divendres, d’abril 04, 2008

'Blocsfera' cristiana i xarxa *

:

La Blocsfera cristiana

Hola, em dic Ramon Bassas. Sóc regidor d'un municipi prop d'aquí, de 120 mil habitants, que es diu Mataró (és casa vostra), pertanyo al partit socialista i a l'Ajuntament em dedico a l'Urbanisme. Alhora, també sóc cristià, catòlic (a Espanya gairebé tots els cristians són catòlics ...i gairebé tots els ciutadans se'ns senten més o menys, i cada vegada menys). Tinc un bloc des del 2004 i hi vag posant el que em sembla, coses que faig, coses que penso, etcètera. Per això, ja fa un temps que em van demanar que entrés a formar part de la Blocsfera cristiana, és a dir, un espai on es dóna compte dels blocs de cristians de Catalunya que hi volen ser i de les seves actualitzacions. L'actualització es pràcticament instantània (no em feu dir com, però escaneja les actualitzacions dels blocs cada vint minuts, més o menys).

Hi ha cinquanta-tres blocs. La majoria, de persones i, la majoria d'elles, tan sols tracten de temes relacionats amb la fe o l'Església. No el meu. També hi ha blocs de publicacions, de petits comunitats... Entre les persones, hi ha una majoria de seglars, però també hi ha força religiosos. I un bisbe.

S'allotja al web de la revista Foc Nou, una revista catalana especialitzada en temes religiosos i d'Església i del que en podríem dir de caràcter progressista. El seu director, Jordi Llisterri, també autor d'un bloc, és l'animador de la Blocsfera. Per entrar-hi, hi ha unes petites normes: l'àmbit és Catalunya (això no treu que hi pugués haver altres blocsferes més enllà), al darrere de cada bloc hi ha d'haver sempre un responsable, les opinions són lliures (i tant és si són progressistes, conservadores o mediopensionistes) que s'identifiqui com a cristià i que la religió sigui almenys un dels temes a tractar, si bé no exclusivament I, com es diu allà, “els límits només estan en els que fixa el Codi Penal, el bon gust i la caritat cristiana” (de moment, no sembla que hi hagi massa problemes).

Els temes que s'acostumen a tractar són diversos. L'actualitat, especialment quan més frapa (els blocs són una mena d'espai on alliberar-se), el temps litúrgic, les activitats diocesanes o parroquials, les debats més o menys actuals sobre l'Església o la moral, les vivències personals... I el grau de seguiment és divers. No tenim dades de l'impacte dels blocs de forma individual, però la plana de la Blocsfera rep unes 10.000 visites mensuals.

Els blocs

El fenomen dels blocs correspon al que se n'ha anomenat el web 2.0, és a dir, el pas de plataformes on l'usuari és un element passiu (que pot mirar, comprar, piratejar...) a plataformes on l'usuari és el protagonista. Aquí rau el seu èxit. Que el protagonista sigui un mateix (al marge de la propietat de l'allotjament), que sigui molt senzill de produir, que sigui gratis i que tingui efectes tan immediats i globals. S'adapta molt bé als requeriments d'un producte de consum de masses.

Així, tu fas la televisió (Youtube), bé produint-la o bé recol·lectant els vídeos que t'interessin, tu fas el teu àlbum de fotos, tu fas el teu web. En aquest darrer cas, els blocs, tenen la particularitat de

1. Ordenar-se de forma temporal, amb entrades de més aviat a menys, de manera que el paradigma són els diaris personals, o els dietaris, que prenen una dimensió pública.

2. Permetre la multiplicitat de mitjans (text, fotografia, vídeo, veu, so) i tots els recursos habituals dels llenguatge dels webs (hipervincle, disseny, efectes...).

3. Permetre, en la majoria de casos, la interacció amb tercers a través dels comenatris i, en menys casos, amb l'avís d'actualitzacions d'altres blocs o webs, alhora de servir de plataforma més o menys estàtica d'altres recursos de la xarxa (altres blocs afins, per exemple)

El creixement dels blocs a nivell mundial es compta amb milions de nous usuaris cada mes, és un fenomen (o un producte) en fase d'expansió, alhora que ho fan altres webs o comunitats d'usuaris d'internet de caràcter relacional. El nou espai a conquerir de les relacions és a la xarxa i els blocs permeten 'vestir-s'hi' adequadament.

Els blocaires

Els blocs acostumen a ser d'un sol autor, però no sempre és així. N'hi ha de matrimonis, de grups, d'amics, alguns de corporatius... Però la majoria són estrictament unipersonals: sospito perquè és més senzill d'obtenir un control precís i perquè actuen com a complement tecnològic d'atributs estrictament humans. Un complement que pot reafirmar, manipular o corregir dèficits d'aquests atributs: La imatge personal, per exemple, la comunicació amb l'entorn, les referències pròpies, etc...

Aquesta mena de referències pròpies, en la cultura actual, acostumen a presentar-se en forma de fragment. Jo, blocaire, sóc un fragment d'un immens mar que és la xarxa... però el que compta és aquest fragment. Alhora, em nodreixo de fragments: m'impacta un vídeo, una frase, etc... Les persones també fragmentem la vida (i després volem concilar la vida familiar i la laboral!), el saber, les relacions personals (a vegades també fragmentem el matrimoni i ens casem vàries vegades)... I, com deia, les nostres referències culturals són fetes de fragments que no sabem massa com casar: ens importen massa per si sols: un paisatge, un llibre, una música, un partit, un club de futbol... que a vegades no lliguen gens. Els blocs tenen èxit també en aquesta cultura de la fragmentació, hi participen, es presenten i construeixen a base fragments (de temps, de text, de sensacions...); participen com a fragments d'altres agregadors o blocsferes (i aquí està la gràcia)... però tenen cert anhel de trobament.

La identitat actual forma part d'aquesta cultura de la fragmentació. Jo puc ser del Madrid i catalanista, vegetarià i accionista d'una petroliera, catòlic i gai, fan de Joan Pau II i no anar mai a missa, casar-me pel ritu budista i anar a les processons de Setmana Santa, agradar-me Marilyn Manson i votar el partit conservador... I també puc tenir una identitat raríssima (un freak, com ara es diu), amb uns gustos peculiars, que només a la xarxa trobi una massa crítica que m'entengui. La xarxa no an sols participa d'aquesta cultura de la identitat fragmentada, sinó que la facilita... i la recomposa.

Per posar un exemple. La meva identitat personal podria reunir totes aquestes condicions que he dit abans que només troben coherència en la meva particularitat personal, en la grandesa del meu jo. I en això converteixo el meu bloc. Però, a través d'agregadors, de blocsferes, d'enllaços insospitats, de cites en altres blocs... trobo en línia tots aquells que comparteixen amb mi aquell fragment.

Les xarxes de la xarxa

Aquesta és l'enorme possibilitat que tenen les blocsferes i que, de fet, té l'Església: la de unir en xarxa i transversalment, sense massa escarafalls, aquells que comparteixen uns símbols comuns, un mínim comú denominador per la via de la identitat. Però hi ha altres raons.

Una altra de les característiques actuals d ela cultura és la crisi de la idea d'intimitat, com si tots fóssim carn de canó de les revistes de famosos o dels reality show. Una pretesa desinhibició posa a primer pla els ets i uts de les relacions personals de cadascú, per exemple. Pengem la roba interior a la façana de casa. Internet té gran èxit també pel seu paper en l'acceleració de la desinhibició: hi ha coses que ens atrevim a dir en un xat, o en un correu, o en un web (més encara si som anònims) i que mai no diríem en persona. Els blocs no se n'escapen. Sense comptar massa en les amenaces, que hi són, hi ha molta gent que explica fins i tot la talla de les seves calces, o que sense pensar-s'ho massa etziba alguns comentaris que un dia haurà de lamentar. En el fons, però, rau una enorme necessitat d'explicar al món que tu tens una història, que et passen coses i t'afecten, que la teva vida no és ben bé teva malgrat que en defenses el dret a ser-ne l'únic a poder governar-la. I, embolcallant aquest desig, emergeix una allau d'emocions, d'exàmens sobre el grau de felicitat de les nostres vides, de reclam d'empaties.

Aquesta és l'altra gran oportunitat per als cristians, és a dir, aquells qui som partidaris amb més o menys èxit de la felicitat que emana de Jesucrist i l'Evangeli. Avui, la transmissió dels projectes de felicitat no és ni de bon tros a través de l'argumentació racional ni, òbviament, des de la imposició ni molt menys des del marketing acrític. No és tampoc jeràrquica ni generacional. Som en una societat que cerca a felicitat a través del llenguatge (i les actituds ) emocionals. Rere els blocs, senyors, hi ha un munt d'emocions pixelades a l'espera de ser compartides. La Blocsfera és un encontre d'emocions, un lloc de cultiu, i que atravessa amb els seus blocs el bosc espès d'internet.
:
* comunicació a la trobada europea de webmasters dels Jesuïtes, avui a Barcelona (vegeu foto). Versió en castellà (en castellano): aquí i aquí.

:
Traducció a l'anglès (gentilesa de J. i M.) - English translation:
:
The 'Blocsfera cristiana'
:
Hello I’m Ramon Bassas. I’m member of the city council of Mataró –since now is also your home-, a town who has a population of one hundred twenty thousand people. I do my task in politics as a member of Socialist Party (PSC) and my responsibility is about Urbanism. I’m also Christian person, Catholic (in Spain the most part of Christian people are Catholics and almost all citizens are more and less Catholics, although less and less). I have a blog since 2004 and I write there what I think, what I do… It’s because of this, a time ago, someone ask me to take part of "Blocsfera cristiana", an space where there is a selection of Christians blocs who exist in Catalonia. Each time one of the contributors updates his blog, it is refreshed in "Blocsfera cristiana".
:
There are fifty-three blocs now in our group. The most part from individual person and, also in the most part, they only talks about subjects connected with faith and Church. Isn’t my case. There also blogs from magazines, from little communities… Between this people, there are also priests, for example a bishop.
"Blocsfera cristiana" is allowed in the webpage of Foc nou, a catalan monthly magazine specialized in religious subjects and Church who has what we could say left-wing ideas. His redactor in chief, Jordi Llisterri, has also a blog and is the person who tries to move on this project "Blogsfera Cristiana". There some little rules in our community:
:
· Field of this group of blogs is Catalonia
· Any blog should have an author,
· Opinions are absolutely free (it doesn’t matter if they are left-wing, right-wing or another thing)
· The person who writes a blog in "Blocsfera cristiana" should recognize himself as Christian and should heave religion as one of the subjects of his posts,
· And, as is written in "Blocsfera", restrictions are only in Judicial System and the only thing we ask is being well-manered (it calls the members of the group to maintain an autorestriction).
:
Subjects that contributors of "Blocsfera" are used to talk about are varied: current issues (especially when it touches you sincerely; blogs are a place to be free), the liturgical times, the ecclesial activities, debates around Church or moral questions, personal experiences… Monitoring of blocs from "Blocsfera" is varied. There are no details of each one of blogs who take part in our group, but our page receives 10.000 monthly visits.
:
Blogs
:
Blogs phenomenon is connected with what has been called "Web 2.0", it minds, the platforms where the user is a passive element (who can look, buy…) to platforms where user becomes the protagonist. This is the secret of his success: to permit oneself being the protagonist (even if who writes isn’t the proprietary of hosting where he writes), the easy way to produce it, to be free and his immediate and global effect. I think it’s very adequate as a mass consumer product: you can do television (Youtube) broadcasting yourself or taking videos you consider interesting, you produce your photos album, you build your web…
:
Blogs have, moreover, some particularities:
:
1. Can be arranged by time: in the last place the oldest post and in the beginning the post more new. Paradigm of blogs are personal diary, who take a public dimension.
2. To permit the multiplicity of media (text, photography, video, voice, sound) and all resources from webs language (link, design, effects...).
3. To allow, in the most part of cases, the interaction with other person with commentaries and, in any cases, with an update alarm of other blogs and webs. The permit also to be a platform of other blogs similar as your.
The growth of blogs over the world its obvious when you know that million of new users becomes bloggers, it’s a phenomenon (or a product) successfully expanding, in the same time other webpages or Internet users community. I think the new space of relationships to reach is on the net and blogs allow us to be there in a right way.
:
Bloggers
:
One blog for one person". However, this quotation is not always true. There are some blogs that belong to a group, married couples blogs, business blogs... but most of them, as I said before, belong only to one author. I think that the reason is because one gets an strict control from them and morever blogs are like an enhancement of the human body. Blogs are like an added tool that can strenght, mannipulate o correct one's attributes: Your image, your communication skills, your profile in the Net... This new self attributes, in the knowledge society, use to be shown partially. I am. I am a blogger. I am a part of the deep ocean where you surf...
:
But what really matters is this part, this piece. And I am a building made of pieces: I amb shoot by a video, a sentence,... Les We, as real people, also cause the fragmentation of life. Hey!, and then we claim for a balance between familiy and labour! (What a foolish thing!). Knowledge, personal relations... (sometimes we also sepparate families and marry many times....). As I said, our cultural references are made of pieces, like a puzzle, but we don't know how to match them. That pieces are enough good by their own: a landscape, a book, a song, a match, a footbal club... sometimes they are too much different. Blogs also succeed in this "broken" society, blogs are like virtual participants, they are seen and built by. They participate as parts of others virtual workers: bloggers or "RSS feeders". (And that's magic!).
:
But this pieces are somehow "alive" and wish to be together as "one". I can be a Madrid football supporter and feel my Catalan identity. I can be enjoy vegetable food and be a petrol company shareholder, be catholic and gay at the same time, fan of Pope Joannes Paulus II and no to go to mass, be married by the budish religion and love Marily Manson, and vote for the conservative party... I can be a "Freak", with special preferences and be happy only when I live in the Net.
:
The Net is not only a part of this culture, but a society maker (and remaker) at the same time. For example, my personal identity could be everything that I said before, at the same time, and the coherence of all that mess would recover sense in particular personality, in my strong Ego. And that's what my blog is. But through the other bloggers that link to me, through the new and unknown links, through comments in other's blogs... I find out joined together, those who share with me my particular reason of living.
:
The nets of the net
:
This is the great possibility that has the world of bloggers and, in fact, our Catholic religion also has. Blogs match the net in a plain way, quietly. Those who share the same symbols, the same basic ideas and identity. But there is some more reasons.
:
Another feature of our Society is the crisis of the idea of Intimacy, as if we were a part of popular magazines, or a part of a reallity show. We feel free when we enter Internet, and show what we are. You are showing your intimacy clothes as if you hung them from the balcony. Internet also makes you shyless, without fear to show anything from you: We dare to say heavy things when we chat, in a mail, or in a website... specially when they are annonymous. Things that we would never say to any person. Blogs are not outside of all these behaviours. Without fear, there are many people that could explain which is the size of their pants o slips, there is no fear to say anything ofensive to anyone. Perhaps some day one will regret all that one has said unconsciously. However, there is an ennormeus need to explain the world that you have a history, that your life really matters and that you feel pain, that your life is not exacty yours, although you stand for your rights and fight to manage your life. And, wrapping this desire emotions start to emerge, one examines the level of happines of our life, calling for love.
:
This is a new challenge for Christians, I mean, those who usually want to participate of the happines that comes from Chirst and the Holy Gospels. Nowadays, the communication of ideals or projectes, don't come neither by logical reasons or from marketing campaigns. It doesn't come from generational or top-down decissions. We are a society that is looking for happiness through language and emotional attitudes. Behind the blogs, dear all, there is a great deal of small emotions that pretend to be shared. The world of blogs is a meeting of emoutions, and a place where emotions grow. Blogs find their own way through the deep forest that called "Internet". Thank you!
:
Publica un comentari a l'entrada