dijous, d’octubre 21, 2004

El PP i els impostos; Zapatero i el seny

PP: Més impostos i més de dretes
:
Avui s'han publicat les dades de l'evolució de la pressió fiscal dels països de l'OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament d'Europa) corresponents al 2003, que revelen un important increment de la pressió fiscal a Espanya durant els governs del PP, que ha pujat tres punts del Producte Interior Brut (PIB), totalment en contra del que ens van vendre. L'únic període en què van baixar fou del 2000 al 2001, unes dues dècimes ràpidament superades. La majoria de països europeus, inclosos els governats per l'esquerra, si bé la majoria amb un percentatge més alt sobre el PIB, han fet polítiques de rebaixa fiscal amb l'objectiu d'animar l'economia. És clar que, a Espanya, no tan sols han pujat, sinó que s'han redistribuït les càrregues, essent les rendes mitjanes-baixes les més afectades per l'increment, i les altes les més beneficiades, segons estudis recents. Recomano el recent estudi sobre fiscalitat i opinió pública del CIS. D'altra banda, la fiscalitat sobre les rendes del treball, amb el PP, s'ha situat per primera vegada en molts anys per damunt de la de les rendes de capital. Més impostos i més de dretes.
:
Relacions Església-Estat: Zapatero actua amb seny
:
Entre els que pensen que, per exemple, aquest blog té una tendència missaire insuportable i els que pensen que els socialistes practiquem el fonamentalisme laïcista, què us sembla si sentim què va dir Zapatero ahir al Congrés dels Diputats. El President del Govern espanyol va respondre una pregunta d'Izquierda Unida dient que "La revisió global dels acords amb la Santa seu no figura entre les prioritats del Govern. No va figurar al discurs d'investidura. No va figurar al programa electoral". També va assegurar que no modificaria l'actual sistema de finançament. Ben fet.
:
Certament, ni els acords de 1976 i 1979 (per cert, alguns clarament superats per les circumstàncies) són el millor del món, ni el finançament de l'Església el desitjable. Però, de moment, són la base de la no confrontació i l'entesa. I també ho són pel manteniment d'un conjunt patrimonial (físic i intangible) i, d'alguna manera, se servei a la comunitat, que difícilment s'aguantaria sense ells. És que hi ha Església més enllà dels capellans pederastes d'Almodóvar. En fi, la de Zapatero em sembla una estratègia prudent. Espero que hi hagi la mateixa prudència a l'altra part, tant a la Conferència Episcopal, com als cristianíssims del PP o UDC (dels hooligans, ni en parlo).
:
L'anunci apareix el dia que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) dóna dades aparentment contradictòries: l'Església apareix com una de les institucions que inspira menys confiança (compte: la policia i l'Exèrcit unes de les que més) i, en canvi, un 73,7% dels espanyols es declaren catòlics. Només un 0,6% diuen que són ateus o agnòstics. A mi, aquestes dades, em semblen un repte per l'Església, bàsicament. Tenen la clientela sense confiança. A què esperen?

Cap comentari: