Pàgines

▼

divendres, de setembre 21, 2007

Què és tabú: el sexe o el dolor?




:


Martin Kippenberger, Sense títol, 1981, Gagosian Gallery, Nova York. Al costat, un quadre de Jenny Saville.
:
El mes de març passat, vaig escriure un post que acabava així:

El que realment és tabú, avui, és el dolor. Em sembla que ja he explicat alguna vegada en aquest bloc com vaig notar la reacció del públic un dia en una exposició a Venècia en la qual hi havia un quadre dels anys 60, no recordo de qui, que simulava una parella masturbant-se, davant la qual la gent passava com si res, i més endavant un altre de Jenny Saville on apareixia una noia intubada, i davant la qual la gent mostrava el seu rebuig. Efectivament, la iconografia religiosa ens mostra moltes coses, no tan sols l'erotisme. També expressa el dolor, just el que exhibiran les processons de Setmana Santa d'aquí a uns dies. En una societat anestèsica com la nostra, el dolor fa nosa, el sexe no tant (a la publicitat és el principal reclam). Diria que provocarà més l'artista que aconsegueixi transmetre la ferida íntima i trencadora del dolor, de tota l'agoixa que supuri com el pus i cerqui desconsoladament, com en el sexe, l'abraçada salvadora de la fraternitat humana o com en vulgueu dir.

:
Bé, doncs he trobat el quadre del qual no recordava la referència i us el poso al costat de l'altre. Als assistents a la retrospectiva de la Bienal de Venècia que us citava, almenys el que jo vaig observar, els causava més molèstia, més mal de ventre, més tabú, el de Saville (més jove), malgrat que el de Kippenberger pretenia, quan va ser pintat, provocar el mateix. Però m'atreviria a dir que en el seu cas, a més, exclou allò orgànic d'ellò anímic. En el cas de la jove anglesa, malgrat la sordidesa del plantejament, és ben barrejat, és més humà. Feu-ne la prova.
:
a

2 comentaris:

  1. L'ALMOGÀVER DE L'HAVANA22 de setembre, 2007 12:50

    Estic d'acord amb tu, Ramon. No hi ha cultura del dolor ni de la mort en aquesta societat. Però si la pots trobar en segons quines cultures del món.

    David

    ResponElimina
  2. Ramon Bassas24 de setembre, 2007 20:24

    David,

    Jo crec que hi ha dos problemes (junts) i, pel que veig, campen arreu del món occidental. Un, molt contemporani, que consisteix en fer desaparèixer o menystenir tot allò que és sofriment, límit, fracàs...

    I l'altre, que s'està covant fa una mica més però que també és molt contemporani, que consisteix en no haver substituït l'antic simbolisme i ritual mortuoiri per cap d'altre tan eficaç. Sense cultura (i el ritual n'és una base, especialment per aquests temes) no sabem com tractar la natura i els seus límits.

    També vull fer notar que la provocació via sexe és completament passada de moda.

    ResponElimina