Òmnium i el Guti pel sí | Estatut i Església | "ETA tutela el proceso"

Òmnium i el Guti, pel sí

:

Òmnium Cultural ha preguntat als socis (aquesta vegada sí) sobre el proper referèndum de l'Estatut i aquests, per majoria, han donat suport al nou text. Crec molt oportunes les reflexions d'Àlex Masllorens (flamant secretari de Cooperació Internacional del Govern) al respecte i lamento, això sí, que un cop coneguts els resultats, la junta decideixi inhibir-se. Tanta prudència contrasta amb l'actitud contrària a la Constitució europea que va mantenir l'entitat, al marge de l'opinió dels socis. Per sort, a Catalunya i Espanya va guanyar el sí, aleshores. Però els atzucacs a França i Holanda mantenen el text en una letargia preocupant.

:

No hi havia pla B, com deia Obiols l'altre dia i recull bé Manuel Cuyàs a El Punt. Ja s'ha vist com, senzillament, la construcció europea ha tingut un revés. Avui recull la reflexió l'exdirigent d'ICV i líder històric del PSUC, Antoni Gutiérrez, en un article a La Vanguardia. Ell, contra l'opinió de la direcció del seu partit, va ser favorable al text europeu. I adverteix els possibles partidaris del no al nou Estatut que la seva posició contrària pot ser letal pels avenços del país. Diu el Guti que "decir no, sin negar que sea legítimo, no puede separarse de las consecuencias negativas que puede suponer, que en el mejor de los casos será quedarse con las competencias que conseguimos en 1979, sin olvidar lo que significaría como descrédito de nuestra credibilidad identitaria o el aprovechamiento demagógico que los sectores antieuropeístas - quiero decir antiautonomistas- podrían hacer de la confusión que se crearía con una hipotética victoria del no al Estatut".

:

Estatut i Església

:

Els amics d'Església Plural em van demanar, com ja vaig anunciar, que assistís a la taula rodona a Barcelona sobre el títol I del nou Estatut, justament el que ha provocat la reacció de sectors conservadors, els més conservadors, de l'Església catalana, que s'estan movent amb destresa (i diners, pel que es veu). Va ser una agradable vetllada, compartida pel diputat de CiU Quico Homs, ponent del text, i per la militant d'ERC Ruth Carandell. vam estar parlant, especialment, de la perspectiva d'oportunitats que ofereix aquest títol, amb el conjunt de la proposta, fent una anàlisi en cada capítol i una valoració general.

:

La meva intervenció va consistir en respondre les preguntes que em van fer, així com mostrar el meu entusiasme amb el nou text estatutari i les possibilitats que incorpora. També vaig advertir sobre la pressió que els grups cristians conservadors volen fer per influir políticament en la retallada de drets i en una visió molt poc adequada a la composició transversal i oberta de l'Església catalana. I que tenen, en l'Estatut, el seu nou enemic. Una nova raó per votar que sí.

:

Arguments pel no a l'Estatut - i XIV

:

“¿Sabes que ahora las comunidades más pobres son las que dan dinero a las ricas?”. Javier Arenas, falques radiofòniques del PP d’Andalusia (14-2-2006).

:
“El pacto de Zapatero con los nacionalistas catalanes perjudica a Andalucía, y Chaves no hace nada por remediarlo”. Javier Arenas, falques radiofòniques del PP d’Andalusia (14-2-2006).

:
“Tenía razón Acebes cuando afirmó, una vez aprobado el Estatuto en el Parlamento catalán, que a partir de ese momento ETA iba a tutelar el proceso estatutario”. Daniel Sirera (28-2-2006).

:

Sopar debat | Ja hi som | "¡es una pesadilla!"

Iraq i Palestina
:

Darrer avís: em diuen que s'acaba entre avui i demà la inscripció per al sopar debat amb el periodista de TV3 Esteve Soler (a la foto) sobre la seva experiència com a corresponsal de guerra en aquests dos escenaris de guerra que tan sovint omplen les pantalles de la televisió. El sopar es fa a Mataró, al casal parroquial de Sant Josep, i les inscripcions es poden fer al telèfon 626 645 788 (contestador: indiqueu nom dels assistents i un telèfon de contacte) o a l'adreça electrònica: sopardebat@gmail.com.

:

A punt per la campanya
:
Ja hi som. Ahir, en Santi Fontbona i jo vam presentar, respectivament, la campanya del PSC al Maresme i a la ciutat de Mataró de cara al referèndum. Actes, passejos, xerrades, debats... ja hi som. Escoltar més que parlar, caminar força, resseguir camins ja fets (en campanya i fora de campanya), transmetre la il·lusió compartida per altres companys i companyes que s'aboquen a la campanya, destacar els encerts (i blasmar els desencerts dels adversaris, que sense contorn no hi ha forma), no dormir gaire, treballar el doble (deia en Pujol un dia "fem com Belle de Jour, governant de dia i fent campanya de nit")... i esperar que la gent, el dia 18, respongui al repte. Foto: Vern Bueno.

:
Arguments pel no a l'Estatut - XIII
:
“ETA se convierte en el tutor de la reforma del Estatuto de Cataluña”. Ángel Acebes (25-11-2005).
:
“¡El Estatuto de Cataluña es una pesadilla, una pesadilla…!”. Mariano Rajoy (5-2-2006).
:
“En Cataluña se está haciendo con el castellano lo que en época de Franco se hizo con el catalán”. Mariano Rajoy (14-2-2006).
:

Govern amic | "orgánicamente intervencionista"

El Govern amic
:
Els de la dreta se'n foten, però ja he dit vàries vegades que, a diferència dels altres, el Govern Maragall s'ha pres seriosament això dels municipis, i ha arribat a importants acords almenys am el de Mataró. La prova són noves escoles, nous centres de salut, la millora dels accessos a la C32, etcètera.

:

Però jo avui vull donar un altre to, i és que el nou Govern, el que ha sorgit després del cessament dels consellers d'ERC pel seu canvi de vot respecte a l'Estatut, ha designat alguns alts càrrecs que conec personalment. Ja vam palrar de la Consol Prados, la diputada mataronina que ha estat designada nova Secretària d'Immigració del Govern. Hi ha altres persones amb qui m'uneix una cosa o altra. Un d'ells és Olivié Bayón (a la foto), blocaire, jove socialista de Cerdanyola del vallès que passa a ser el nou Secretari General de Joventut. Ens coneixem de quan jo era militant de la JSC i, a més, ha freqüentat la nit mataronina. Un altre és en Jordi López Camps, que prové del PSUC i de Cristians pel Socialisme. El vaig conèixer com a convocant del Fòrum Vida i Evangeli (una renió de cristians progressistes que s'ha deixat de celebrar) i després ens hem anat trobant en altres coses. La darrera, a la reunió de cristians del PSOE de la que us vaig parlar. Ha estat designat nou Director General d'Afers Religiosos. I el tercer és el badaloní Carles Arias, nou Director General de la Funció Pública. Amb en Carles hem treballat junts, i molt fructíferament, quan jo era regidor de Serveis Centrals i ell va venir uns anys (2000-2004) a desenvolupar la tasca de cap de servei de Recursos Humans. Tots ells tenen solvència contrastada i ho poden fer molt bé. Que tinguin molta sort.

:

Taula rodona: Estatut i Església:

:
:
Arguments pel no a l'Estatut - XII
:
“El proyecto de Estatuto es orgánicamente intervencionista”. Josep Piqué (4-11-2005).
:
“El Estatuto es fruto de la tregua de ETA en Cataluña”. Jaime Mayor Oreja (24-11-2005).
:
“El Estatuto es fruto de la reunión de Carod con ETA en Perpiñán”. Jaime Mayor Oreja (24-11-2005).

:

Blocs nous | Debat a TVM | "abre la puerta a la poligamia"

Blocs nous
:

Ja fa temps que he anat incorporant bloc nous a la llista de la dreta i, la veritat, no sé si us els he presentat a tots (quin anfitrió tan desconsiderat que sóc...). Ara mateix els batejo, com diu algú. De Mataró he incorporat l'Albert Geronès, militant de CDC que des del principi s'ha confessat lector del meu. Jo també el llegeixo. També tinc el bloc de l'esplai Garbí, per diverses raons (una d'elles és que vaig ser un dels nens que el van fundar, el 1976!) i d'un dels seus monitors actuals, en Jordi Fernàndez, el pare del qual ja era blocaire (tinc entès que en Jordi s'hi aficionà quan ajudava son pare perquè no podia escriure per un accident a la mà). També tinc el rolista Javi Rodríguez, la nòvia del qual conec més que a ell que és qui, de fet, porta els cabells llargs. Fa dies vaig incorporar la Maria Escalas, amb qui fa molts anys que ens coneixem i (amb aquest cognom, ja se sap..) és una experta en música (i una catòlica que fa servir en públic la paraula follar, sí senyora). Ahir vaig incorporar el bloc del seu marit, un fotobloc, vaja, en Jordi Bertran, de qui pispo la foto que esteu veient. També hi he posat la jove socialista Laura Godino. Casualment, gràcies a un comentari que em va fer, vaig conèixer el bloc d'en Rafa Liñan, un molt recomanable lloc d'un jove de 16 anys. Ah, i la Joana, tant de temps junts i tot el que ens queda...

:

De fora de la ciutat blocaire per excel·lència he posat el bloc de l'Enrique Blázquez, de qui sé pels seus acudits a Capgròs. És una canya. També hi tinc altres companys del PSC que conec personalment, com Guillem Espriu, recent casat, José Crespín, el gran Óscar Saldaña, o l'exmataroní Rubén Carroza. Em sembla que no me'n deixo cap...

:
Debat sobre Internet a TVM
:

He seguit a trossos, entre zappings de cap de setmana, el debat que va tenir lloc dimecres a la nit a Televisió de Mataró (TVM) aprofitant la Festa d'Internet. Realment, ha estat molt suggerent, tot el que s'ha dit, i n'hi hauria per parlar-ne molt. Crec que els intervinents (alguns dels quals, bons coneguts i amics) hi van tocar força. Jo em quedo amb dues dades. Una, la generacional (aquesta mena de debats afecten especialment a la gent de la meva generació, que vivim una mica fent surfing sobre tot això...) i, l'altra, la idea que la tecnologia no és l'objectiu. Que el contingut, la creativitat, l'exploració de les possibilitats en tots els nivells (productiu, competitiu, cooperatiu, artístic, literari, polític...) és el que pot donar un veritable valor afegit als productes d'aquestes tecnologies que ens enlluernen i ens angoixen una mica. L'angoixa, crec, deguda a la rapidesa de les novetats (o aquesta mena de pressió per estar al dia) i, especialment, a la immensitat inabastable d'informació. I es troba a faltar selecció, diria més, criteri, confiança, mestratge, temps i silenci. Just uns valors que amb una altre enlluernament, el de la juventut o l'espontaneïtat, o la immediatesa i el soroll, a vegades es donen una mica de faves.

:
Arguments pel no a l'Estatut - XI
:
“El Estatuto abre la puerta a la poligamia”. www.fundacionfaes.org (26-10-2005).
:
“El Estatuto es como el Plan Ibarretxe pero sin pistola”. Javier Arenas (27-10-2005).
:
“Cualquier persona sabe que millones de españoles, la mayoría de ellos, viven con la angustia de que puede, de que existe un riesgo, que España pueda dividirse”. José María Aznar (3-11-2005).
:

Bauman | Encara Montenegro | "legaliza el aborto"

Bauman a Barcelona
:

El pensador polonès Zygmunt Bauman ha estat a Barcelona i ha concedit una magnífica entrevista a La Vanguardia (d'ahir) en la que parla de moltes coses, especialment, però, d'aquesta por anihiladora que ens segueix a tot arreu en forma de noves pestes, molt oportuna en ple debat sobre els atracaments "silenciosos". El filòsof de la "societat líquida" diu "Con las vacas locas y el efecto milenio... Siempre hay algo matando. Y detrás de cada pánico hay grandes ganancias. Como el miedo es fluido, va de un lugar a otro, es una fuente potencial de ganancias para empresas. Y también para construir un capital político. Los gobiernos pueden fracasar en proteger el trabajo, pero muestran su poder controlando a todo el que llega al aeropuerto. El problema con los miedos fluidos es que estas soluciones son falsas, ni así se sentirá seguridad."

:

Respecte a l'estat del benestar, Bauman, que prové d'un país on s'han viscut els estralls de la dictadura comunista, creu que " volveremos a la idea del Estado social, pero no a nivel estatal. Nos encontramos con las cuestiones con que se enfrentaron los pioneros del Estado de bienestar, pero esta vez la tarea es más grandiosa porque hemos de rehabilitar a los empobrecidos y parados".
:
Encara Montenegro
:

Pels qui encara els queden restes de romanticisme tronat, els recomano el demolidor article de Pilar Rahola a El País d'avui, que blasma les comparacions entre el procés polític de Catalunya i el de la petita república balcànica, tema del que ja n'he parlat. Afirma que aquest nou país ha participat activament en les agressions contra els seus veïns, a les ordres de la Gran Sèrbia de la que ara se'n volen desentendre, i acaba "tendrían que saberlo esos políticos metidos a intelectuales, que aprovechan cualquier contingencia para vender patriotismo retórico. Tendrían que saber que algunas comparaciones son, literalmente, odiosas".

:

Arguments pel no a l'Estatut - X

:

“Supone una amenaza. Tenemos que ir a defender nuestro puchero y nuestras alubias”. Pedro Sanz (22-10-2005).

:
“Legaliza el aborto mediante la perversión del lenguaje”. www.fundacionfaes.org (25-10-2005).

:
“Ni siquiera en la época de Mao y de la Revolución Cultural, cuando todos los chinos hacían gimnasia a la vez, se atrevieron a tanto”. www.fundaciónfaes.org (25-10-2005).

Notable | Bargalló | "podrido hasta la médula"

Alcalde notable
:
Avui ens despertàvem amb una curiosa enquesta d'El Punt, limitada a un conjunt de dirigents socials i personalitats destacades de Mataró, segons la qual l'Alcalde Baron obté un 7,2 de puntuació, seguit del líder de CiU, Esperalba, que aprova amb un justet 5. La resta, tots suspesos, i per la cua hi ha el líder del PP, Paulí Mojedano, l'endemà de ser designat cap de llista. És una enquesta que no té cap valor de prospectiva electoral, òbviament, entre d'altres coses, perquè els comicis encara són lluny, encara que no ho sembli. Però dóna certa idea del grau d'acceptació de l'Alcalde, dos anys després del seu accés al despatx de la Riera. De les qualitats i dels desencerts, cal prendre'n nota, tot i comptant amb el fet que tan sols és un test. (Foto: El Punt)
:
Relleu a ERC de Mataró
:

El regidor d'Habitatge, Genís Bargalló, cap del grup d'ERC a l'Ajuntament, ha dit que plega. Ho farà efectiu al proper ple i ha adduït motius de caràcter personal i professional, que em consten. temps tindrem d'avaluar la seva gestió, però avui, d'entrada, se m'acut de destacar el Pla d'habitatge, amb un pacte unànime els grups municipals, el responsable polític del qual ha estat ell. Els periodistes demanen què passarà, ara, i l'oposició (deu ser normal) aprofita per dir que no passarà res de bo i tal i qual.

:

Jo confio que sí, i així hi treballarem, els socialistes. Aquest és un Govern que ha complert a l'abast amb el que pretenia el 2003, malgrat que, certament, hi ha hagut canvis importants en la seva composició. Però té clar el rumb i, especialment, el lideratge. I, com es pot veure, té un alt ritme de compliment i d'execució dels projectes. No para. I, val a dir, incrementant dia a dia la confiança i el treball en equip dels seus tres socis. En fi, espero que tingui molta sort i, evidentment, li hem d'agrair el temps i l'esforç que hi ha dedicat.

:

Arguments pel no a l'Estatut - IX

:

“El nuevo Estatuto está podrido hasta la médula y nada puede limpiarlo”. Aleix Vidal-Quadras (21-10-2005).

:
“El Gobierno quiere hacerle un traje a Carod y a Maragall que le pueda servir también a ETA”. Javier Arenas (21-10-2005).

:

"Detrás del Estatuto está ETA" (...) " este Estatuto está lleno de populismo infecto que acabará con la economía catalana en 10 años". Aleix Vidal-Quadras (25.5.2006)

:

La invenció d'un país | Esquerrans i peperos pel sí | "Qué asco"

La invenció d'un país

:

Així titula avui el professor Jordi Llovet la seva crítica literària setmanal al Quadern d'El País, dedicada a un estrany llibre del segle XVIII i un estudi posterior, en el que es relaten invencions estranyíssimes respecte Formosa, avui Taiwan. En concret, m'ha fet gràcia el principi i el final. Diu: "Un té la impressió, de vegades, que els senyors Rajoy i carod Rovira són dos magnífics inventors -en podríem trobar d'altres- de respectius països: Catalunya i Espanya" I acaba: "Aquest, per acabar, és el quid de la qüestió i la lliçó de la cosa: per inventar-se un país, no cal dire res que s'assembli a la veritat; n'hi ha prou amb una dosi de retòrica i eloqüència perquè tothom s'ho empassi. Psalmanazar va morir als 84 anys, penedit del seu passat fraudulent. Mentrestant, i per sempre més, Formosa i taiwan van ser el que són de debò, i no el que en deien els garlaires".
:
Gent d'ERC i del PP se sumen al sí.
:
Així ho feia saber avui El Periódico, donat que militants d'ERC (com Josep Mª Andreu) o del PP (com Manuel Milián) s'han sumat a la plataforma Estatut jo sí que ahir es va presentar al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, i que agrupa força professionals, intel·lectuals i persones representatives de la vida social catalana, d'un ampli espectre ideològic. I és que el no d'uns i d'altres, més enfocat en fer caure gent que en aixecar el país, no convenç a un país positiu, emprenedor i engrescador que s'apunta a les millores i els reptes amb gran entusiasme. (Foto: Albert Bertran).

:

Arguments pel no a l'Estatut - VIII

:

“Maragall miente a su partido, Zapatero miente al suyo, Carod miente a Maragall, Castells miente a sus compatriotas, si es que así nos considera todavía, y de este festival de engaños y traiciones ha de surgir un futuro radiante para nuestro atormentado país. Qué asco”. Aleix Vidal-Quadras (17-10-2005).

:
“Nunca, desde la Transición, habíamos estado en una situación tan peligrosa como la que estamos en la actualidad. Es asombroso pensar que se puede volver a un país en el que todos los españoles no son iguales ente la ley”. Ana Botella (17-10-2005).

:
“Es un fraude democrático y a la Constitución”. Eduardo Zaplana (18-10-2005).

:

Sí als accessos | PP i immigració | "preámbulo corrosivo"

Sí als nous accessos a la C 32
:

Avui , donat que els mitjans ens preguntaven al respecte, hem hagut de dir alguna cosa de la presentació que féu el diputat Joan Boada de les idees d'ICV al respecte dels accessos a la C32 de Mataró. Fora de que se li va escapar que "no hi havia problema real de mobilitat", al Maresme (no sé quin mitjà va triar per venir a la ciutat) el cert és que les propostes tenen la virtut de posar sobre la taula el debat sobre els objectius i els límits de la mobilitat a la comarca, i té l'encert de no ser plantejada com una obstrucció al treball de les al·legacions que prepara l'Ajuntament, que van en la línia de millorar l'impacte ambiental i potenciar el caràcter local de les vies de servei. No crec que sigui dolent, ben al contrari, que els partits expliquin el que pensen. Nosaltres, com els altres (encara que no se'n recordin, alguns) ho hem fet, tot just va sortir la proposta de la Generalitat, especialment en un acte públic (vegeu foto) amb què els assistents van rebre la proposta dels nous accessos amb força entusiasme, com fou també, sembla, en la reunió amb membres dels consells municipals de participació convocats aquest dilluns.

:

Dic que no està malament i segurament veurem algun pronunciament més, en la línia de millorar el treball presentat. Tant respecte als accessos com a les mesures complementàries que, tard o d'hora, han de reduir el flux de vehicles privats en aquest tram. Cal celebrar-ho. I, especialment, no cal que ningú es trenqui les vestidures parlant de ruptura de consens quan, senzillament, cadascú aporta la seva millor proposta per resoldre un problema que sí, que existeix, que és en real. Ens hi juguem el desenvolupament de la ciutat i no podem fer bromes.

:

La immigració serà el leit motiv del PP

:

Avui, en sengles sessions del Congrés i del Senat, el PP ha acusat el PSOE de fer una política favorable a la immigració il·legal i, a més, ha relacionat directament la immigració amb la delinqüència. No, no s'equivocava el blogger, en el fons. Aquesta idea, que en altres eleccions s'ha transmès de forma més o menys velada i subterrània, s'ha destapat del tot de cara als propers cicles electorals, sobretot quan l'actualitat hi ajudi i el PP se situï per sota a les enquestes, parlem clar. Tot val, es veu, especialment quan hi ha sofriment i mort, per atacar el Govern. Quin fàstic. Tant el president Zapatero com el ministre Caldera han recordat que va ser el 2003 l'any en què més immigració il·legal hi va haver per la via del descontrol fronterer i la desregulació que propiciava el Govern Aznar. I ha recordat com la política d'ordre i de control ha portat a una reducció substancial de l'entrada d'immigració il·legal i que, especialment, tots els immigrants cotitzin a la Seguretat Social, que amb el PP no ho feien. De fet, respecte a la regularització, Caldera ha dit “¿Qué harán ustedes cuando su admirado señor Bush decida aplicar, que lo hará, un programa de acceso a la residencia legal para 12 millones de extranjeros indocumentados? ¿Lo apoyarán allí, en EE.UU., y aquí no?”.

:

De tant en tant, però, la pressió Nord-Sud és tan gran que les xarxes de tràfic de persones aprofiten qualsevol escletxa per fer l'agost. Confio que l'ofensiva diplomàtica i de seguretat posada en marxa aconseguiexi resultats.

:

Això, els del PP ho aniran fent a tots els nivells, des de les Corts als barris, des de Madrid a Mataró, obertament o en secret, amb articles públics i trets corre-cuita. He vist que Caldera s'adreçava a Acebes, el ministre que ens va enganyar i que va propiciar la derrota del PP. Ara hi torna. (Foto: EFE)

:

Arguments pel no a l'Estatut - VII

:

“El nou Estatut no respecta els drets individuals aconseguits amb la Revolució Francesa” Joan López (Mataró, 20-1-2006).

:

“La propuesta nacionalista se abre con el dibujo de una Cataluña mítica, intemporal y antropomórfica que, entre otros inconvenientes, presenta el de no haber existido jamás”. Aleix Vidal-Quadras (14-10-2005).

:
“Lo que de verdad causa este preámbulo corrosivo son quemaduras de tercer grado”. Aleix Vidal-Quadras (14-10-2005).

:

Consol | Sindicalistes pel 'sí' | "vergonzante declaración de independencia"

Consol al Govern
:

La Consol Prados, diputada socialista i mataronina, serà la nova Secretària d'Immigració del Govern de la Generalitat, just per sota de la consellera de Benestar i Família, Carme Figueras. La seva experiència i solvència, tant en l'etapa en què ha estat diputada com en la que fou regidora, l'avalen i crec que ho pot fer molt bé. Té alguns reptes al davant, no és una tasca senzilla. I, especialment, aquest és un dels àmbits que creixerà després de l'aprovació de l'Estatut. Avui l'hem aplaudit a l'assemblea del PSC de Mataró i li hem desitjat sort i èxits. Foto: capgros.com

:

Sindicalistes pel sí

:

La UGT de Catalunya i la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CC OO) han acordat amb força entusiasme sumar-se a la demanda pel sí al nou Estatut davant el referèndum del proper 18 de juny. Tots dos destaquen la incorporació, al nou text, del reconeixement de nous drets socials, del marc català de relacions laborals, i de l'adopció d'instruments eficaços per a la millora de les condicions dels treballadors i l'economia del país. Crec que es tracta d'una decisió molt rellevant, que incorpora la perspectiva dels drets dels treballadors en aquesta campanya que iniciarem la setmana que ve. I que comença a posar les coses al seu lloc.

:

Arguments pel no a l'Estatut - VI

:

“Corta vida va a tener esta farragosa y vergonzante declaración de independencia proclamada por buena parte de la clase dirigente catalana: políticos, intelectuales, obispos y empresarios, todos intentando inventarse una nación por la puerta de atrás". Jorge Trias Sagnier (10-10-2005).

:
“La propuesta de Cataluña supondrá un coste de miles de millones de euros para Andalucía y Chaves lo sabe, ya que lo que el sistema catalán plantea es trincar toda la tela de golpe y después, a ver lo que suelto poco a poco”. Javier Arenas (11-10-2005).
:

“Lo que pase en Cataluña afectará al País Vasco, porque el Estatuto catalán es el trampolín para el Plan Ibarretxe ya que Ibarretxe pensará que si Maragall tiene bula para su plan, inmediatamente después va él”. María San Gil (12-10-2005).

:

Independentistes pel 'sí' | Vídeos | "riesgos de balcanización"

Independentistes pel sí
:
No sóc independentista, crec que es nota. I confesso que m'agradava quan els d'ERC deien que ells eren independentistes però no nacionalistes, crec que era una bona manera de posar el debat on toca, en el de si ens seria bona estratègia o no una possible Catalunya independent, més enllà de si ens la mereixem o no, de si som o no som i tot aquest debat essencialista. Malgrat tot, continuo pensant que seria una mala solució per Catalunya.

:

Hi ha qui no pensa pas així i, malgrat tot, creu que el nou Estatut que se'ns proposa va en la línia d'una millora substancial de l'autogovern que val la pena de sumar-s'hi. Amb entusiasme, com avui fa Xavier Rubert de Ventós a La Vanguardia, consicent que dóna resposta a les demandes actuals de la societat catalana. Arguments semblants als que feia servir un altre independentista declarat, com Jordi Sánchez, l'altre dia a El País, que acaba dient: "El próximo 18 de junio no está en juego la independencia de Cataluña ni tan sólo la reforma constitucional. Por eso, es perfectamente razonable que cualquier independentista -si no rechaza de lleno el actual autogobierno- apoye la mejora del mismo. El día que los independentistas seamos mayoría en nuestro Parlamento podremos iniciar otro proceso que de pura lógica ya no será de reforma estatutaria. Pero ese día aún está lejano y la reforma estatutaria no nos aleja de él. Rechazar la reforma no tiene en clave independentista mucho sentido."
:
Vídeos a la xarxa
:
De dues menes. Uns, de l'acte del PSC pel sí a Girona, divendres passat, amb Maragall, Zapatero i Montilla, pels que vam haver de quedar-nos a Mataró. Els altres, de la Romería del Rocío, de capgros.com, un document fantàstic pels que us ho heu perdut. (Foto: Santi Flores)
:
Arguments pel no a l'Estatut - V
:

“Estamos en uno de los momentos más críticos de nuestra historia y probablemente abocados a una grave crisis nacional. En poco más de un año el actual Gobierno ha llevado a España al borde del abismo. España corre riesgos serios de desintegración, de balcanización y de volver históricamente a las andadas. El desafío al Estado es total y afecta a todas las instituciones del Estado, y digo a todas”. José María Aznar (7-10-2005).

:
“Los ayuntamientos rechazan en su inmensa mayoría la ruptura del consenso constitucional y defienden la nación española”. Alberto Ruiz Gallardón (9-10-2005).

:
“¿De qué virus están infectados estos catalanes que nunca se atreven a plantear las cuestiones de frente y por derecho? ¿No será que en el fondo -y en forma- lo que quieren es repicar e ir a la procesión?”. Jorge Trias Sagnier (10-10-2005).

:

Montenegro? | Rocío | PP i immigració | "con su propia soga"

Emmirallats en Montenegro?
:

L'actualitat política dóna molt de si i podríem parlar de moltes coses, començant pel Consell Nacional del PSC de dissabte, al que vaig assistir, i en el que es va refermar la prioritat claríssima del PSC per la campanya del referèndum de l'Estatut. I també podríem parlar de l'anunci fet públic avui per Zapatero que ben aviat reunirà els partits per iniciar converses amb ETA per al procés de pau, símptoma que les coses van bé i que s'ha pogut verificar la fi de la pràctica violenta i terrorista de la banda armada. O les enquestes d'aquest diumenge, que diuen coses molt interessants.

:

Però em quedo amb una preocupació. passi el que passi en el referèndum de Montenegro (sembla que guanya el sí) és molt revelador que el president d'ERC aprofiti l'avinentesa per dir que el que vol és el mateix que aquesta república balcànica. Sembla que doni la raó a Aznar, que més d'una vegada ha acusat la pròpia ERC i els seus antics socis de voler balcanitzar el país. Jo crec que la comparació és molt lamentable. Per vàries raons. N'apunto dues. Una, perquè Catalunya, per sort, no ha viscut la tragèdia balcànica. Dues, perquè, en realitat, quan un país pensa que els seus problemes es poden arreglar posant fronteses (i moneda pròpia, etc.) és que viu a esquenes del món, crec. No. Catalunya vol ser un país modern i desenvolupat, obert a Europa, i l'estatus d'autogovern que li permet el nou Estatut (al voltant d'una Espanya vertebrada i una Europa plena d'oportunitats) li pot portar rèdits molt més alts del que probablement obtingui l'esmicolament balcànic de vídues alegres (ja sabeu que la famosa òpera s'inspira en un antic regne de Montenegro).

:

Parlant d'això, he llegit una correctíssima columna de Xavier Batalla (foto) a La Vanguardia en la que, breument i clarificadora, explica el procés de desmembració de Iugoslàvia, una història de divisions a força de negar la possibilitat d'una identitat diversa, integradora, i d'imposar departaments estancs a partir de fronteres d'identitats que tallen, que maten. No, no vull Montenegro, l'aïllament després de la barbàrie, l'entotsolament, les fronteres d'identitat que, com se sap, cada vegada hauran de ser més petites si volen ser més pures (ja s'anuncien processos d'independència a Voivodina o Kosovo).

:

Tornant a Xavier Batalla, l'autor creu que la mateixa creació de Iugoslàvia era un error: "La flamante federación se pretendía natural ('los eslavos del sur') en una región que está surcada por las más profundas líneas divisorias europeas: por una parte, la cultura ortodoxa y oriental; por otra, la cultura católica y occidental. La primera está personificada por serbios y montenegrinos; la segunda, por eslovenos y croatas. Y, entre unos y otros, los eslavos musulmanes de Bosnia. Cuando el profesor inglés [que la va proposar, Robert William Seton-Watson] se percató de la chapuza, dicen que abogó por que serbios y croatas se cocieran "en su propia salsa". Després de l'esclat nacionalista (de fet, d'antics comunistes transvestits), a causa de diferències econòmiques, segons François Fejtö, ja coneixem com va acabar i com encara cueja. I acaba demanant que no s'acabi minimitzant Sèrbia, l'objectiu de tots els odis, si volem construir Europa, d'una vegada, també allà.

Rocío
:

Divendres a la nit i aquest migdia els he passat a la Romería del Rocío de Mataró. Divendres, en un sopar amb els companys de la JSC i avui amb una visita, en la que els socialistes hi hem pujat amb Manuela de Madre, que era a Mataró per recolllir un premi de la Fundació GIMM a la seva persona (amb la nova consellera Carme Figueras, lectora d'aquest bloc i blocaire). En Manuel Mas, en Remigi Herrero, la Consol Prados i en Josep Mª Sala també ens hi han acompanyat, així com altres dirigents locals del PSC i la JSC. L'Alcalde, hi ha estat tots tres dies. Allà també hi havia regidors d'altres partits i alguns periodistes blocaires amb qui hem coincidit en alguna caseta. A més, evidentment, un munt de persones a les que hem saludat i ens han acollit, gent que ha donat molt d'ella mateixa per la celebració d'aquesta ja tradicional festa local, i que elsseus rostres mostraven amb alegria i cansament. Òbviament, la Manuela ha estat el centre de moltes mostres d'estimació que ha rebut. (Fotos: Sara González)
:
El PP torna a mentir sobre immigració
:
Ho sospitava fa uns dies i avui es confirma que, lluny de ser una anècdota, el missatge de fons de l'article retirat (per les formes) d'un bloc dels joves del PP és el d'atribuir als socialistes polítiques de discriminació positiva cap als immigrants. Era un rumor que havíem de combatre reiteradament, però la seva font romania en secret. Ara ja s'ha destapat, si bé hi ha penosos precedents locals. Avui m'ho confirma un nou article del president local de l'organització aznarista a la ciutat al digital capgros.com, que diu: "Pel que fa al fons de la qüestió, que és si els immigrants tenen un tracte diferenciat a la resta de ciutadans/es, haig de dir que des del PPC hem criticat de forma reiterada algunes polítiques de discriminació positiva que s’han produït per part de governs locals d’esquerra en favor de col·lectius de persones vingudes de fora i que, per tant, han perjudicat a la resta de ciutadans/es que paguen religiosament els seus impostos. I aquest fet diferencial no és cap enginy populista per treure rèdit polític. No cal viatjar massa lluny per palpar el descontent de la població per aquest tracte més favorable que els governs d’esquerra tenen amb els immigrants". El paio no es mossega la llengua, en el millor estil zaplanesc (ostres, què he dit? serà un insult?).

:

No cal dir que, si li pregunteu a quines polítiques es refereix, no ho sabrà dir. Jo no en conec cap, i també ignoro quines crítiques s'han rebut per part del PP, que s'ha sumat sempre al consens en la política municipal cap a aquest fenomen. I no cal dir que, fins a l'arribada de Zapatero, l'allau d'immigració il·legal arribada durant el temps d'Aznar ni cotitzava la Seguretat Social ni podia competir amb sous amb la població autòctona, al trobar-se en situació irregluar (i amb una llei d'estrangeria cada any). De tota manera, el més greu de tot això, és l'ús descaradament partidista i mentider del fenomen de la immigració, que té rostres de sofriment i de mort, com bé diu el regidor de CiU Quim Fernàndez al seu bloc, amb el qual no puc més que coincidir completament.

:

Arguments del no a l'Estatut - IV

:

“Si se aprueba esta norma, los políticos catalanes podrán decidir sobre lo que pasa en Jaén o en Zamora, sobre sus finanzas, su sanidad, su educación o sus derechos, pero las Cortes Generales no podrán decidir nada de Cataluña”. Mariano Rajoy (2-10-2005).

:
“Parte del PSOE habla con nosotros para hacer descarrilar el Estatuto”. Mariano Rajoy (5-10-2005).

:
“Da la impresión de que el jefe del Gobierno se está ahorcando con su propia soga”. Mariano Rajoy (5-10-2005).

:

Catalunya pel sí | "división irreversible"

Catalunya s'abocarà al sí
:

O això almenys és el que diu l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, que atorgaria al sí al proper referèndum de l'Estatut quasi un 60%, amb una participació d'un 50% (dos punts per sota del 1979, que fou en dia feiner). De l'enquesta també es desprèn un amplíssim acord en la sortida d'ERC del Govern (un 60%), i en rebutjar la posició d'ERC, a darrera hora, canviant el seu vot per un no, amb un 65% de rebuig. Nous arguments per fer notar el grandíssim error del partit republicà.

:

Parlant d'això, dels genuïnament contraris a l'Estatut, crec que cal recomanar l'article que avui publica El País de Javier Pérez Royo (a la foto, de Paco Sánchez), del qual n'extrec aquest fragment:

:

Alianza Popular (AP) no entendió los procesos estatuyentes originarios de 1979-1980. tardó 10 años en darse cuenta que tenía que aceptar la estructura del Estado resultante de tales procesos. Para ello tuvo que refundarse como PP en el Congreso de Sevilla de 1989. Ahora no está entendiendo los procesos de reforma de los Estatutos de autonomía catalán y andaluz, que van a salir adelante sin ellos. Las restantes comunidades autónomas van a seguir este modelo de reforma más pronto que tarde. esto es algo que va a ocurrir se ponga como se ponga la dirección del PP.

:

Arguments del no a l'Estatut - III

• “Hoy, con la más honda preocupación, sólo puedo esperar que la voz de la mayoría obligue al Gobierno a retirar un proyecto que significa la división irreversible de España”. José María Aznar (30-9-2005).
• “Esto es un engaño a los españoles y de forma más particular a los que un día dieron su apoyo a Zapatero. Este Estatuto separa a Cataluña de España, fija un modelo de sociedad en el que no creen la inmensa mayoría de los catalanes, e impone un corsé brutal a una de las sociedades más dinámicas que he conocido y cuyo crecimiento económico dificulta”. Mariano Rajoy (30-9-2005)
• “Es el momento más crítico para la convivencia desde 1977”. Federico Trillo (1-10-2005).

:

De Xesco a Javi | "texto aberrante"

Xesco passa el relleu a Javi
:

En el moment de publicar-se aquestes ratlles, si tot va bé, es produirà un relleu a la direcció de la JSC de Mataró, amb la renovació dels càrrecs que s'ha de fer després dels congressos nacionals. Així, el Primer Secretari serà el conegut (pels blocaires) Javier Naya, un paio collonut, de veres, sensible i intel·ligent, que no s'altera mai (que sigui alt i prim completa un conjunt de característiques que el fan completament diferent a mi, ja veieu). Confio molt amb ell i l'equip que l'acompanyarà. Hi confio per la feina que faran (se'ns en gira molta) com per la seva capacitat de connectar amb les interessos i els anhels dels joves de la ciutat.

:

I el Primer Secretari sortint, amb un full de serveis impecable, el gran aglutinador i activista, és en Xesco Gomar, a qui ja he ofert que continuï a la Comissió Executiva del PSC Mataró per tal de comptar amb ell amb altres tasques. Amb en Xesco tenim una gran complicitat, crec, és d'aquells que et llegeixen el pensament i que sap, abans que li diguis, per on aniràs. El que ha fet amb la JSC de Mataró segurament mai no li agrairem prou, tots plegats. La seva capacitat d'empatia i de treball és un luxe pels socialistes, que ham de comptar més amb les nostres pròpies capacitats que altres partits, més lligats a grups de poder amb calés, parlant clar. No em vull posar tendre, però que rebin tots dos, des d'aquí, una forta abraçada. I tot el meu suport.

:
Arguments del no a l'Estatut - II

• “Es un texto aberrante que abre el camino a la secesión, rompe con el espíritu de la transición, destruye la cohesión nacional y transforma España en una confederación de naciones inconexas. O acabamos con el Estatuto nacionalista, o el Estatuto nacionalista acaba con todos nosotros. La reforma del Estatuto ha colocado a Cataluña en la situación de caos que precedió a la guerra civil”. Aleix Vidal-Quadras (8-9-2005).
• “El proyecto de Estatuto es un obstáculo de primera magnitud para el crecimiento económico catalán”. Mariano Rajoy (19-9-2005).
• “Estamos en la semana del Estatuto y, en esa semana, ETA quiere estar muy presente”. Eduardo Zapalana (27-9-2005).

:

Avui parlem del "no" | Magnífic acte

:
Acebes s'enrabia
:

El ministre mentider, aquell que encara busca dues línies d'investigació i que serà recordat als llibres d'Història amb episodis lamentablíssims, s'ha posat com una moto quan ha vist la precampanya del PSC. Els que han acusat la ponència de l'Estatut de treballar tutelats per ETA, de voler trencar Espanya, de defensar la poligàmia o d’estar al servei de les bombes, ara s'esgarrifen per un eslògan que diu senzillament quina és la disuntiva que, segons els socialistes, es dóna al proper referèndum: Només el PP i els sectors més contraris a Catalunya (o és que tampoc no han existit Losantos o les campanyes contra el cava?) es beneficiarien d'un vot contrari a l'Estatut. Uns dies després que Martínez Pujalte (mireu-lo a la foto, amb l'imputat Zaplana, en plena Comissió d'Investigació de l'atemptat de l'11-M) proferís insults i burles al Congrés dels Diputats, diuen que el nostre lema és un insult. Bé, doncs que es preparin, això només és el principi. Que es preparin d'una magnífica victòria del sí que els propinarem el dia 18.
:
Arguments del no a l'Estatut - I
:
Hi ha qui em diu que en aquest bloc s'és massa partidari del sí i que hauria de donar cabuda a les opinions del no al nou Estatut. Bé. D'ara en endavant i fins que se m'acabi la munició, faré un breu repàs als arguments de pes que tenen els partidaris més genuïns del no.

• “España se enfrenta a un riesgo real de fractura nacional. Esta semana probablemente se den los pasos decisivos para un cambio de régimen”. José María Aznar (18-12-2003).
• “Busca el desguace de España”. Ángel Acebes (3-9-2005).
• :“Se está produciendo un caballo de Troya en la Constitución de todos los españoles”. Ángel Acebes (3-9-2005).

La Champions al Parc Central

Ahir vaig assistir a la retransmissió en directe, amb pantalla gegant, que es va fer de la final de la Champions Barça-Arsenal al Parc Central de Mataró. Va ser un gran acte, molt ben pensat i molt ben organitzat, amb perfecta coordinació i bona resposta per part dels assistents, entre 2.500 i 3.500. Aquí teniu vídeos i fotos que han aglutinat dels de capgros.com. Només volia deixar constància, com ahir ja vaig fer dels seus preparatius, que els resultats van ser magnífics i que tot el mèrit (tot) és dels qui s'ho van currar. Felicitats. Foto: Sergio Ruíz.

L'Ajuntament, a casa | El Barça al Parc

L'Ajuntament, a casa
:

Avui, coincidint amb el Dia d'Internet, l'Ajuntament ha presentat la Carpeta Ciutadana, un àmbit en el qual un ciutadà o ciutadana mataronins, previ password concedit a les oficines municipals, podrà consultar l'estat de les seves relacions amb l'Ajuntament i que serà accessible des de l'apartat de tràmits del web municipal, que enguany ha incrementat un terç les seves visites. Serà un espai personalitzat i confidencial on els ciutadans de Mataró on podrà iniciar tràmits, modificar o afegir-n'hi informació, inscriure's en diferents activitats, informar sobre incidències al carrer o fer suggeriments. Ara ja hi ha disponible la informació relativa a les dades del padró municipal d'habitants i la informació tributària. Properament, es preveu que es puguin fer, entre d'altres, sol·licituds de duplicats de rebuts, volants i certificats, consultes del Registre d'entrada i sortida, pagament electrònic i inscripcions. des de l'Àrea que presideixo (Via Pública) estem preparant algun tràmit més.

:

El Barça-Arsenal a Mataró

:

Una bona iniciativa de la Penya Barcelonista i de Clack produccions, amb força col·laboradors i l'entusiasme del Patronat d'Esports, ha permès una retransmissió en directe del partit de la Champions que, a mi que no m'agrada el futbol, també em té pendent de tot. Al darrere d'una moguda com aquesta hi ha una feinada de nassos, una voluntat de ferro i un conjunt de professionals (almenys, per la part que em toca, de la Policia, ho he anat seguint). Ningú com ells ho sap i seria bo que un dia ens expliquessin les seves impressions. especialment l'Eloi, alma mater de la festa que espero cívica i amb resultat de victòria pel Barça. Foto: Sergio Ruiz.

:

Mobilitat | PP radical | Vetllada blocaire

Mobilitat al Maresme
:

Ahir, un article a El Punt de l'Alcalde de Mataró i, avui, una intervenció del President del Grup Socialista al Consell Comarcal, Josep Jo (a la foto), han dit el que em sembla essencial en el debat sobre la mobilitat al Maresme: no perdem el temps, aprofitem les oportunitats i dotem a la comarca d'un bon sistema de comunicacions que no li faci perdre pes específic en l'economia catalana (també el paisatge és pes, no ho oblido, però el real no el virtual).

:

Em temo que algú ha de començar a dir aquestes coses, donat que a vegades, els debats interminables sobre aquestes coses han duut a les administracions competents a tirar pel dret (en els millors dels casos) o a la inactivitat, especialment aquests darrers anys de confluència de governs conservadors a banda i banda de l'Ebre. Tant una cosa com l'altra els socialistes ho hem viscut amb certa intensitat i no ens agradaria que els ciutadans de la comarca es ressentissin de debats sobre dibuixos inexistents. Malgrat tot, crec que avançarem. La solució presa amb els accessos a Mataró és una prova de la voluntat decidida per resoldre els temes i acordar-los.

:

El PP i els radicals

:

Una relliscada d'un dirigent de la branca juvenil del PP de Mataró ha aixecat polseguera. La relliscada, per més que amagada corre-cuita, és greu, absolutament impròpia i plena de trets autoritaris, racistes i masclistes que abonen aquella caricatura del PP que tant els costa d'emmascarar, i també les sospites que els falsos rumors sobre la immigració i els socialistes provenen d'aquest partit. I que el discurs radical penetra fortament a les seves bases. Bé, són sospites...

:

A l'altra banda del mirall, aquesta gana radical necessita de menjar radical. Per això tot el dia intenten relacionar una pressumpta connivència amb els radicals amb els seus adversaris polítics. Cada dos per tres, em toca respondre al Ple preguntes sobre l'actuació policial en un determinat acte de grups radicals, i sempre he de repetir el mateix sobre l'escrupulós respecte a la Llei i la contundència de les actuacions de l'Ajuntament al respecte. Al jutjat ho saben (i ells també, però tant és, una mentida repetida mil vegades acaba esdevenint realitat, no?). Per això, crec que uns es necessiten als altres, alimentant els extrems que els fan viure. I no, no es mosseguen la llengua!

:

Vetllada blocaire

:

Ho han explicat molt bé els altres, però jo destacaria el ventet i la vista fantàstica que hi havia a Can Xalant, dilluns, mentre parlàvem dels fenomen bloc davant la mirada altiva de la Laia l'Arquera més imponent que mai. I un circ anant-se'n. I un temple de culte al cos amb les seves ofrenes de suor i muscle, llunyanes. I un verd verdíssim. I el mar enviant senyals de calma. I un polígon descansant. Dins una cabana budista. També em quedo amb les ganes de fer un blog&beer (ara es diu així) amb blocaires un vespre d'aquest estiu, potser allà mateix. O alguna experiència relacionada amb la creació artística i l'activitat blocaire. I amb la idea que tots anem provant, a les palpentes, de comunicar-nos amb ves-a-saber-qui a través d'aquestes finestres... Foto: J.S.

:

El front del "no" | Dues sèries

ERC i PP comparteixen lema
:

El bloc del no no només coincideix en el vot contrari al nou Estatut, sinó també en els eslògans. Sembla que el d'ERC serà “Diguem no” i el del PP, “Digues no”. Aquest cap de setmana també han triat el Maresme per iniciar la seva campanya del no, amb actes a un parell de poblacions de la comarca. Crec que aquesta casualitat demostra fins a quin punt és errònia l'estratègia del partit de Carod (o de Carretero), que contribueix exclusivament als objectius de la dreta més reaccionària donat que, en cas de guanyar el no, Catalunya es quedaria amb l'Estatut del 1979 per molts més anys, com a mínim. (Il·lustració, Peridis a El País d'avui).

:

El ala oeste i Nip/Tuck

:

Llegeixo que la sèrie El ala oeste de la Casa Blanca (la passen per TV2 els dissabtes a la nit) ha deixat d'emetre's als Estats Units coincidint, en la ficció, amb la fi del segon mandat del president Bartlet. És una sèrie que, almenys pels que ens agrada la política, és molt interessant. Si pots fer abstracció del seu context, algunes de les trames expliquen més que cap tractat polític com funciona la presa de decisions en un determinat nucli de poder, de poder democràtic, s'entén. I sense fer escarafalls, sense atacar el nucli del sistema, posa de manifest les tensions personals, d'interessos contraposats, dels límits de les idees pròpies, de les aliances internacionals, etcètera. També m'agrada com tracta l'efecte de tota aquesta tensió sobre les persones que la viuen, fràgils com tothom. I s'aprenen algunes coses respecte al sempre massa denostat sistema americà, i a la forma de fer reunions o de tracta els temes en seu parlamentària. Total, m'agrada aquesta sèrie i he dit més d'una vegada que qualsevol dels seus capítols pot ser utilitzat com a material de formació de les persones que tenim responsabilitats polítiques.

:

L'altra sèrie que m'agrada és Nip/Tuck (la fan a TV3 els diumenges a la nit), per moltes altres coses (la música, per exemple), però especialment per la manera tan bèstia com té de tractar, en situacions bastant extremes emocionalment, els valors més forts, els grans absents (però també els grans anhelats) de la sèrie, on el context d'excés, aparença (els dos protagonistes són cirirgians plàstics) i riquesa és clarament superat per la vida que hi emergeix conflictivament.

:

Mataró blocaire | Rahola i enquesta

Mataró, ciutat bloc
:

Se n'ha parlat a molts llocs, recordo un post de Juan Varela i, fa poc, un article d'El Correo citat al bloc del senador penebista Iñaki Anasagasti on hi sortim Manuel Mas i un servidor. També en parla el diputat Donaire. En fi, que a tothom sorprèn que mataró sigui una ciutat tant activa en això dels blocs. Dos dels seus autors més genuïns; Judith Vives (que ha aparegut al digital Diari de Barcelona) i Cesc Amat, hi reflexionaran dilluns dia 15, demà, a les 7:30 del vespre a Can Xalant. Hi anem? (Foto: Quico Melero)

:

Rahola i enquesta

:

Sobre la darrera crisi de Govern i del paper d'ERC en ella, recomano dos articles de Pilar Rahola, que coneix el percal més que jo i que dóna algunes claus internes molt valuoses. Un que sortí divendres a El Periódico i l'altre ahir dissabte a El País. Avui, La Vanguardia em dóna la clau de què significa la radicalitat democràtica per alguns que la cararegen sovint: interpretar just al revés del que volen els teus votants. Així, l'Estatut obtindria una aprovació amplíssima dels votants, inclosos els que normalment voten ERC. Els únics que es mostren majoritàriament pel no són els votants del PP. Els electors també atribueixen al PSC la major nota en el procés per la confecció de l'Estatut (també inclou una entrevista amb el President Maragall). Vegeu-ho:

:

:

Nou Govern | Mataró pel sí | Comadira a Sala Cabañes

Un rodeño al Govern
:

Al migdia coneixíem els noms dels tres consellers que substituïran els sis cessants. Per fi, un Govern del sí, dèiem. Les tres persones nomenades pel President són d'una contrastada solvència i, en general, l'Executiu guanya i reforça el seu perfil inequívoc pel sí a l'Estatut. Un Govern que no es confon de bàndol, especialment quan al front hi té una banda de zaplanes, acebes i aznars disposats com sigui a fer-lo fracassar.

:

D'ells vull centrar-me en Joan Manel del Pozo, a qui vaig conèixer fa molts anys, quan ell era diputat i el vam anar a buscar per alguns temes que aleshores despuntaven, primer, d'objecció de consciència i, després, per la primera llei d'estrangeria. va tornar, després, a la Universitat i, des de fa un temps, combina la seva activitat docent amb la primera tinença d'Alcaldia de Girona. Del Pozo és nascut a La Roda de Andalucía, un poble amb el qual hem anat forjant llaços d'amistat gràcies a un grup de mataronins que hi provenen. No cal dir que ells, i el seu Alcalde d'origen, avui estaven pletòrics.

:

Mataró ja es mobilitza pel sí

:

:

I el PSC no pararà fins assolir el màxim nombre de vots a favor del text que atorga més autogovern que mai al nostre país. Ahir, aprofitant l'acte que celebrava el segon aniversari dels governs socialistes (i de l'accés de Baron a l'Alcaldia), vam posar èmfasi en l'objectiu que ara ens ocupa de forma preferent: que el sí guanyi el no. Que la Catalunya de l'autogovern i dels drets socials guanyi a l'anticatalanisme visceral que han orquestrat els sectors més conservadors durant aquest bienni. Avui ho recull ja capgros.com. Va ser un acte magnífic, ple de gom a gom, amb la gent molt motivada i amb ganes de gresca. Es nota que hem posat el turbo pel sí. (Fotos: Q. Melero)

:

:

Comadira a Sala Cabañes

:

Ahir a la nit, de pet de l'acte, vaig assistir a la primera representació de les pces Neva i La vida perdurable, de Narcís Comadira, a la Sala Cabañes de Mataró, no al teatre sinó en una saleta molt petita, on només hi cabíem 30 persones. Jo havia llegit el llibre fa anys (sí, sóc una rara avis que llegeix teatre, ves) però no he pogut veure-la mai representada i em vaig capficar en aconseguir una entrada així que vaig veure que l'anunciaven. Alguns recordareu el fragment que vaig publicar fa uns mesos . Jo recordo els comenatris elogiosos. No cal dir que les recomano vivament. Són una aproximació crítica a les frustracions personals, a la sexualitat i l'amor, a les convencions, a la necessitat del perdó... des de la perspectiva d'una trobada al voltant d'una taula. I que l'experiència de fer-ho en un espai minúscul, "sentint la respiració dels actors" com deia Carles Maicas, el director, també és molt recomanable. Només queden 3 sessions i em temo que ben poques entrades. Ja podeu trucar. Ah, entre les dues peces hi ha una agradable sorpresa.

:

Estatut i Govern | Diada | Espai blanc

L'Estatut de les classes populars

:

Avui tenim l'acte del segon aniversari de governs de progrés, d'aquí a poca estona, a Mataró. No cal dir que el moment és oportú (o no), i ens servirà per alentar el principal objectiu del Partit, del Govern i de les principals forces del país: l'aprovació del millor Estatut que mai haurà tingut Catalunya. El volem, especialment, per millorar les polítiques socials, per incrementar la justícia redistributiva a través de les competències pròpies i les que s'han adquirit amb el nou text, i amb un sistema de finançament ambiciós, diguin el que diguin els que sempre es queixen.

:

Encara que alguns, per amagar els propis errors, atribueixin a una "mà negra" dels poders ocults la crisi de Govern (no tots, per sort), sabem molt bé a quins sectors socials beneficiarà el nou Estatut: els que necesisten una millor educació, un millor sistema de salut, unes millors prestacions a tots nivells, una atenció directa als problemes derivats de la immigració. Són les classes populars les més interessades en aquest nou text (som d'esquerres o no som?). És per això, i per l'anticatalanisme que es venta també per evitar els problemes propis de qui ho fa, que la dreta més reaccionària hi ha estat en contra des d'abans de conèixer el text. I ella, junt amb el ressentiment, serà l'única beneficiària de tots i cada un dels vots del no.

:

Dos articles

:

Recomano un parell d'articles que avui he llegit a rel del tema. Un, el de cada dia més citat (per mi) Enric Juliana a La Vanguardia, amb una interessant comparació amb Gaziel i Carl Schmitt que subscric plenament. Comença al·ludint a les crítiques de sociovergència o d'establishment que ara es fan (que van provocar un post meu que sé que ha posat una mica nerviós). Creu que ERC ha acabat essent víctima d'una dialèctica ferotge amb l'imaginari "Espanya" que comparteix amb el PP (l'Espanya xunga, vaja, tots dos coincideixen que cal altra és possible). "Esquerra Republicana creyó encontrar en esa dialéctica las minas del rey Salomón. La rivalidad mimética con el PP -con España- robustecía su identidad, atrayendo el ímpetu de no pocos jóvenes y magnetizando al català emprenyat, insaciable consumidor de todo tipo de agravios. Pero como señala el antropólogo francés René Girard, intelectual católico de muy recomendable lectura, toda rivalidad mimética contamina cuanto le circunda, actuando como un auténtico agujero negro. Consume energías y agota paciencias. Y acaba devorando al más débil de los extremos. Fuera del Govern y compartiendo la pancarta del no al nuevo Estatut, ERC es hoy menos enemiga del PP. ¡Ay, Schmidt!".

:

El segon és de Joan B. Culla, a El País. La seva tesi rau en la incapacitat del partit de Carod d'haver superat les crisis de lideratge que van viure als seus inicis CDC o el PSOE, entre la tensió de contentar les bases o d'eixamplar la seva base política i programàtica. També diu que hi ha un error estratègic en la posició d'ERC d'anar del no al nul, donat que només ha fet créixer les tesis contràries a l'Estatut entre els seus afiliats que, sigui dit de passada, representen encara no un 1% dels seus votants, com diu Culla. Acaba especulant sobre si la postura de víctima que tan còmodament està prenent ERC els reportarà més vots a curt termini, i potser sí, conclou. "Pero conozco a algunos ciudadanos a los que les gustaría poder votar a Esquerra por su gestión institucional pasada y sus propuestas políticas de futuro, no porque se compadezcan de lo mal que la trata todo el mundo".

:

Dia de la Policia

:

Només unes notes per donar compte que ahir vam celebrar la Diada de la Policia Local de Mataró (131 anys!), amb força felicitacions i commemoracions. Vamm comptar amb el Director General de Seguretat Ciutadana, Jordi Samsó, un veritable servidor públic que a Mataró ens ha ajudat molt, i que va tenir paraules molt amables. Aquí teniu el que vaig dir. Avui, els Mossos ens donen dues alegries més. Felicitats. Foto: S. Ruiz / capgros.com.

:
Escriure - i X
:
escribir

porque alguien olvidó gritar

y hay un espacio blanco

ahora, que lo habita

:

escribir

porque es la forma más veloz

que tengo de moverme

:

:

escribir

:

¿y no hacer literatura?

...

¡y qué más da!:

:

(...)

:

...........................................Escribo

:

para que el agua envenenada

pueda beberse.

todo el dolor del mundo me pesa entre los muslos

:
Chantal Maillard, fragment d'"Escribir", a Matar a Platón, Ed. Tusquets, Barcelona, 2004, p. 89. Il·lustració: Kasimir Malèvitx, Blanc sobre Blanc (1918).

Per fi el sí | Em pesa

Per fi, un Govern pel sí a l'Estatut

:

La prioritat, ara per ara, és que el poble de Catalunya doni el seu vist-i-plau a l'increment d'autogovern més gran que mai haurà tingut Catalunya. I, amb tot el dolor del món, el Govern que impulsi aquest objectiu no pot contenir consellers que proposen just el contrari, després d'un procés intern, a ERC, que l'ha portat a prendre una decisió inequívoca en aquest sentit. Ni més ni menys.

:

Crec que la decisió del President Maragall de cessar els consellers del no ha estat, sense embuts, una decisió patriòtica, que posa els interessos del país per davant fins i tot de la continuïtat del Govern. del Govern, tot s'ha de dir, que ha fet més feia i més polítiques socials en dos anys que els quatre anteriors de CiU. Això cal dir-ho amb orgull.

:

Però d'ara fins el 18 de juny, Catalunya i Espanya han de saber que el país i el seu Govern treballen sense vacil·lacions en l'objectiu de la millora de l'autogovern que proporcionarà la victòria del sí a l'Estatut, més recursos i més capacitat per la millora del benestar dels ciutadans i ciutadanes, cosa que qualsevol partit d'esquerres hauria de dfensar. I la derrota dels que volen veure minvada la força de Catalunya, que no han parat ni pararan de fomentar l'anticatalanisme. Ara toca l'Estatut, més que mai, no ens despistem. Ara el patriotisme i demà el partidisme. O sigui que d'ERC i de tota la patuleia ja en parlarem després.

:

Pels àvids que avui em preguntaven si a l'Ajuntament de Mataró l'alcalde pensa cessar els regidors d'ERC, he hagut de dir una obvietat: que ni té res a veure amb Mataró, aquesta crisi, com no va tenir a veure la constitució de l'actual Govern amb la generalitat ni amb res. Que la coalició tripartita de Govern, a Mataró, va bé. I que, a no ser que ERC decidís el contrari als interessos de Mataró i del Govern en una d'aquestes assemblees que munten, tal i com ha passat a Catalunya, la seva aportació és molt vàlida i benvinguda a la majoria d'esquerres.
:
Escriure - IX
:
en mi interior barrunto el gran estruendo

todo el dolor del mundo me pesa entre los muslos

:

(...)

:

escribir

:

porque crujen las rodillas

y hay como un sueño

esperando ser soñado

justo detrás del dolor

:
Chantal Maillard, fragment d'"Escribir", a Matar a Platón, Ed. Tusquets, Barcelona, 2004, p. 85. Il·lustració: El Greco, Pietat, (1587-97), Col·lecció Stavros Niarchos, París.

: