Refundar l'ambigüitat

Com deia Raimon Obiols, las primeres reaccions dels articulistes catalans l'endemà de l'acte que Artur Mas protagonitzà per presentar el que haia de ser la seva gran aposta de refundació el catalanisme (compte: ja no nacionalisme), coincideixen en qualificar el seu discurs d'ambigu. Que es destaqui com a objectiu 'el dret a decidir' i, a continuació, 'en tot allò que tenim dret a decidir' sembla un acudit dels germans Marx. Cito Obiols

:

Salvador Cardús escriu que “s’abandonen (en el discurs de Mas) unes ambigüitats incòmodes i se’n busquen altres de noves per tal de mantenir el marge de maniobra“. Francesc-Marc Álvaro diu que “el millor d’aquesta aposta de Mas és la seva imitació de l’ambigüitat productiva que permeté a Pujol sumar vots de procedència molt diversa“. L’editorial de La Vanguardia parla de “calculada ambigüitat“. Ferran Mascarell escriu que “torna a dominar l’ambigüitat del llenguatge“.
:

Podem seguir. Pilar Rahola diu el mateix d’una altra manera: “aquesta conferència és pujolisme en estat pur, fins i tot en els càlculs que s’han fet per donar-ne una de freda i una de calenta“. Francesc Puigpelat es refereix a l’ ambigüitat del discurs en el terreny del sobiranisme (”Per què Mas formula només una mena de sobiranisme a mig gas?“) i Francesc Codina a l’ambigüitat en el terreny programàtic: “Conceptes com l’Estat del benestar, l’educació inclusiva, la cohesió social i la sostenibilitat, en comptes de ser frontalment qüestionats, com fa sovint l’ala més liberal de CDC, han estat hàbilment modulats per Mas en una hibridació social-liberal en què es detecta l’emprempta sarkozyana“.
:

No cal continuar. Però potser allò que interessa és demanar-se a què obeeix aquesta significativa coincidència en titllar d’ambigu el discurs de Mas.

:
Em sembla que la resposta la dóna El Punt, quan recorda que “de fet, aquest navegar entre dues aigües ha estat la marca de la casa de CDC“. És el mateix que apunta gràficament Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia: “El repte de Mas és anar dues passes més enllà de Pujol sense espantar a la senyora Pérez“.

:
Per conèixer altres reaccions diverses des del camp socialista, val la pena llegir-se els articles d'El Periódico de Ferrran Macarell, Diverses refundacions, del dia anterior i el ja citat Refundar el llenguatge i d'Àlex Masollorens, Res de nou sota el sol; el de Montserrat Tura a La Vanguardia, Catalanismo sí; les reaccions del portaveu Miquel Iceta i la del secretari d'Organització, José Zaragoza, que alerten de l'acostament a tesis més radicalitzades, i, d'aquest darrer, una comparació entre les propostes de Mas i les de Montilla, a rel de la participació d'aquest darrer en un programa televisiu.

:

També destaco al post d'ahir de Joan Antoni Baron i, a través d'ell, recupero els dels blocaires Saül Gordillo, Marc Vidal, Carles Campuzano, Xavier Mir (que he descobert que em cita al seu llibre) i en Joan Ferran.

:

Recentment, he reflexionat al respecte jo mateix als posts Catalanisme vs. amish del Majestic, Convergència i desunió, Més sobiranistes = menys catalanistes, CiU, desorientada, als que remeto per no repetir-me. No hi ha massa res de nou a dir.
: