diumenge, de novembre 25, 2007

El PSC proposa | Zaragoza i Rosselli

:
El PSC proposa
:
El PSC ha celebrat aquest cap de setmana la seva VI Conferència Nacional, en la que s'han fixat els tres grans objectius del PSC per als propers mesos: la millora de l'accés a l'habitatge, la convivència als nostres barris i ciutats i la millora de les infrastrcutures del país. Per una sèrie de raons, no hi he pogut anar, però Mataró hi ha estat present amb una molt bona delegació de companys i companyes.
:
Aquests son els reptes immediats del PSC, els deures que ens posem a fer, els compromisos que adoptem amb tota sinceritat, sí, però també amb tota fermesa. Mentre d'altres hen de resoldre problemes interns d'identitat i de projecte, en debats que no aporten ni una sola solució, els socialistes, aquí a la Terra, som ja de ple al terreny del què cal fer, on, quan i com. Els documents aprovats incorporen milers d'aportacions posteriors a la Ponència que durtant mesos s'ha anat treballant arreu del país. Val la pena llegir la Resolució Política aprovada (és curta), i el post d'avui del bloc de Miquel Iceta. També en parla Joan Antoni Baron.
:
Per als que vulgueu fer un breu repàs a l'acte, aquí teniu el vídeo de la roda de premsa on es presentà fa uns dies, aquí teniu la nota de les intervencions de la presentació, aquí el destacat de Carme Chacón (aqií el discurs complet) i un vídeo, aquí un resum de la la intervenció de Joaquim Nadal, aquí un altre les intervencions de Geli i Muñoz al voltant del Dia Internacional contra la Violència a les Dones, la nota de les paraules d'Hereu i Iceta i, finalment, del discurs final de Montilla (aquí, sencer).
:
Zaragoza i Rosselli
:
Una de les alegries del dia és veure, a La Vanguardia, un article de José Zaragoza, Sectetari d'Organització del PSC, la reivindicació de Carlo Rosselli i del seu terme socialisme liberal, en contraposició al socialisme dogmàtic que causava estralls i admiració gairebé en la mateixa mesura en el període d'entreguerres europeu, del qual en fou una víctima. El vaig fer servir molt a l'inici d'aquest bloc, ja que se l'havia citat al 10è Congrés el PSC. També el vaig citar quan vaig intervenir just després de la meva elecció com a Primer Secretari del PSC a Mataró. Zaragoza em va fer aleshores algun comentari d'aquest autor, per la qual cosa encara em fa més gràcia haver trobat aquest article.
:
Certament, les posicions possibilistes de l'esquerra, aquella que prioritza el que podem fer abans del que caldria fer (o ser), la que no parteix de la ideologia sinó de l'experiència, és la que ha pogut fer més per l'avenç de la classe treballadora. Les altres propostes de l'esquerra han fracassat, diguem-ho clar. "Para el pensador italiano", diu Zaragoza "los socialistas no han de tener la ilusión de poseer el secreto del futuro ni creerse depositarios de la última verdad en materia social", i que defensava "posiciones que lo hicieron renunciar, incluso, a la vieja idea internacionalista para aceptar que los socialistas han de asumir plenamente la identidad nacional como propia y no renunciar a construir un proyecto nacional para su país".
:
Zaragoza creu que podem prendre nota dels escrits del pensador italià. "En un momento en que hace falta recuperar la preeminencia de la cultura del trabajo en nuestra sociedad y la importancia de la responsabilidad individual en la vida colectiva, el socialismo liberal es la síntesis necesaria entre socialismo y liberalismo, una síntesis indispensable para gobernar sociedades complejas que funcionan en el marco de economías de mercado avanzadas".
:
Sobre això també ha anat la Conferència Nacional. Sobre deixar que altres parlin del sexe dels àngels (o del dret a decidir) i nosaltres de les solucions que calen a Catalunya. Des de les nostres conviccions, sí, que no són límit, fi, sinó un trajecte al servei de la vida. Els propers quatre dies us emprenyaré amb algunes cites al respecte (tinc poc temps per dedicar al bloc la propera setmana i preparant-ho abans podré acudir a la nostra cita diària, lectors).
:
Publica un comentari a l'entrada