La rateta que escombrava l'escaleta

M'expliquen una conversa recent, real. En ella, dues dones que van a fer feines a vàries cases, comenten les dificultats que tenen per fer entendre a les persones que les contracten que han d'assegurar-les. "Més o menys tothom ho accepta perquè la tele en va plena, però una ja m'ha dit -per dues vegades- que pel preu que li acabarà sortint s'estima més contractar 'alguna negra o alguna mora', que cobren molt menys", diu una d'elles.

Molts ens hem passat moltes hores desmentint suposats tractes a favor, exempcions d'impostos o pagaments (del súper, per exemple) per part de l'administració cap els immigrants, la bossa principal dels quals, a Mataró, corresponen als grups ètnics als que sense massa traça al·ludia la mestressa impacient. Ens hi hem esgargamellat i ens hi hem jugat el coll i algunes altres parts del cos contra una mínima prova. Malgrat això, aquesta és la impressió que hi ha  i fou el principal esquer electoral de PxC a les passades municipals. Alguns aprenents de bruixot també s'hi van apuntar. Ara, els aprenents i la pròpia PxC, malden contra la pressumpta construcció d'una nova mesquita en una zona industrial que, pel que sembla, tampoc hi ha res de clar que sigui cert. Ho fan obviant que, fa més de deu anys, l'Ajuntament (amb acord unànime) i la comunitat musulmana van acordar no fer ni una sola mesquita dins el casc urbà, com a mesura intermèdia entre el dret d'uns al culte (dret que compartim el conjunt de ciutadans, del color i creença que siguem) i les evidents dificultats de convivència, que hi són i que fan més mal que bé.

Com és obvi, per més que hi hagi qui té la temptació d'endolcir-ho, la immigració és un problema. Veig intentar explicar-ho ras i curt un dia aquí, quan encara era primer secretari del PSC a Mataró, i vaig explicar com em semblava que calia governar-ho. Però no deixa de ser-ho i la impaciència té un preu electoral. Tothom n'ha pres nota, encara que sigui -com deia- per fer l'imbècil. O el Chamberlain.

Però la discriminació hi és, i tant! Hi és quan s'etziba l'espantall dels immigrants "que cobren molt menys" per posar en joc el lloc de treball, per precaritzar encara més les condicions de qui ja ho té prou fotut. En un altre temps, amb més consciència de classe, com es deia abans, potser seríem tots capaços de veure que prenen ens prenen el pèl els de sempre. Però allà, al barri, lluny del portal que s'haurà d'escombrar o de la pica que caldrà netejar, dones de fer feines blanques i negres comprovaran l'abisme entre parets mitgeres, l'abisme del sou, de la por, de la incertesa. L'abisme que s'omple amb odi. I l'odi que omple amb vots PxC. I potser així, tant la mestressa 'estalviadora' com la seva víctima 'blanca' hauran coincidit amb l'objectiu de considerar les dones "negres o mores" el pitjor que hi ha.