Lligadas federal

Hi ha un post de l'amic Josep Lligadas, a propòsit del reportatge Adéu Espanya!, que comparteixo del tot. Reclama menys èpica i més política, reclama espai per al federalisme, a Espanya, sí, però a Catalunya, també; on sembla que el catalanisme només pot ser independentista, on hi ha tantes ganes que esdevingui pensament únic. També proposa que el federalisme passi a l'ofensiva. I hi estic d'acord.
:
Aquests dies, a qui em pregunta sobre el tema (a banda de recordar-li que els catalans fa exactament quatre anys que vam decidir quin marc jurídic volem: l'Estatut), els recomano la reflexió intel·ligent que fa aquest independentista del Quebec (aquí) i que anuncia les orelles del llop: la unitat civil de Catalunya, de la nació, és un bé superior a la seva independència (en cas que fos un bé), i farem molt malament que la segona posi en risc la primera. Tant estimen Catalunya que l'ofegaran.

:
Però tornem al que deia. El post d'en Josep és tan bo que em permeto de reporduir-lo íntegrament. Espero que em disculpi.

Per una Espanya federal
:
El títol d’aquest post sona a proclama decimonònica, ja ho sé. Però mira, queda com per fer-se llegir…
:
Bé, el que jo volia dir és que ara que estem tan contundentment immersos en l’ofensiva independentista que bàsicament el que pretén és convèncer-nos que la cosa “normal” en el català “normal” és voler la independència de Catalunya (i que qui no la vol s’ho ha de fer mirar, perquè o és que és poc català o és que té por), i ara, sobretot, que veiem com TV3 ha decidit fer servir el diner públic per promoure aquesta causa, crec que no estaria gens malament que els que pensem que la tal independència ens aportaria segurament alguns beneficis col·lectius, però que el que segur que provocaria és un esquinçament tal que ens faria mal a tots (i sobretot als sectors més febles), i que, alhora, estem convençuts que el millor per a Catalunya és formar part d’una Espanya seriosament federal, hauríem de engegar una bona campanya explicant-ho i defensant-ho.
:
Potser ja fa massa temps que els que pensem així estem a la defensiva: a la defensiva davant el PP i el Tribunal Constitucional, i a la defensiva davant l’ofec de l’independentisme. Jo poca cosa puc aportar-hi, en aquesta campanya, però hi ha prou gent rellevant en la nostra societat civil i en el nostre món polític que podrien posar-s’hi i explicar, de cara i amb convenciment, el que això hauria de ser. Explicar-ho aquí, a Catalunya, i explicar-ho en el conjunt d’Espanya. Per molt que es digui que aquest plantejament no li interessa a gairebé ningú. I segurament és veritat, perquè un plantejament així no porta gaire èpica, i per tant enganxa poc, però no per això cal deduir que no és el millor. En democràcia, com menys èpica calgui, millor... I precisament perquè interessa poc seria una cosa nova, inesperada, i potser faria forat. Va, que els qui es poden animar s’animin, que hi ha molt a fer.

:

He parlat d'aquest reportatge citant parts d'un article de Daniel Fernàndez i Joaquim Coll, aquí.
: