:Vegeu aquestes dues fotos. Una sortia dissabte al suplement cultural d'El País i l'altra ahir a El Punt. En ambdues no m'interessa tant el tractament de la figura masculina, una mena de ridiculització de l'Adonis i l'ideal clàssic de bellesa (i l'antropocentrisme de les Llums), sinó la contundent reacció de les dones que s'ho miren. L'una, seriosa, adreça la seva dura mirada al centre del sexe repintat d'aquest David impossible, desafiant i conscient del canvi de rols. Dura, la mirada, ja veieu. Res més. L'altra, divertida, contempla com podem trobar nous usos als homes fent-los servir de penjador. Com si per les dones els homes ja no fossin més que l'objecte al qual elles han estat reduïdes des de sempre.
:
Crec que el canvi de rols en l'ús de la imatge nua del cos humà i la seva banalització, lluny d'aprofitar-se per esdevenir una crítica a la superficialitat (epidèrmica) del tractament de les persones com a carn humana, expressa molt més sobre com ens veiem els humans, avui (en això consisteix el nu, en l'art). Almenys, la carn humana quan se'ns presenta i actua esdevé subjecte. A així ho pensaven els que en descobriren les seves possibilitats en situar els éssers humans al centre del món. Ara, amb el descentrament, sembla com si la figura que en resta fos el buit del guix repintat o un espectacle frívol. Les restes del naufragi de la humanitat, o de l'humanisme. I es tractava, de fet, de trobar la bellesa als marges, no de ridiculitzar-ne el centre.
:
:
Fotos: Exposició de Hans-Peter Feldmann, a la Galeria ProjecteSD, Barcelona (Carme Secanella); imatge del Saló del Sexe en Català, a Manresa, l'any passat (O. Duran).
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada