diumenge, de juny 06, 2010

Independentisme institucional

Adéu, Espanya? no deixava de ser una pregunta purament retòrica. I l'esforç comparatiu de Catalunya amb Quebec, Escòcia i Groenlàndia no passava de ser una coartada sempre favorable a la tesi que defensava el programa. Els arguments polítics de fons contraris a la independència quebequesa o escocesa no es van sentir i només van aparèixer acadèmics que han escrit treballs a favor de la separació dels territoris citats.
:
El fet rellevant és que el programa donava a entendre que els catalans no tenim cap altra opció el 2010 que no sigui escollir entre acceptar resignadament una suposada involució autonòmica o sumar-nos civilitzadament i amb tenacitat castellera a la secessió territorial. Segons la nostra opinió, el que és interessant de discutir són els arguments economicistes d'aquest nou sobiranisme neoliberal que ha irromput amb força des de fa uns anys i que el programa difonia acríticament.
:
Doncs bé, nosaltres continuem pensant que la societat catalana se sent part d'Espanya, encara que el projecte sociopolític espanyol a vegades no és viscut plenament com a propi perquè no incorpora positivament i suficientment la dimensió catalana i la catalanitat. No hem assolit, és clar, la plenitud de l'Espanya plural i federal, però no veiem tampoc cap raó definitiva per desistir en aquest anhel.
:
Al no poder ensorrar aquesta dualitat identitària, l'independentisme fa una pirueta que pretén senzillament obviar aquesta realitat recorrent a un argument de lesa humanitat: l'espoliació econòmica i el tracte colonial.
:
Avui, l'independentisme no pot ser històric perquè li resulta impossible reivindicar el projecte polític del catalanisme decididament hispanista. Tampoc pot ser sociològic perquè xoca contra la sòlida identitat dual dels catalans, ni tampoc s'atreveix a recórrer a arguments purament culturals o lingüístics. En definitiva, es presenta només com una opció funcional mitjançant la dramatització d'una tesi econòmica. Som, doncs, davant d'una clara inflexió neoliberal del nacionalisme català. En realitat, aquest gir pretén un objectiu clar: forçar el pas de molts catalanistes cap a l'independentisme, per a la qual cosa fa falta proclamar com a inviable l'aposta per l'Espanya plural, desacreditar a cada pas el model autonòmic i afirmar la inutilitat del seu perfeccionament federal. Doncs bé, en essència, això és el que ens va oferir l'Adéu, Espanya?, de TV-3. Li sobrava l'interrogant.
:
Daniel Fernández i Joaquim Coll, fragments de "Quan sobra l'interrogant", a El Periódico, 5.6.2010.
Són autors, A favor de España y del catalanismo. Un ensayo contra la regresión política (Edhasa, 2010).
Publica un comentari a l'entrada