Al mateix diari que parlava ahir, El País de dissabte, hi ha una entrevista al jesuïta Juan Masiá, des del Japó, on exerceix. Ja he parlat d'aquest eminent teòleg i catedràtic de Bioètica alguna vegada en aquest bloc (Masiá, llei de terminis i Eluana, Jesús i el sexe) i he recomanat el seu fabulós bloc. :
A la resposta sobre quan creu que comença la vida humana i, per tant, un avortament seria comparable a una mort diu una cosa ben assenyada que m'agradaria que els obsessos d'una i altra banda d'aquesta polèmica es llegissin amb calma.
:
Si me preguntan por el comienzo de una vida humana individual, diré que no antes de la implantación del preembrión en el útero materno y no después, como muy tarde, de la novena semana. Pero no hay que mezclar este tema con el de la legislación. La pregunta no es si ha comenzado o no una vida humana, sino en qué casos y con qué condiciones de seguridad jurídica se puede interrumpir el proceso de una vida naciente (en camino hacia el nacimiento), sin hacer violencia al respeto debido tanto al feto como a la gestante. Es lamentable que no se pueda debatir serenamente sobre estas cuestiones. Tengo mucha confianza en que hay bastantes parlamentarios, tanto en el partido del Gobierno como en la oposición, y tanto de una confesionalidad como de otra o de ninguna, que coinciden en el sentido común, en la responsabilidad en cuestiones de Estado, en hacer compatible la defensa de la vida con la despenalización y la seguridad jurídica de madres y profesionales de la sanidad.:
Però hi ha sectors del catolicisme sobretot hispà que només viuen pendents de trobar motius per a "echarse al monte" i convocar manifestacions pel centre de Madrid.
ResponEliminaI amb el tema de l'avortament ho tenen molt fàcil. Els uns pequen d'exaltats i els altres pequen de fer de l'avortament només una bandera del progressisme.
La única forma de contrarrestar als que pequen fent de l'avortament una bandera de progressisme, és "pecant" també d'exaltats en campanyes contra al mateix avortament. No hi veig altre alternativa, a menys que en Morrós ens demostri que ser cristià tonto sigui l'ideal de vida.
ResponEliminaApreciado Ramón,
ResponEliminaMe tiene perplejo tu afán de conciliar aborto con cristianismo, en un mundo plural como el nuestro se puede ser ateo, agnóstico, materialista, y no pasa nada. Incluso se puede ser cristiano, y actuar en contradicción con la fe, al final es un problema entre uno y el Creador. Pero el cristianismo es muy claro, pero además tampoco es muy innovador, con matices es lo mismo que piensa el judaísmo, el Islam, y yo diría que la ley natural.
Yo te planteo un envite, cojamos un grupo de adolescentes, de estos que generamos en la mayoría de CEIP de nuestra ciudad. Adolescentes con valores “difusos”. Y sometámoslos a una sesión de cine o video, con una operación de aborto, de estas que la cámara recoge la reacción del feto, el descuartizamiento, etc. Y después me cuentas la situación emocional de los chavales.
- Jordi,
ResponEliminaL'avortamet no pot ser una bandera, tens raó. Ho és el dret a la dignitat dels homes i de les dones. La posició del professor Masiá em sembla ajustada, i la seva tesi sobre l'inici de la vida humana, molt acceptable.
- Silveri,
Hi ha una altra via, la de Jesús amb la dona que anaven a apedregar. Potser era tonto, de fet, el van penjar. Però em sembla la millor...
- Juan Carlos,
Ningú està defensant l'avortament, sinó que estem discutint sobre el fet moral (i legal, i científic) d'interrompre l'embaràs, un fet que sempre causa dolor. Una pregunta: com és que Aznar no va abolir la despenalització? Era un sàdic que volia fer això amb els nois com tu expliques?
Ramón, lo primero es que te he contestado cómo creyente, no como militante de ningún partido, referente a los supuestos que en España hasta ahora no penaliza el aborto, tengo que decirte que son supuestos que podíamos incluirlos en la “tabla de carneades” en dónde hay una colisión de derechos, y al final deja a una parte tomar la decisión a sabiendas que es moralmente criticable.
ResponEliminaEn Massià s'ho carrega tot, no deixa rés en peu de l'Església. En quant a vosaltres els que critiqueu la manera de protestar dels católics vers l'avortament, no seria igual la vostra crítica si els católics i els bisbes protestessin amb manifes i tot contra el govern, demanant més competències i finançament per la Generalitat, llavors els católics i els bisbes seriem uns herois no hi dubte, ja van ser portats als "altars" sacratíssims del Nacionalisme Català alguns clergues i bisbes per haver plantat cara al govern central, especialment al govern d'en Franco. Pel que veiem defensar la vida te menys valor que defensar al Pais. L'escena de la dona adúltera no te rés a veure amb l'avortament, a la dona adúltera l'anaven a dilapidar, i en l'avortament els católics només demanem que és consideri delicte, que no es tracta de matar precisament i menys avui dia que ja sabem de sobres com és pasa la vida a la garjola: hotel de 3 estrelles.
ResponElimina- Juan Carlos,
ResponEliminaA parer d'alguns, com aquest teòleg, no hi ha tal col·lisió de drets. Però vaja, com a creient, com veus que un partit com el PP quan governava no abolís la despenalització de l'avortament?
- Silveri,
L'escena de la don adúltera té a veure amb la criminalització que es fa de les dones que han avortat. És indignant.