dijous, de març 02, 2006

Qui és Jesús de Natzaret? *

Potser ens trobem amb l’obra més important, més determinant, la que resumeix una llarga vida d’investigació al voltant del missatge de Jesús i de la seva experiència. Em refereixo al darrer llibre de Josep Mª Rovira Belloso, un dels millors teòlegs del nostre temps, que porta per títol Qui és Jesús de Natzaret?. Es nota, sense enfarfagar gens, tota la saviesa concentrada en desxifrar l’abast real d’una nova, la Bona Nova, revelat a través de paràboles, de paraules, d’accions estranyament miraculoses, de cartes dels seus deixebles i, molt especialment, de la figura de Jesús.
:
Pels cristians, Jesús és l’experiència central de la nostra vida, més que l’Evangeli, diria, i més que l’Església, com molt bé sabem, si bé la forma més "racional" d’arribar-hi, la forma més concreta de saber-ne res esdevé la lectura oberta de cor dels textos canònics i de la ritualització sacramental que ens ha transmès l’Església. A través d’aquests elements, afegint-hi textos molt reveladors, especialment dels Pares de l’Església, però també algun evangeli no canònic, Rovira ens va revelant per a l’home d’avui el fons i el sentit del missatge de Jesús. Dic l’home d’avui perquè, òbviament, una de les dificultats que té avui el Cristianisme és el trasllat del llenguatge mític al racional, o del sentit de les paraules en grec antic a les llengües vives i, fins i tot, el trasllat dels nostres prejudicis religiosos (favorables o desfavorables) a la paraula original que té per destinatari el cor de les persones.
:
Aquest, crec, és el repte més important d’aquest llibre, que és embolcallat d’una introducció i un epíleg que funcionen molt bé com a resum del propòsit i de la conclusió de les tesis de Rovira. Jo n’he après molt i ara no tinc temps per explicar ni tan sols els més important. Però m’atreveixo a posar alguns exemples.
:
Que les paràboles, els sagraments o la pròpia vida de Jesucrist són presentats com una analogia. Allò que diuen és, de fet, allò que hauria de passar en cada un de nosaltres per esdevenir feliços.
:
O que, a diferència dels gnòstics, els cristians creiem en la conversió per la vida del cor (per tant, dels fets que transformen el nostre interior) més que no pas del cap. I que aquesta visió "entranyable" en prové l’experència de la transfiguració, és a dir, del cos amb una nova llum.
:
O que el missatge crstià passa inexorablement per la donació i la pobresa. I que hi passa sense atabalar-se, sovint només identificant allò de pobre que tenim o que anem adquirint al pas dels anys.
:
O la insistència que Jesús significa que el Regne és ja aquí, que ens podem posar a caminar ara mateix, que no cal que s’esdevingui cap fet sobrenatural ni esperem cap revolució o declaració d’independència per posar-nos mans a l’obra. Que, d’alguna manera, Jesús és un anticip de la llibertat i de la justícia que volem, que no cal que l’esperem en el més enllà, sinó ja ara i aquí, en aquest món atrotinat i enmig d’aquestes persones imperfectes en les quals un dia, Déu hi posà tota la confiança fent-se un d’ells.
* Comentari que serà emès demà divendres dia 3, a les 20 h., a Televisió de Mataró, dins el programa Creure avui. Reemissió: dilluns a migdia.
Publica un comentari a l'entrada