Anem a pams. L'abstenció és un problema greu, sobretot amb aquests índexs. Ens ho hem trobat en els dos referèndums i els dos comicis electorals anteriors i, segurament, hi ha múltiples factors que l'expliquen, alguns de contradictoris: des de l'excés de confiança fins a la desconfiança cap el sistema democràtic per a la resolució dels principals problemes de la gent (potser per això el relatiu èxit de les propostes radicals); des de l'excessiva individualització de la societat fins a la manca d'ofertes atractives i positives al voltant d'idees fortes i col·lectives; des del contingut dels programes (alguns semblen subhastes sense sentit) fins al llenguatge que encercla (i tanca) la política; des de la manca de polaritat (qui era l'adversari del PSC a Mataró?) fins a l'excés d'ofertes que semblen idèntiques; des d'una política massa eficaç i poc política ("ja em va bé els que hi ha") fins a uns polítics poc honorables (i la cantarella que "tots són iguals")...
Jo només dic això: Primer, que cal reflexionar una mica menys i actuar una mica més en aquests flancs descrits. Segon, que cal anar al nucli de l'abstenció que, a tot el món desenvolupat, es concentra als barris de les grans ciutats on s'hi acullen fenòmens que ningú sembla tenir-hi respostes satisfactòries, com l'accés a l'habitatge o la immigració. I, tercer, enlloc de menys política en fa falta més, em temo. Més gent (i gent diferent) que s'hi vinculi, partits més amplis i més flexibles, però també més forts per poder canviar millor l'entorn que volen canviar. I, de passada, encara que ja dic que menys parlar i més pencar, cal parlar una mica més clar, i més del que a la gent preocupa que no pas el que preocupa a quatre. I si algú té més idees, que les digui.
Finalment, el PSC té la responsabilitat, de nou, de liderar els canvis que encara cal fer des dels municipis. A Mataró serà la vuitena vegada, de manera que la dreta pot continuar comptant els anys. Fins que no arribem als que ella ha manat, ens en falten molts. Ens hem passat tota la campanya parlant de compromisos, no de promeses, de manera que ara toca complir-los. Per tant, primer farem allò que vam dir que faríem. Després mantindrem l'actitud que hem promès: dialogant i ferma, propera a la gent i capaç de canviar les coses, de les més grans a les més petites. I, finalment, farem tot això amb acord amb la resta de forces d'esquerra que aporten un projecte més complert, més base social que el recolza i una actitud de servei i d'humilitat que volem compartir al front d'un nou Govern catalanista i d'esquerres a la ciutat.
* article de la secció Des dels límits pel portal DiariMaresme.com (29.05.07)
Foto: Vaig donar la paraula a Baron, la nit electoral. Quin honor. Autor: Quico Melero.