dimarts, de setembre 11, 2007

Catalanisme vs. 'amish' del Majestic

Foto: Efe/Jordi Bedmar
:
Avui, Diada Nacional de Catalunya, val la pena fer algunes recomanacions. La primera, mot sincerament, és la del discurs institucional del President de la Generalitat, que podeu trobar íntegre aquí i que en Saül Gordillo qualifica de "potent, equilibrat i engrescador". Montilla, que reconeix amb tota sinceritat els problemes que preocupen el país, i dels quals no oblida quin origen tenen (aquells polvos del Majestic van portar estos lodos...), llança dos missatges de la mena de patriotisme que a mi, almenys, m'agrada. Un, que Catalunya és un país de destí, d'opció, dels que hi tenen generacions al darrere i dels que hi van haver de venir, i que aquesta és la veritable construcció nacional: les ganes de fer tots junts el millor país possible. Dos, que el pitor enemic del projecte nacional esmentat és el del pessimisme, l'exclusió, el del 'no pot ser' continu, el que nega les possibilitats d'entesa (per la via de la univocitat d'Espanya o per la via de la separació d'Espanya, per exemple).
:
Em permeto alguna recomanació més. Per exemple, la contundent rèplica d'en Ramon Reixach a la recent conferència de l'historiador Josep Fontana a Mataró, l'altre dia. Bo i que no el comparteixo del tot (em sembla que veu massa fantasmes i l'aportació del professor Fontana va tenir parts memorables), m'afegeixo, això sí, a la crítica de la visió estrictament nacionalista, o dual en qualsevol cas, del conflicte de 1714 que una mena de pensament acrític i neo-romàntic està donant per definitiva i inapel·lable, contra el risc de traïció. Buscava (i no he trobat a la xarxa) un article d'Ernest Lluch a La Vanguardia que es deia "12 de septiembre de 1714". Era demolidor contra aquesta visió. El catalanisme que mira al segle XVIII com a paradigma no sé si fa massa favor al projecte nacional que comentava abans. És un catalanisme amish.

És un aire que pren aquests dies el principal partit de l'oposició. Una CiU amb salsa sobiranista que tapi la insípida amanida del seu projecte, projecte més que compatible amb el PP, com hem vist tantes i tantes vegades, pretén ser una sortida endavant als problemes que avui ataquen la coalició. Una CDC i UDC amb projectes radicament diferents sobre l'horitzó nacional, sobre l'estratègia, potser sobre el lideratge... Una pretensió absurda de representar ella soleta tot el catalanisme. Un electorat perplex pel camí de radicalitat (pija, eh? no ens esverem...) que pren un partit que havia fet de la moderació la seva marca d'èxit. I unes ganes boges de recuperar el poder el més aviat possible que veuen en mans dels que vénen del pueblo.

Va, que m'havia proposat no criticar ningú i ja he cedit a la primera de canvi. La darrera recomanació d'avui és que llegiu el post d'en Jaume Subirana dedicat a l'infumable manifest signat per il·lustradíssimes personalitats i la decepció profunda que provoca una manera d'entendre el catalanisme que s'assembla tant i tant a allò que hem combatut sempre de l'altre cantó.

.

8 comentaris:

Pedro ha dit...

Osti Bassas tens el rècord de sectarisme en tan poc espai, i cada dia el superes, que s'en rigui el dels 100 metres...
Encara s'ha demostrat més vegades que el projecte de Ciu és compatible amb el Psoe que amb el Pp. Hi ha agut més pactes CIU-PSOE que CIU-PP, al pa pa i al vi vi, i ni tot el teu sectarisme del món pot amagar-ho.Fets, no paraules.

vladimir ha dit...

Ramon,

les exaltacions del Ramon Reixach les trobo divertides, és bon nano i aplicat. M'hi jugaria un pèsol que l' article que cites el va escriure amb algun aroma de Montserrat de més. En tot cas, és el típic comentari, com bé dius, del que veu fantasmes arreu i no s' adona que potser són només mobles vells amb un llençol per sobre.

En definitiva, una visió esbiaixada i rasa com el vol de la gallineta d’en Lluís Llach, que per a molts, contentíssims del país que tenim, és actualment pollastre a l’ast.

Ramon B. ha dit...

- Pedro,

No es certa la deriva sobiranista de CiU? No és cert que van pactar dues vegades la investidura d'Aznar? És que potser el meu sectarisme em confon i potser no és cert...

- Vladimir,

Almenys, però, no és de la mateixa cantarella de sempre.

Francesc Puigcarbó ha dit...

tens raó, acabo de penjar quelcom similarm, peròdesprés resulta que et foten a a parir, jo en deia sectarisme pero aizxó d'amish m'agrada, a banda que tenen un nulsentit de l'humor.

Tomás ha dit...

Ramon, quan parles de pais suposo et refereixes a Catalunya. España suposo no és el teu pais (tot ho suposo, treume de dubtes sino). Llavors, diguem, com aconseguiu que us voti gent que se sent espanyola, ja sigui nascuda aqui o immigrant de la resta d'España?

Ramon B. ha dit...

- Francesc
Ara mateix noi puc accedir al teu bloc, però miraré d'anar-hi. Gràcies pel comentari. Això d'"amish" em va venir a cap per la mena d'insstència de determinats sectors en pensar que Catalunya era millor que ara abans de 1714. Són els mateixos que volen fer parcs temàtics de les ciutats enlloc de llocs vius, respectuosos al màxim amb allò antic i aentusiasmats amb la innovació. Com els 'amish', el seu paradigma és antiquadíssim.

- Tomás,
És que jo no entenc massa de coses d'aquestes i utilitzo país com a sinònim de referència paisatgística. És a dir, atribueixo a la paraula país més significats que l'estricte, com fa més omenys tothom. L'Empordà seria el "país petit", per alguns, i potser Espanya és el país gran (la madre patria) per molts que no hi viuen. Jo crec que la gent ens vota perquè les nostre sporopostes polítiques parlen de coses una mica més importants que aquestes.

Tomás ha dit...

Ramon, per no contestar-me,fes això, no em contestis. Pero no figurada ni líricament, sino en sentit literal. Si decideixes canviar d'idea i ser explícit en les respostes doncs gràcies, sino no passa res, ja saps que no comparteixo el teu cofoïsme amb les vostres propostes.

De totes maneres gràcies per contestar, com a mínim vol dir que almenys has perdut dos minuts amb mi, altres no ho fan.

Ramon B. ha dit...

Insisteixo que faig servir la paraula 'país' de forma flexible. Per Espanya, sí, per Catalunya i er molts altres llocs. Respecte a la pregunta, diria que te l'he respost. Les propostes polítiques que que jo defenso tenen poc a veure amb aquest tema, potser per això ens vota gent l'origen del qual, francament, tampoc crec que sigui rellevant. Creus que no t'he contestat?