diumenge, d’abril 10, 2005

Tinc una llum al cor

gospel Font: PortalMataro.com
:
El 1789, l'escolapi Josep Guàrdia, segurament amb l'ajut de l'escultor Salvador Gurri, va enllestir la portalada de l'Església de Santa Anna. Avui, després d'una restauració de fa uns anys, no ha deixat de ser amenaçada pels coloms. A més, un bon dia, un brètol va propinar dues taques de pintura blava, no sabem si era un "fan" del barroc reivindicant el color o un tros de cel que es va desfer.
:
El 2005, el passat 12 de març, sota la vella mirada d'aquesta portalada, i en el marc del projecte de la "Casa de la Música Popular", la gent s'agrupava de mica en mica davant una breu demostració de "gospel", ja sabeu, aquella música de les esglésies baptistes afroamericanes, creada després de la Depressió del 29, i que conté ritmes de jazz i blues, amb incorporacions de soul. Ara viu un bon moment a Catalunya, on hi ha diverses corals. Com un turista més, vaig anar a una missa "gospel" quan vaig ser a Nova York, al cor de Harlem. Combinen el cant coral entre el propi cor i la resposta del públic, i és freqüent tant el moviment del cos com l'acompanyament de les mans. "Gospel" vol dir "Evangeli". És un cant espiritual, religiós.
:
En fi, la demostració, organitzada per promoure una jornada-taller de "gospel" amb l'objectiu indissimulat de crear un grup estable, fou un èxit. La cançó amb la qual van estar treballant fins aconseguir la implicació del públic diu, en anglès: "Tinc una llum al cor que vull deixar brillar". Pocs metres més enllà, a la boca de la portalada, l'església era oberta. Però era fora, a ritme de la música, on la gent reclamava fer brillar la llum del cor. Fora del temple, fora de les muralles de Jerusalem, és on s'ha realitzat la missió de Jesús.
:
Segurament un dels reptes de la nostra societat deu ser el de la capacitat d'unir les ofertes (la portalada barroca obrint la boca no sé si d'avorriment o de gana) amb les demandes (just a uns metres). Demandes de recerca espiritual. I en forma de música, el millor vehicle per expressar-les. Cada vegada estic més convençut que "Sister Act" és una gran pel·li espiritual.
  • Publicat a Valors, abril 2005

Martínez Sistach i Evangelista Vilanova

vilanova Evangelista Vilanova. Foto: Mané Espinosa.

El primer és arquebisbe de Barcelona, el bisbe Lluís, que ha estat avui per primera vegada a Mataró en tant que cap de l'arxidiòcesi i que he tingut l'honor de saludar a la missa d'aquest matí. He de dir que, encara no estic massa avesat a qüestions internes de l'Església de Barcelona, el que m'arriba és positiu i esperançador respecte a les previsions del seu mandat. Una mica influeix la tibantor del seu antecessor, diguem-ho clar, ara que és a Roma i no ens sent...

El segon era un monjo de Montserrat, eminent teòleg que vaig començar a llegir i escoltar fa molt anys. Morí ahir. Que jo recordi, a banda de la seva participació en obres col·lectives i en rvistes, tinc a casa Conèixer Déu, parlar de Déu, de Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1980), una amena introducció a la teologia i el pensament trancendent. També tinc Un temps per a Déu (pròleg de José Mª Valverde), de Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona 1982), un llibre sobre l'experiència cristiana, l'experiència personal. I també els tres volums de la Història de la Teologia Cristiana, d'Ed. Herder (Barcelona, 1984, 1986, 1989), que és avui una obra de referència a tot el món. Enmig de tanta confusió, enmig d'algunes papa-natades com les que hem sentit de més papistes que el Papa aquests dies, davant la incomprensió de la nostra ment racional del fenomen religiós, la llum del pare Vilanova es trobarà a faltar. Una llum lliure, sense por, com demanava Joan Pau II el primer dia del seu pontificat. Sense por ni del Papa ni de ningú, pensaria ell. O, almenys, així va obrar.

La campanya de Patxi (IX)

Les altres enquestes que s'han publicat avui als diaris confirmen el que deia en el post anterior. Avui Zapatero ha retornat a Euskadi. Al míting que ha protagonitzat junt amb Patxi López ha dit que "Ibarretxe s'està barallant amb l'ombra d'Aznar, no veu que està sol al ring". Un dels mals que haurem d'atribuir a l'expresident espanyol és que la seva radicalitat va fer créixer opcions radicals de l'altre cantó, o radicalitzar les bèsties negres virtuals. Pura física. Dic virtuals pequè, en el fons, cap d'elles li feia mal directament. Es pensava, en la seva ment maquiavèlica, que potenciant ERC i el PNB com a enemics, situaria el PSOE en un estat hamletià, de passada, l'esborraria del mig per un quant temps. No comptava amb un Zapatero que, d'una banda, li oferís pactes d'Estat (portant la iniciatva en temes d'interès general, entre ells el terrorisme) i, de l'altra, indiqués exactament les errades més garrafals, els punts on calia plantejar realment l'alternativa.

Bé, una cosa semblant li passa al lehendakari basc, una mica enyorat d'Aznar, despistat amb la indicació que, si vol diàleg, primer el faci entre els propis bascos, llançant cops a l'aire en un ring de confrontació que ja ningú no vol.

Publica un comentari a l'entrada