Jo, que sóc lector àvid de premsa, encara em faig un embolic considerable. Estic veritablement impressionat de la quantitat de gent que té les coses clares sobre la crisi entre Grècia i la UE mentre jo encara lligo cabdells que em permetin estar mínimament informat del foc que s'hi està calant. Més que res per si ens arriba. Com que desconfio dels trets per elevació, narrant el conte clàssic entre bons i dolents de casposos manuals de marxisme de pa-sucat-amb-oli, em faig aquesta composició senzilla, per tontos com jo, a veure.
Després d'anys d'enganys del govern conservador grec, un dia surten a la llum i revelen un dèficit públic, a Grècia, molt superior al declarat, tant que, de fet, no arribarien als nivells de Maastricht, necessaris per formar part de l'euro. Els grecs canvien de Govern i col·loquen els socialistes a resoldre el monumental merder, amb unes dures negociacions amb la UE pel deute del rescat que s'hi féu (amb diners nostres). Al respecte, recomano un post de Manuel Mas de fa uns mesos, aquí. Negociacions que inlouen, esclar, les mesures necessàries sobre despesa pública i estructura econòmica perquè al situació es reverteixi. Sembla que, tot plegat, sense massa traça ni cintura i, per acabar-ho d'adobar, sumant-se a la impressionant crisi econòmica que, entre d'altres coses, provoca l'abocament de força fons públics a entitats financeres (on vostè i jo hi tenim els estalvis) perquè no hagin de tancar. Dic que sembla perquè, pobre de mi, no en tinc ni idea. Les dures negociacions passen una caríssima factura als socialistes (dimiteix el líder i s'enfonsen) i tornen els conservadors que, de nou, s'encallen, sense aturar un procés de retallada de la despesa publica que fa estralls. Guanya Syriza, un conglomerat d'esquerres molt crític amb les acords i les negociacions pendents amb la UE, que forma govern amb un partit molt de dretes que li porta el ministeri de Defensa. De nou, s'encallen i els mandataris grecs demanen rebutjar per referèndum -diumenge que ve- l'última proposta presentada per la UE que inclou, entre d'altres coses, que s'acabi amb les prejubilacions i que es redueixi el pressupost militar. ¿És així, grosso modo, o m'he perdut algun capítol?
Vist tot això, comprendreu que la proposta de referèndum -contra el que diuen tants- em sembli una irresponsabilitat, una "socialització del fracàs" i, en realitat, una pèrdua de flexibilitat negociadora. Un referèndum en el que, de fet, no hi ha alternativa. Almenys una alternativa millor a la del 'sí'. Sense acord, em temo, hi continuarà havent-hi deutes (sense cap crèdit internacional per obtenir-ne més) i problemes econòmics estructurals, s'aïllarà més el país i tindrem una Numància més, cosa que tan agrada a les ideologies heroiques de casa nostra que, com el jove Tsipras, es pensen que es pot governar sense renúncies, sense màcula. I d'Immaculada només hi ha la Mare de Déu.
Bé, això és el que, d'entrada, penso un cop -dic- m'he mig mal informat. Estaria disposat a canviar d'opinió si algú me'n fa veure arguments contraris. Ara, arguments, no consignes. Això va en sèrio i més val que parlem des de la realitat i no des de les itaques, mai més ben dit.
