dimecres, de gener 02, 2008

L'èxit dels webs socials

Llegeixo amb interès una notícia de dissabte passat a El Periódico segons la qual els 'webs socials, el que més han buscat els espanyols el 2007'. Per webs socials, el rotatiu, que treu les conclusions des del buscador Google, entén les de relacions, qualsevol mena de relacions: "Sis de les primeres set posicions de la llista estan ocupades per webs de les anomenades socials, és a dir, de les que permeten als internautes compartir documents o simplement comunicar-se." A nivell mundial, la palma se l'emporta l'iPhone d'Apple, un dels invents amb més èxit d'aquest moment (integració, facilitat, multimèdia, pots portar-lo al damunt... som cyborgs). "Després del cel.lular," diu la notícia, "el més buscat han estat les pàgines de Badoo i Facebook. Totes dues són competidores --amb primacia de Facebook, amb 47 milions d'usuaris-- i com Pepsi i Coca-Cola es reparteixen el món dels espais socials, llocs on un bolca el seu perfil, hi invita els seus amics i hi comparteix gustos i experiències".
:
Els que predeien que l'ús intensiu i extensiu de la xarxa facilitaria l'aïllament tenen aquí un argument inapel·lable que ho contraria. Dades recents, que indiquen que el el pas més important sobre el consum d'oci està passant de la televisió a l'ordinador (d'aquí no massa, poster serà el mateix), intensifiquen encara la tesi que la xarxa dóna sortida, entre d'altres coses, a la necessitat d'interactuar amb la pantalla, fins i tot de ser-ne protagonista (els blocs, el web 2.0 i tot això). Certament, la idea de família televisiva que hem anat forjant (aquells que comparteixen sofà mirant la tele) també és en crisi... encara que no sé si això és dolent. Certament també, la predispocició davant l'ordinador acostuma a ser sempre individual, els continguts compartits són cada vegada més fragmentaris i, probablement, instensifica les relacions banals. Però, compte, l'aïllament predisposa també a la reflexió, a l'obertura de l'esperit, diríem.
:
I és que la mateixa notícia que avui comentem finalitza així: "les tres preguntes més formulades --com si Google fos un oracle-- van ser '¿Qui és Déu?', '¿Què és l'amor?' i '¿Com es besa?'. Aquestes dues últimes proven, irrefutablement, la capacitat de relació i comunicació amb què la xarxa dota els internautes." Les preguntes sempre, sempre, són les mateixes. I només ens les podem respondre relacionant-nos. Fent xarxa.
:

5 comentaris:

Enrique Castro ha dit...

Ep!!!

No es pot confondre eines amb persones.

Ja saps la meva opinió. Las xarxes son instruments ( einas ) de visibilitat i per tant de poder.

Una abraçada desde Compostela company.
( es la meva opinió, encare que el teu post es molt bó )

Becario ha dit...

¡Hola!

Felicidades por tu blog. Me encantan los temas de política: en mi blog en inglés podréis leer sobre mi último artículo: 'Sobre el Nacionalismo (y los Derechos Humanos).

Una revisión al nacionalismo del siglo XXI en Europa, sus virtudes, y sus defectos.

ladyjusticesscholar.blogspot.com

Saludos,
Becario de Doña Justicia

Anònim ha dit...

Ostres, he anat al bloc del "becario de doña justicia" aquest.

Quin impresentable. Com es pot parlar de res sent tant ignorant? Fins i tot tu em mereixes més respecte, Ramon!

Com si els nacionalismes només puguéssin ser segmentaristes! I el nacionalisme centralista i unificador espanyol del PP i del PSOE?

No sóc expert en això dels blocs i no he estat capaç de trobar on puc escriure a aquest "becario" per fer-li sortir una mica els colors, això si té un mínim de capacitat crítica. Crec que està encegat de prejudicis i ignorància.

Suprunaman (mengeu prunes)

Catalanista ha dit...

http://bp0.blogger.com/_vS5q66lt7UI/R3vANXqStII/AAAAAAAABMk/axnI6qHL-xo/s1600-h/image002+jpj+resposta+ajuntament.jpg

Ramon Bassas ha dit...

- Enrique,
Feliç any. Tens raó, les eines són al nostre servei... o això esperem els 'il·lustrats'; després veiem que potser no tant...

- Becario i Suprunaman,
A mi tots dos em mereixeu respecte, fins i tot vosaltres :)

- Catalanista,
Bé. I?