Identitat digital | Zàping

Identitat digital

:
El mateix suplement del que parlava ahir, a El País de diumenge, apareix un reportatge sobre la importància professional d'instruments de personalització digital i el seu impacte en xarxes socials a Internet, des dels blocs al Facebook, en l'epòca del web 2.0. En diuen la Identitat Digital Professional. Destaca que, precisament de les xarxes a Internet, més que les generalistes, primen les 'verticals': "las muy especializadas en alguna materia, sean de moteros, de expertos en cocina o de lo que sea, y ahí es donde entran las redes virtuales profesionales" (una dada més a afegir al debat sobre les blocsferes). Els elements negatius d'internet (fotos compromeses al teu MySpace, etc...) juguen alhora en contra. (El primer poema de més avall em ve com anell al dit).

:

"En lugar de limitarse a dejar un perfil y un currículo en sitios como Linkedin y quedarse pasivo a ver qué pasa, es mejor disponer de un blog riguroso sobre temas profesionales o estar activo en redes profesionales virtuales, aunque sólo te lean cien personas, pero que resulta que son las cien personas clave de tu sector, aquellas que más tienen que leerte, lo que te va creando una reputación a través del razonamiento y la conversación", sostiene de forma gráfica Emilio Márquez [fundador de Networking Activo]". Finalment, adverteix el reportatge que "un estudio realizado por Viadeo demuestra que determinados candidatos en un proceso de selección fueron descartados porque aparecían en actitudes poco apropiadas en Internet o porque se apreciaron incongruencias entre lo que decían en su currículo y lo que aparecía en la Red".

:

Foto: D. Moskovitz, cofundador de Facebook (Bloomberg).

:
Valentines - V
:
:

Mira, mai no deixes de ser esclau de la memòria dels altres.
Ells t'han vist arrufat al pati de l'escola, vanant-te
d'alguna cosa innoble o ferit per l'impudor. Oblides
però algú sempre recorda. (...)
Tu dus plom a l'ala. ¿Te'n recodes? Ni aixequis el vol.
:
*
:
(...) Potser és això, anar fent zàping
per no trobar-te els monstres de cada nit teva,
res de dolços somnis, res virtual, gens de ficció:
tot de rates, túnels que s'estrenyen i t'engrunen,
trens que flamegen, zoologia famolenca i saturna,
oceans que t'engoleixen i n'has de sortir
en ascensor, gairebé a punt d'ofegar-te.
La televisió és en part això, un entretemps,
el sandvitx de pa integral entre dues queixalades
d'un depredador gran que la vida no t'estalvia.

:
Valentí Puig, Passions i afectes, Ed. 62, Barcelona, 2007, fragments de "Gorg" i "Badoc", pp. 33 i 43.

: