:
Aquest matí hem presentat el programa d'actes de la commemoració del 150 aniversari dels Bombers de Mataró, que van posar-se en marxa al finals d'abril de 1857 de la mà d'una mútua. En Josep Rovira, cap de regió, en Manel Catà, cap del Parc de Mataró, i el bomber Anastasi Codosal, a més d'altres membres del Cos, hem explicat el conjunt d'activitats lídiques, divulgative si institucionals que la ciutat vol celebrar per homenatjar tots els homes que han servit en aquesta activitat tan important del nostre sistea de seguretat. La inauguració del nou Parc de Bombers, veritable fita en la modernització del parc mataroní, serà un dels plats forts. Foto: Romuald Gallofré (capgros.com).:
La política és teatre?
:
Aquest comentari seria una segona part del que vaig escriure el mes d'agost sobre la política com a circ. Sovint es diu despectivament que la política és teatre, en el sentit que hi ha molta gesticulació, paraula, exhibició, poca sinceritat... En canvi, pels que ens estimem el teatre, no entenem massa per què es diu despectivament. Al cap i a la fi, la teatralització substitueix la violència, o l'expressió més genuïna, més veritable, autèntica, de conflicte que pretén representar. Sí, els responsables polítics som representants, fem un paper, intentem racionalitzar el conjunt d'interessos, relats i passions que es posen en circulació a la nostra societat. O sigui que benvinguda sigui, la teatralitat, aquella que s'allunya d'una veritat política que, senzillament, no existeix. I els que la prediquen, és que ens enganyen... On hi ha teatre hi ha democràcia, ves. Per si no queda clar, aquí teniu una breu reflexió de Xavier Rubert de Ventós:
Todo instinto reprimido y no canalizado se manifiesta como síntoma (...). No, no hay más remedio que pactar con la memoria (...) no hay otro camino que el de entender que la democracia no supone la solución de los problemas sinó su dramatiación. Y que no hay una verdad política, sino una pluralidad de verdades políticas.(El País, 26.3.1996)Foto: una recent representació de Ricard III, de Shakespeare.:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada