dimarts, de setembre 18, 2007

Bon acord | Convergència i desunió

Foto: Efe
Bon acord
:
Ahir, el Conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, i el Ministre d'Economia, Pedro Solbes, van enllestir l'acord que permet incrementar la inversió de l'Estat en infrastructures a Catalunya amb un total que supera els quatre mil milions d'euros, xifra que possibilita avançar força en el rescabalament de la inversió que Catalunya va perdre amb el PP i que l'Estatut preveu en una de les disposicions finals. La xifra, assumida pel Govern de la Generalitat, se situa per damunt dels 3.700 milions que reclamava CiU i s'acosta a la xifra que aquest mateix partit va defensar en una moció a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, com recordava avui Miquel Iceta. CiU sembla haver perdut el nord, i haver deixat de banda la seva actitud negociadora (és clar... ho negociava Duran). Poso aquesta foto, apareguda a El País fa just una setmana, per deixar constància d'això i del paper jugat pel nostre exalcalde i diputat, Manuel Mas, en les negociacions pressupostàries amb l'oposició a les Corts, en la seva qualitat de portaveu socialista a la Comissió de Pressupostos. Bravo, Manel!
:
Convergència i desunió
:
Val la pena analitzar una mica què està passant al principal grup de l'oposició, a Catalunya (més atent als seus problemes que en els del país... esperem que no ens hi arrosseguin), i en aquest bloc, segurament, necessitaríem un espai i temps que ara no tinc. Resumeixo el que penso. Opino que hi ha factors molt diversos, relacions personals massa gastades incloses, que per mi conflueixen en la crisi del model pujolista i la seva incapacitat per ser superat per un nou paradigma. La crisi, que pren els primers símptomes a les eleccions autonòmiques de 1995, quan CiU perd la majoria i l'oposició d'aleshores s'uneix per fer Reventós President del Parlament, escenificant la diversitat del país i un cert cansament de la fórmula fins aleshores imbatible (caldria analitzar a banda sobre les causes d'aquest cansament). La seva necessitat de política d'aliances, amb l'acord del Majestic l'any següent repetit el 2000 amb un Aznar sense necessitat de pactes, fan la resta.
:
La irrupció de Maragall (és a dir, un PSC fort i a per totes), la substitució de Pujol per Artur Mas a la direcció de CiU, la pèrdua del Govern de la Generalitat (i la seva posició d'interlocutor privilegiat del Govern de l'Estat), els fets de Montilla i un mapa polític català més complex, deixen la coalició amb tres punts crítics:
  • el lideratge: malgrat el que diguin, ara veiem clarament que és un punt crític

  • el projecte: exactament quina ideologia té CiU?

  • i l'estratègia: sense aliats, sense full de ruta, basat excessivament en el tacticisme

D'aquí vénen els diversos fronts oberts d'avui, oberts i ben oberts als ulls de tothom:

  • el qüestionament de Mas que hi ha darrere els moviments de Duran (o viceversa)

  • la dificultat d'oferir un perfil ideològic clar en algun dels segments polítics de Catalunya: entre el sobiranisme d'uns pocs (això sí, amb molts manifestos) o el catalanisme de la majoria, entre el centre-dreta de Duran i el poti-poti dels altres...

  • i, finalment, el fracàs d'entrada de la proposta de la casa comuna, a la que no s'apunta ni el soci.
Que consti que no ho dic per criticar el principal adversari parlamentari del PSC, crec que és bo per al país que els partits mantinguin perfil, lideratge i estratègia: ajuda els ciutadans a situar-se i, de fet, a establir conjuntament mecanismes bé de desencontre o bé d'encontre, de causa comuna més que de casa, que deia Obiols.
:
La desorientació i el malestar de la militància de CDC és arreu. A Mataró, que vam viure una crisi entre els dos socis abans de les Municipals que també contenia part important d'aquest debat, potser un pèl silenciada (tacticisme: són conegudes les simpaties independentistes del candidat Mora... que no li impedeixen preferir el PP), ara en veiem un parell de mostres a la blocsfera. El militant David Morgades aposta per separar-se d'UDC (que veu com un matrimoni que no funciona... "la guerra de los Rose" diria Zaragoza), acusa Duran de voler ser ministre i li diu que 'bon vent'. El regidor Quim Fernàndez, que criticava obertament Duran fa uns mesos, aviva el foc reproduint un dur comunicat de CDC a la vista dels moviments del líder d'Unió.
:
Publica un comentari a l'entrada