Els liberals

El que m'agrada dels liberals

:

Sobretot, que desconfien de l'Estat tan com els socialistes, que no són exactament socialdemòcrates (com aclareix Obiols aquí). Els socialistes, però, pensem que la societat sí que existeix, contra el que proclamà Thatcher, però que l'estat és un estadi a superar (això s'entén força millor a Catalunya, on l'Estat ha estat vist amb desconfiança secular). Thatcher, l'extrem liberal, era anti-liberal quant a generadora de nous dogmes. La societat existeix i dins els seus problemes hi ha les seves solucions, diem els socialistes. Amb els liberals també ens agrada compartir que l'home és superior a la idea, de manera que si aquesta segona no s'adapta el primer, és que és una mala idea, per més bona que sembli. Als socialistes aquesta senzilla teoria ens ha costat escissions i malentesos, m'imagino que tamé als liberals. De fet, tots dos tenim idess transitives, la nostra ideologia 'hace camino al andar'. No són al final d'un camí sinó que són el camí. Lenin va dir a Prieto (foto): "la llibertat, sí, però per a què" i el dirigent socialista espanyol li respongué "la llibertat per ser lliures". Prieto, socialista "a fuer de liberal" (v. post Zaragoza i Rosselli).

:

El que no m'agrada dels liberals

:

El que no m'agrada dels liberals és que no acceptin que, malgrat tot, l'home és un ésser incomplert, que no s'acaba a sí mateix, que, malgrat no tenir 'ideologia de final', en tota ideologia hi ha camí, projecte, futur. Que totes les limitacions humanes, incloses aquelles que vénen de les organitzacions i de la necessitat de construit projectres col·lectius, són intrínseques a la voluntat d'alliberament dels éssers humans.

:

No m'agrada que pensin que tot és traslladable a la rendibilitat econòmica. Reconeixent que l'economia de mercat és -de moment- l'únic sistema que proveeix la millor producció i repartiments dels béns, també hem de dir que hi ha altres valors tan o més importants per vertebrar una societat. Tampoc no m'agrada que es tornin menys dogmàtics, els que ho són, quan les seves tesis fracassen i, corre cuita, calgui intervenir des de l'Estat. Diguem que seria bo veure'ls menys fonamentalistes en el moment que calgui prestigiar l'Estat i, especialment, tot allò que té altres valors a més de l'econòmic.

: