La trobada a la que vaig assistir ahir, a Madrid, era per donar un impuls al grup que promou la coordinació dels cristians al si del socialisme espanyol, no com a grup de pressió ni com a corrent intern (segurament tenim visions diferents de com ha de ser la política del Partit) sinó, especialment, per construir ponts entre el món cristià i el món socialista, o de l'esquerra en general. Compte, no entre els bisbes i el Govern, tasca que correspon als vèrtexs de l'Església i de l'administració espanyola i, en el seu cas, de la direcció del Partit, sinó, bàsicament, entre la praxi que molts compartim, amb total coherència però no sense tensió, i també des del terreny de la reflexió. Tot això gràcies a l'impuls d'uns quants dirigents del PSOE i a l'esforç i tossuderia basca de Carlos García de Andoaín, un gran tipus.:
No sé si és xovinisme pensar que, en aquesta tasca, els catalans tenim força feina feta, bo i que em sembla urgent de recuperar de cara a les generacions que s'incorporen al projecte socialista. Ja ho vaig fer notar el novembre amb l'acte que es féu a la seu del PSC, segurament avui impossible de fer a la seu del PSOE. Però hi ha experiències notables, com les del socialisme basc, on aquesta reflexió fa deu anys que dura (i ve d'antic), i també n'hi ha de més modestes, però intenses, a Madrid, a Múrcia, al País Valencià, a Castella...
:
I quina mena d'aportacions es poden fer? Des del debat sobre valors que, com es veu, prima sobre l'economa en els processos electorals recents (des dels EUA a Palestina) i on l'esquerra sovint hi resta desorientada. O per desmuntar arguments dels sectors ultraconservadors que justament situen en els valors i llur politització la principal font d'expansió, com s'ha vist en les dues manifestacions recents contra el Govern de Zapatero (una, contra els matrimonis homosexuals i l'altra, si no recordo malament, contra la política educativa). O, com deia Toni Comín en cloure la trobada, introduint l'element del sentit (o espiritual, o de donació gratuïta, com en vulgueu dir) en la tasca partidària de l'esquerra, sovint recelosa davant el fenomen d ela dimensió transcendent de l'ésser humà. O per concretar què deu voler dir això de l'Aliança de les Civilitzacions des d'una perspectiva més propera. Com que la compensació al sacrifici de la lluita de molta gent, venia a dir, difícilment ja la podem situar en la història que s'esdevindrà -aquesta és la crisi de la modernitat-, és urgent resituar el sentit, per donar valor a la donació que tanta gent ha fet de la seva vida, de la seva llibertat, per la causa dels socialistes. Tinc casos molt propers a la meva ment per exemplificar-ho, i no precisament de cristians, des de l'estimat Ernest Lluch fins al testimoni que explicava fa poc de la Leocàdia. "Si no, la vida seria insuportable", deia.
:
En Toni, que formava part de la representació catalana, era allà també per l'homenatge que es féu al seu pare, l'Alfons C. Comín (el de la foto, de qui m'he atreviat a adaptar el títol d'aquest post), 25 anys després de la seva mort. Va ser el moment més emotiu. Vam poder veure el vídeo que va fer en Jordi López, vell amic de Comín, de l'acte que es féu a Barcelona, amb la intercalació d'entrevistes i imatges de Comín, i, entre d'altres, escoltar el professor Reyes Mate, que havia fundat amb Comín Cristians pel Socialisme a Espanya.
