divendres, de desembre 23, 2005

Cors catòdics *

El darrer nòvio cubà d’una veterana actriu manxega estava indignat per la tele (Sabor a verano, Antena 3, 29/8) perquè en un altre mitjà l’acusaven d’homosexual. No sé si la vida sexual d’aquest senyor interessa a algú més que a ell i la seva fumadora conquesta. Però, segurament sí que ens interessa, i molt. "Saber com estan i què els passa als altres és molt valuós, perquè d’això poden desprendre’s conseqüències importants per a un mateix i les persones més properes" he llegit aquest estiu (Xaro Sánchez, prof. de Psicologia Mèdica i Psiquiatria de la UAB, La Vanguardia, 26/8/2002). També indica en quin entrellat de relacions socials ens inscrivim. En el cas del cubà i la manxega, per exemple, la desconfiança en l’amor entre persones de diferent edat o posició social, fa aparèixer amb força la xenofòbia o la discriminació sexual com a amenaces. I l’amor, la fama o les referències sexuals són elements primaris que ens fascinen.
:
Sí, el cervell ens posa ràpidament al lloc imaginari dels famosos i ens fa gaudir de moments que segurament mai viurem. Com a les novel·les, però amb l’avantatge de la quasi omnipresència (revistes, les televisions en prime time, ...). L’article citat remet a un altre (Science, juny 2002) que relaciona l’amígdala del cervell (que recull i "es contagia" de les emocions) amb el grau d’extroversió de l’espectador. I per això no tothom respon igual a la "premsa del cor". Però avui em fa gràcia quedar-me amb els qui amb els programes "del cor", posen en marxa mecanismes de relació amb l’entorn, d’aproximació als sentiments (falsos o no) dels altres. Fixem-nos en l’oportunitat d’acostar-se al proïsme, contra la idea que la tendència "individualista" domina. Fixem-nos en la recerca d’emocions, contra la idea que el racionalisme impera. Fixem-nos-hi i veurem com l’amor s’hi escola, el tremendo.
* Publicat a El Full de Mataró, el 22 de setembre de 2002
Foto: El Mundo.
Publica un comentari a l'entrada