això s'estima les "cases de misericòrdia". Aquesta fredor i amuntegament que sovint és la vida i les seves "llars", però que és la nostra i no n'hi ha cap altra. Més val que l'estimem, "assumides les pèrdues", om diu. Va, dos poemes més i alguns enllaços.
:
Deixa'm mirar-te als ulls i submergir-me
en la fosca i calenta fantasia
de veure't despullada a uns altres braços.
No són coses de vells. Ni desviacions.
És el pinyol rogenc, negrós i dur
del préssec que, afamat, ja m'he menjat
però que encara escuro dins la boca
conservant la dolçor del teu amor.
("Encara", p. 75)
:
Hi ha un home dret davant la dàrsena.
Després del temporal, assumides les pèrdues
i ja amarrats els grans dolors erràtics,
el millor lloc per esperar és el port.
El port és com ell ara: dintre seu,
enormes, reposats, el mar i els barcos.
("El dic", p. 79)
:
:
Blog Day 2007
:
:
Seguint amb la tradició d'unir sant Ramon amb el dia del blog, i les recomanacions dels organitzadors, us passo la llista de cinc nous blocs dels quals fins ara no us hagi parlat. Són...

  • Carme Fageda, mataronina, on hi exposa la reproducció d'alguna de les seves pintures, entre les quals hi ha unes gambes, sardines i escamarlans per fer una bona graellada. Una troballa.
  • L'altre és el d'Esteban Seras, també mataroní, que escriu unes coses precioses. Per exemple "¿con qué nombre describir el color que desprende el deseo de encontrar el destino de la felinidad de tu lengua?", amb un desplegament en el qual un ja no sap què triar si el nom, el color, el desig, el destí, el felí (o felina) o la llengua...
  • El tercer és el de Juanmi Barea, amic de l'anterior, de qui m'ha sorprès gratament el que s'hi entrelluca de voler anar més enllà de les coses i de la seva sensorialitat.
  • El següent és el fotobloc (o fotoloc, com es diu?) de Saül Gordillo, a qui coneixem per l'altre bloc. Al damunt, encara sap fer fotos i tot. No és de Mataró, però vaja, és de prop... (i avui surt a El Periódico fent de Torres i bages de la nova fe digital).
  • I el darrer, també de fotos, és el d'en Ferran Moreno, a qui coneixia la seva (excel·lent) faceta professional i del que vaig descobrir la seva (també excel·lent) faceta de fotògraf d'èxit al Flickr. Ah, també és de Mataró.
:
a

4 comentaris:

  1. Carme Fageda31 d’agost, 2007 22:39

    Felicitats Ramon i gràcies pels teus comentaris. Espero posar-hi ben aviat més fauna marina i gastronòmica.

    ResponElimina
  2. Ramon Bassas01 de setembre, 2007 21:57

    Carme
    Ja tinc gana, doncs.

    ResponElimina
  3. Esteban Seras Franzoso02 de setembre, 2007 18:18

    Gràcies per la recomanació, llàstima que no tingui el bloc tan actualitzat i cuidat com el teu.

    ResponElimina
  4. Ramon Bassas02 de setembre, 2007 23:40

    Gràcies, però sinetitzes tant com ja m'agradaria a mi de fer...

    ResponElimina