dimarts, de febrer 24, 2009

Masià, llei de terminis i Eluana

El pobre Juan Masiá ha de respondre a comentaristes anònims del seu bloc sobre la seva posició, com a teòleg catòlic, al respecte de dues qüestions que s'han posat damunt la taula. Una possible llei de terminis quant a la interrupció voluntària de l'embaràs i quant al manteniment mèdic de persones que es troben pràcticament mortes (cas Eluana). Us demano que el llegiu, a partir d'aquests enllaços, però, sobretot, que parem esment en què una cosa és el debat (que cal) i l'altra la cridòria. I que les posicions moderades com la seva es troben a faltar a banda i banda del que erròniament es diu 'el debat' sobre aquests temes de bioètica.
:
Un pont de confluència, crec, entre la doctrina de l'Església i les posicions més avançades en matèria de bioètica (avançades no sempre vol dir positives) seria la consideració de la persona no la vida, sinó la persona) com a fet essencial a protegir. Un Déu fet home, que -simbòlicament- fa ressuscitar morts, ens indica el fet nuclear de la persona, lliure, autònoma, preciosa, valuosa més enllà dels seus trets culturals, sexuals o físics i més enllà de la vida biològica en la construcció del Regne. La Declaració Universal dels Drets Humans, per exemple, són deutors d'aquesta tradició humanista.
:
L'integrisme biologista o l'integrisme adotzenador de la vida humana, frívol respecte els límits de la vida, enfrontats en aquests temes, obliden aquesta dimensió personal i lliure de la vida humana.
:
Publica un comentari a l'entrada