:
Fotocomposició: El País, 10.11.2007
:
D'El País d'ahir destaco un reportatge sobre La Venus del mirall, de Velázquez, amb motiu de la seva arribada al Prado. Ho acompanya amb un breu article de Calvo Serraller del qual en destaco aquests dos fragments:
:
Así las cosas, y en cualquier edad y circunstancia, cuando un pintor pinta un desnudo se pinta a sí mismo desnudo, porque pinta sus deseos que es, poco más o menos, su ser íntimo.:(...) Nos recuerda (...) la complejidad intelectual que hay detrás de la idea de una incitación carnal atravesada por un espejo que nos indica cómo en un cuerpo siempre habita un alma: el rostro, por muy desvaído que sean en este caso sus reflejos.
:
(N'he parlat abans als posts Calvo al Prado, Despullar-se, La road-movie del despullament, No cal que et mati, Caravaggio i El despullament).
:
2 comentaris:
M'encanten els nus femenins, però algus poden suposar que en aquests casos forçossament es fa adulteri mental i rès més, però també existeix la contemplaciò del cos humà en la seva bellesa de quan devia ser el moment paradísiac de l'Eden. Però resulta que Deu després de l'escena de la poma els va vestir amb pells d'animals, i ara els progresistes moderns son tan animals que volem altre vegada anar despullats pel carrer. El Deu del Genesi devia ser ben savi al fer les dones tan bones però també ben savi al taparles i vestir-les amb pells. Per més senyes, el primer que va matar un animal per treure-li la pell va ser Deu, (repasseu els primers capítols del Genesi)i això perque després ens surtin els cridaners als carrers contra les pells ...Gracies per aguantar el seremò.
- Silveri
Caram: 'adulteri mental', no n'havia sentit a parlar mai.
Publica un comentari a l'entrada