dissabte, de març 06, 2010

Aprendre del Quebec

Dilluns passat, El Punt pubicava una interessant entrevista a Claude Fleury, director de l'Oficina del Quebec a Barcelona, que m'ha semblat molt oportuna davant la irrupció del fenomen independentista com a nou paradigma per una bona colla de catalans i, molt especialment, del món nacionalista. Preocupa el missatge simple (que té també tots els avantatges de la simplicitat), l'absència de matisos i fins i tot de contingut real (com deia Salvador Cardús aquest dimecres a La Vanguardia). Però a mi, i ara faig aparèixer Fleury, em preocupa més el risc de divisió nacional que pot suposar la disjuntiva independentista, divisió que (no cal ser massa intel·ligent) debilita el país. Precisament la gràcia del catalanisme era el seu caràcter transversal. L'independentisme, òbviament, no ho és.
:
Al Quebec ja ho han provat. Fleury creu que, després d'unes quantes experiències fallides, "em fa dir que no veig la possibilitat d'un altre referèndum ni a curt ni a mitjà termini". No perquè sigui difícil que guanyi el sí, ja que "el 1995 va ser un resultat molt més ajustat: un 50,5% de ‘no' i un 49,5% de ‘sí'", sinó perquè "Això va fer reflexionar molta gent preocupada pel que podia passar". I posa una imatge ben clara: "En la física, quan hi ha dues forces que estiren cap a bandes diferents, no hi ha moviment. La gent es va adonar que era necessari buscar un acord de la majoria per tirar endavant. I que no es podia avançar socialment si la societat estava enfrontada en dos blocs iguals".
:
Reconeix també que la nova política del Govern canadenc de més respecte al Quebec, amb gestos d'alt simbolisme, han fet minvar el desig secessionista, "però al contrari, quan hi ha una manca de respecte, passa al reves", adverteix.
:
Però el que em sembla més rellevant de tot és el que diu a continuació. Fleury creu que l'energia de cara a la reivindicació es gasta ara cap a l'afirmació: "Sí, en un esperit creatiu. Hem passat de la reivindicació a l'afirmació. Un quebequès no es preocupa tant del Canadà, sinó del desenvolupament del Quebec. (...) Ha sorgit de la capacitat inventiva dels quebequesos. Per exemple, Bombardier va néixer d'un científic que va crear una moto de neu i després va crear l'empresa. Ara la indústria aeroespacial del Quebec és la sisena del món. Però en altres àmbits passa el mateix. Al Quebec no hi havia cap tradició de circ, i s'ha muntat un circ sense animals, el Cirque du Soleil. Podem crear a partir de no res. El que explica que una nació tan petita pugui crear és el sentiment d'identitat i el desig de sobreviure."
:
Els catalans hem d'aprendre d'aquests senyors. En un món de prioritats, han avantposat l'afirmació nacional a la independència que la debilitava.
:
Foto: Jordi Soler.
:
Publica un comentari a l'entrada