Hollande a La Rochelle

:
Avui, llegint el diari, m'ha cridat l'atenció el discurs de François Hollande, Primer Secretari dels socialistes francesos, a l'acte de cloenda de la Universitat d'Estiu del Partit, a La Rochelle, per la seva claredat i perquè crec que dóna algunes claus interessants per a la renovació del projecte socialista a França i, de retruc, algunes que poden ser interessants per l'esquerra catalana i espanyola. El titular d'El País destaca l'absència de resposta al discurs emocional de Sarkozy, una necessitat, la de la política emocional de l'esquerra, de la que en parlava tangencialment l'altre dia. I quan va guanyar Bush, la darrera vegada, vaig també dir-ne alguna cosa.
:
Però diu més coses, Hollande, al diari: 'Si perdió los comicios, dijo, fue porque el PS no supo integrar los cambios que se han producido en la sociedad, como "la fragmentación del mundo del trabajo o la individualización de los comportamientos", y especialmente porque "le faltó claridad"'. I proposava 'un "cambio de método": en los debates se dará "prioridad a las convergencias en lugar de a las divergencias"', especialment davant les properes eleccions municipals.
:
Respondre a la fragmentació, en primer lloc, comprenent-la i donant-hi respostes concretes («que és el que hi ha per mi en el programa del Partit socialista?») .Però, alhora, respondre-hi també amb unitat (no fan això les empreses, fusionar-se?), tant interna com, especialment, el projecte d'unir la societat francesa en una Nació que és un destí: "Jaurès deia que el nacionalisme és l'odi als altres, la Nació és l'amor als nostres". Això ja forma part del discurs que podeu trobar íntegre a internet i que us recomano vivament (que si no enteneu el francès, podeu traduir aquí).
:
A banda de rebutjar els cants de sirena de canvi de nom del PS i de renovacions més o menys oportunistes, i alhora d'agrair el paper de Ségolène Royal, en aquest text reclama per l'esquerra els valors de la nació (com hem vist), del treball, i de l'ordre, dels que diu que han estat incomprensiblement incòmodes. Fa una defensa també de la convivència del socialisme amb l'economia de mercat, amb una triple exigència: la de la competitivitat ("socialisme de la producció que fa l'aposta de la innovació, de la recerca, del coneixement i de la creació d'empreses"), la de la redistribució i la de la regulació. I també fa una defensa de l'individu com a projecte central del socialisme, evitant els abusos de les polítiques socials o la primacia dels impostos sobre la bona gestió dels fons públics, per exemple.
:

I és així com es troba l'origen fins i tot del socialisme, ja que la consagració de l'individu és al cor del nostre ideal al voltant de l'emancipació, de l'acompliment, de l'autonomia i de la promoció. Partir de l'individu per justificar el col·lectiu i tornar al ciutadà que determina sobiranament el seu futur, però també el destí col·lectiu. Tal ha de ser el nostre pas. (...)

És un pas que suposa obrir-se a la societat, d'aportar les respostes als assumptes més difícils: la competitivitat, el finançament de la solidaritat, la lluita contra les violències, la immigració i el desenvolupament del Sud. Hem de ser mirats com els més eficaços per trobar el creixement, els més justos per assumir la redistribució i els més valents per preparar el nostre futur.

: