Mataró condemna ETA

:

Ahir dijous dia 30 de juny, la banda terrorista ETA va cometre un atemptat a Palmanova, a les Illes Balears, en el qual van morir dos guàrdies civils, Carlos Enrique Sáenz de Tejada i Diego Salva Lezaún, i diverses persones han resultat ferides. El dia abans, l’organització terrorista havia atemptat contra un edifici habitat a Burgos, una caserna de la Guardia Civil, en el que es produïren nombrosos ferits, la majoria d’ells menors.

L’Ajuntament de Mataró ha expressat reiteradament la seva repulsa a la violència terrorista, la seva solidaritat amb les víctimes i el suport a les institucions i forces cossos de seguretat de l’ Estat en la seva lluita contra ETA. Però de nou, expressant el sentiment dels ciutadans i ciutadanes, la Corporació vol sentir la veu i la seva fermesa davant d’un nou atemptat terrorista amb l’únic resultat de mort i sofriment. Per això, els sota signants proposen a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents acords:

1. Condemnar rotundament l’atemptat comès per la banda terrorista ETA contra els guàrdies civils Carlos Enrique Sáenz de Tejada i Diego Salva Lezaún, que els ha causat la mort, així com l‘atemptat a Burgos que comptà amb nombosos ferits, la majoria d’ells menors d’edat.
2. Expressar la solidaritat amb els familiars dels senyors Carlos Enrique Sáenz de Tejada i Diego Salva Lezaún.
3. Reiterar el rebuig de l’ Ajuntament de Mataró al terrorisme i exigir a la banda ETA la seva dissolució i finalització de les seves accions.
4. Fent-se ressò del sentiment dels ciutadans de Mataró, posar de manifest la unitat de totes les forces democràtiques en la lluita contra el terrorisme, expressada a la Declaració Institucional de la totalitat dels grups parlamentaris del Congrés dels Diputats.
5. Mostrar el suport a les institucions democràtiques i a la tasca que estant desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l’ Estat en la seva lluita contra ETA.
6. Trametre aquests acords al Govern espanyol, al Govern balear, al Govern de Castella-Lleó, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l'Associació Catalana de Municipis.
7. Donar compte d’aquests acords al despatx oficial del proper Ple municipal.

(text aprovat avui per la Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Mataró a proposta dels grups del PSC, CiU, PP, ICV-EA i ERC).

:

'Fluxus' es destapa

:

Ahir al matí vam descobrir l'escultura Fluxus, una peça de Marcel Camps que ha instal·lat l'empresa municipal PUMSA a la Plaça del Cafè de Mar, oberta fa més d'un any, després d'un acord que hem arribat amb l'Institut Municipal d'Acció Cultural per a la instal·lació d'escultures als espais públics que s'arrangin per encàrrec a l'empresa municipal.

:

:

La peça fa molta patxoca, tant si es veu a peu com si es veu des de la carretera, ahir vam poder felicitar l'autor (a la foto) i començar a gauir d'una nova escultura pública en un espai de la ciutat. Vaig dir, ahir, que en el tentè aniversari de l'adveniment d ela democràcia municipal té un signe extern molt evident: el nombre d'escultures que s'han anat afegint a l'espai de tots. Sospitava, deia, que era, entre d'altres coses, perquè si alguna cosa podem llegar a les futures generacions és, preciament, fer un món més bell.

:

Un món més bell, en el que valgui la pena viure (per això hi portem fills, oi?), en el que les foteses tenen importància, la matèria esdevé art i símbol, les persones normals (pensava en Les Santes) en cantaries de la Missa o del Gospel, les famoses crisis en les famoses oportunitats... Vinga, doncs, que una escultura té aquest propòsit. I el de fer la ciutat d'esdeveniments, de fites úniques, de racons de memòria, de lloc d'oportunitats volgudes o no.

:

(PS: per cert, P., hem encarregat un rètol on hi hagi -almenys- el nom de l'auitor i de la peça, per col·locar en un lloc discret, proper i visible).

:

Resultats de l'encreuat d'ahir, aquí.

:

Fotos: de l'Ajuntament, de Joan Antoni Baron i meva.

:

Les Santes cada dia (i 6)

Avui, per acabar Les Santes, us proposo uns encreuats una mica MTV. Els resultats, demà (he modificat una mica les definicions, hi havia errors...).

: :

Per fer-lo, descarrega't la versió en word (imatge bona, aquí) i imprimeix-lo o escriu damunt d'ella.

Horitzontals:

1. No deixaran que els capgrossos facin la Passada lúbrica.
2. Al seu pati la Toneta compta curts i llargs.
3. Les figures de les trampes ho són, el dia de l’Ofici. La meitat de les Nacions Unides.
4. L’adust sense límits. F amb ombra. Per ell hi ha vist el món, l’innocent.
5. Així sumaven elles les santes Juliana i Semproniana. La Comissió treballarà de valent per la propera Festa Major.
6. Psicotrop. Ens protegim en un racó de la carretilla de la Momerota, ens ...
7. Va perdre contra els Aliats. Password. Afirmació nostrada.
8. Així s’abreuja Connecticut. Prefix revisionista. Sufix col·lectivista. Capgròs.
9. Comença un terratrèmol marí. La crisi d’això me’ls fa posar al revés. Sí o què.
10. La segona. El partit d’en Penedès, apàtrida. Els santeros ho fan anant als gegants perquè els seus fills se’n tornin (fig.)
11. Juliana, a més de beguda, és això. El primer Father dels Sons.
12. No els blaus tan sols, ho som tots.

Verticals:

1. Així vol l’Excel·lentíssim Ramon que siguin Cosme i ell mateix.
2. Els mateixos que fan sardanes ens hi fan fer la resta de balls. En primer lloc.
3. Aquest Sant Crist ha perdut el cap. Cinquanta-un decennis, va dir Lucius Marcius. D’aquest temps però només al final.
4. A Siena li han tret el sodi. Signe que busca el que no troba aparcament. Lletra normal. I a la lletra li hem llevat el calci.
5. Un grup de rock mataroní sense el cap. Expresident lusità.
6. Conseqüències de les rebaixes de Mataró Parc un dissabte a la tarda.
7. Tornar sense ei. Va decidir no presentar-se a les autonòmiques. Ordre Eqüestre dels Estats Reunits.
8. Escapçat. Ja era doctor però aquest any serà beat.
9. Les buscaven per la inauguració. Com signava la prestigiosa Mª Blanca Carnicer Sobrequés.
10. Emprenyat i desconsonat. Servidor. Nivell.
11. Nombre. Article català. El gendre del can Robafaves.
12. Ho són, digui el que digui el Vaticà. Les farem ara que la festa s’acaba.

:

Les Santes cada dia (5)

:

Demà tot s'acaba. Tot el dia de calma fins a arribar al ball de les darreres possibilitats. Els que hem estat responsables de la seguretat sempre vivim les festes amb un ai al cor que no ens l'acabem de treure. Com que han anat bé, és l'hora de reconèrixer al munt de professionals i de voluntaris que vetllen per nosaltres la seva tasca.

:

També enguany han estat Les Santes de Bosé. Els de DiaridelaMúsica.com n'han penjat un vídeo. Curiós aquest web. DiaridelaMúsica.com és una de poques experiències contrastades en format multimèdia a casa nostra que val molt la pena de seguir. Les Santes (que avui és la gran experiència vídeo-fotogràfica de les famílies mataronines) tenen encara molt de camí a explorar en la qüestió de la tecnologia. A més, és la prova que el seu ús no danya el contacte personal, ans el contrari. L'ús de les xarxes socials per la festa, per exemple, sospito que inclou un munt de possibilitats de participació, relació i companyonia com no podem imaginar-nos.

:

En aquest sentit, he trobat molt interessant el treball cooperatiu entre Televisió de Mataró i Maresme Digital TV per a la retransmissió de la festa en ambdues cadenes. Els seus responsables em deien que era un molt bon assaig de com treballar futurs esdeveniments. Tenen tota la raó. El poder de la televisió (i local) en l'ús de les noves tecnologies per a les xarxes socials és clau per tot això que deia. Concerts des de casa, comentaris on line, concursos, etc, poden ampliar la capacitat de festa col·lectiva i intensa que té aquest remolí just quan hi entres fins que ets expulsat- demà- a un desert del qual només la veu de Shakespeare podrà treure'ns.

:

Per cert, demà dimecres 29 al matí, a les 12 del migdia millor dit, descobrirem l'escultura 'Fluxus' de Marcel Camps, a la Plaça del Cafè de Mar, a Mataró. Us hi espero.

:

Foto: Eloi Aymerich retransmetent la Crida des de l'Ajuntament.

:

Recomanacions del dimecres 29 de juliol
:
Anem a tancar 19.15 h / Des de l’Ajuntament
Concert: Cor de la Ciutat de Mataró 20.00 h / Teatre Monumental
Concert: Oskorri + Agrupació Musical del Maresme 22.00 h / Pati de Can Marchal
Espetec final 24.00 h / Parc Central
:

Les Santes cada dia (4)

Un dels actes més insòlits de la festa de Les Santes és, segurament, la visita que fan els gegants i el conjunt de figures a la residència de Sant Josep, un centre on hi viuen persones d'avançada edat que no poden ser a casa seva. L'edifici principal és d'estil modernista, d'inicis del segle XX, obra d'Eduard Ferrés i Puig. Fa uns anys va ampliar-se i modernitzar-se i és, així, un dels equipaments més bells que hi ha al centre de la ciutat. De manera que bellesa i vellesa no estiguin renyits, i que fer-se gran (i sortir del mercat utilitarista en què s'ha convertit la vida activa) tampoc ho estigui de ser ben al centre i ben visible.

:

Al davant, hi ha un pati preciós que encercla els edificis on hi ha l'Institut Municipal d'Acció Cultural, obra de Puig i Cadafalch, i el darrere de la Parròquia de sant Josep i a Casa Mare de les Missioneres de la Immaculada Concepció. A aquell pati hi acudeix la comitiva festiva a ballar sardanes, seguint amb el sincretisme mataroní amb què es basa (com hem vist ja aquests darrers dies) l'imaginari modern de la festa local (fet que es reprodueix per Setmana Santa, a les festes de barri....). La gent gran que probablement no podrà viure res més de la festa, al mateix pati dels que l'organitzen i al costat d'un dels nuclis al voltant del qual va créixer la ciutat barroca i, després, la ciutat industrial del segle XIX: força congregacions religioses, almenys a Mataró, tenen la seva raó d'instal·lar-s'hi a causa dels nous paradigmes socials i les contradiccions que hi anaven associades de la societat industrial decimonònica.

:

A la nit, ja veureu, hi ha força ofertes. Serà el dia de Sant Cugat (del qual foren deixebles les santes mataronines, segons la tradició) i això s'ha de notar. Els maldestres ballarins acudirem, segurament, al ball de Requisits. I, si el cos aguanta, tindrem el tercer 'No n'hi ha prou'... Aparteu les criatures.

:

Ara, de moment, anirem a veure els focs. Glòria a les Santes.

:

Recomanacions del dimarts 28 de juliol

:

XXXI Cursa Popular Les Santes 09.30 h / Parc Central
Anada a la Residència Sant Josep 11.00 h / Des de l’Ajuntament
Espai de circ Parc Central 18.00 h: EntreSorts 19.00 h: Chez Leandre 19.00 h: Nova vida amb Josep i Maria 21.00 h: Circo de la Sombra 23.00 h: EntreSorts 01.00 h: Nova vida amb Josep i Maria
Teatre: El joc dels idiotes 22.00 h / Teatre Monumental
Requisits de Festa Major 23.00 h / Plaça de Santa Anna
No n’hi ha prou! Tot seguit / Davant de l’Ajuntament
:

Les Santes cada dia (3)

Demà al matí se celebra la Missa de Glòria en honor de Les Santes Juliana i Semproniana, patrones de Mataró, l'acte més genuí de la festa i un exemple de patrimoni immaterial al voltant del qual, al llarg dels anys, s'ha configurat la festa major de la ciutat. Fa unes setmanes, Joaquim Arenas publicava a capgros.com quins foren els orígens d'aquesta peça musical composta per Manuel Blanch i estrenada el 1848 i com van anar salvant le sprescripcions eclesiàstiques que reduïen al cant gregorià les possibilitats musicals dins d'un temple cristià.

Arenas diu que, el cor, en representar el conjunt de la ciutat (és de composició efímera i popular i assaja mesos abans de l'esdeveniment), esdevé, per tant, "és abstracció de la societat mataronina". Que hi participin creients i no creients ajuda a aquesta idea d'implicació més global, més sintètica, de la ciutat. No ens n'adonem prou d'aquesta cabdal característica, crec.

Gràcies a Internet, puc lincar-vos aquí l'article que publicaren els Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, escrit per Joaquim Casas i Busquets (el meu primer proveïdor de revistes!), en què l'escriptor mataroní, sagaç cronista de la vida social de la ciutat, explica quina en fou la seva experiència en tant que espectador i músic. Us asseguro que val la pena.

Recomanacions de dilluns 27 de juliol

Missa de Les Santes 10.00 h / Basílica de Santa Maria
Desfilada 13.00 h / Des de la plaça de Santa Maria
La Passada 18.00 h / Des de l’Ajuntament
Castell de focs 23.00 h / Passeig Marítim
Fanfares al Passeig i Discoteca a la platja Tot seguit / Al llarg del Passeig Marítim Fanfares i xarangues al Passeig. Escenari del passeig del Callao: Discoteca a la platja
Sardanes i xindriada 23.45 h / Plaça de Santa Anna

:

Les Santes cada dia (2)

Cada any hi ha polèmica pel cartell (aquest any, per cert, un excel·lent dibuix de Mònica Vilert), altres anys n'hi ha hagut per altres temes i algunes de ben cantelludes. Amb menys soroll però una mica de fons n'hi ha una altra que, probablement, es resol amb el sincretisme tan mataroní que sempre ens ha salvat. La Festa Major, ¿ha de centrar-se més en els elements de cultura tradicional o ha d'assemblar-se a un festival d'estiu?
:

Els que pensem que no és incompatible, però que ambdues coses són imprescindibles, triarem Robafaves i Bosé, per entendre'ns. Aquesta nit, la del dissabte, la nostra Riera serà embotida per milers de persones al ritme de la banda i dels malucs dels gegants i els carrers medievals sorgits de les restes de la vella Iluro espatecaran de por. Demà a la nit, diumenge, la gent, la mateixa gent (o no) canviarà de ritme i maluc de referència, però no pas d'esperit de festa. Allà ens hi veurem: mai no em perdo els espectacles de malucs.

:

Felicitats, avui, als Jaumes i Santis; demà als Quims i les Annes.

:

Demà també farà cent anys de la Setmana Tràgica. M'agradaria saber com deurien ser les Santes de 1909...

:

Articles de referència

Joan Antoni Baron: "El pasdoble que ha esdevingut himne", 13.7.2009.

:

Recomanacions del diumenge 26 de juliol

:

Diada castellera 12.00 h / Plaça de Santa Anna
Concert vermut 12.00 h / Pati de les Esmandies
Concert de Barram 12.00 h / La Riera amb el c. d’Argentona
Barram i repicada 14.00 h / Campanar de Santa Maria
Recepció oficial de les Julianes i les Sempronianes 18.00 h / Saló de Sessions de l’Ajuntament
Postal de Gegants 18.30 h / La Riera amb el c. de d’Argentona
Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols Tot seguit / Plaça de Santa Anna
Concert coral 19.30 h / Pati de les Caputxines
Concert: Miguel Bosé 21.30 h / Espai l’Arquera
Ball de Festa Major 24.00 h / Parc Central

:

Les Santes cada dia (1)

Aquesta nit, després d'uns quants dies que ja podem considerar propis de la festa, comencen Les Santes 'de sempre' amb havaneres i rom cremat a la platja, una excusa per veure'ns tots plegats elprimer dia i dir-nos "sí, ja hi som" i veure els quilos que hem guanyat, el pèl que hem perdut i la cara de beneit que tenim exactament igual. Ja hi som.

Com que això és un bloc i els que em visiteu és que esteu acostumats al medi, com si diguésim, val la pena comentar una de les novetats més interessants de la festa d'enguany: la incorporació d'un bon paquet de gadgets tecnològics per seguir la festa des de la xarxa, baixant o pujant el que calgui, com si això fos La Riera. fa uns dies ho van presentar (aquí) el regidor de Cultura, Sergi Penedès, junt amb director gerent del Consorci Digital Mataró-Maresme, Jordi Marín. Bàsicament consisteix en que podrem veure força actes gràcies a la transmissió de Les Santes a temps real a través d’Internet, que podrem pujar comentaris o fotos i que podrem comprar els productes de la botiga de Les Santes en línia. També hi ha una sèrie d'aplicatius per mòbil.

:

Curiosament, la iniciativa privada s'apunta a les iniciatives tecnològiques a la nostra Festa Major. La botiga SAM, proveïdora d'Apple, organitza un interessant concurs de fotografia. Felicitats.

:

Les dades de l'any passat, que ja hi va haver algunes d'aquestes aplicacions en marxa, ens fan pensar que els complements tecnològics poden tenir un gran atractiu. Diu la nota citada que: "el web de Les Santes de l’any passat va tenir 14.645 visites, de 9.529 visitants, amb un total de 47.191 pàgines vistes. La mitjana de temps per visita va ser de 3 minuts i 15 segons, una xifra força alta. Les visites es van fer des de 37 països diferents. En concret l’apartat de Les Santes 24 h va tenir 4.614 visites. Quant a l’aplicació del mòbil, es van fer 8.512 descàrregues, de les quals 6.621 van ser a través del sistema bluetooth, 970 a través del web i 446 mitjançant el missatge SMS".

Ara només falta introduir els gadgets de la tecnologia, amb pregàries en forma de twitter, a la Missa de Glòria. No seria la primera en fer-ho.

Recomanacions per divendres 24 de juliol

Havaneres i rom cremat 22.30 h / Passeig del Callao

Recomanacions per dissabte 25 de juliol

Concert de Banda 18.00 h / Pati de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena
Homenatge a Gustavo Pascual Falcó 19.00 h / Saló de Sessions de l’Ajuntament
Crida de Festa Major 20.00 h / Ajuntament
Concert d’orgue 21.00 h / Basílica de Santa Maria
Nit boja
Desvetllament bellugós 23.30 h / Des de l’Ajuntament
Convidada de la Família Robafaves 24.00 h / Plaça de Santa Anna
Escapada a negra nit Tot seguit / Des de l’Ajuntament
Pujada tabalada Tot seguit / Des de l’Ajuntament fins al Parc Central
La Ruixada Tot seguit / Parc Central

:

Mataró transparent | Sexe banal

Mataró transparent

:

Ahir va publicar-se el rànquing d'enguany sobre la transparència municipal en un centenar de municipis d'Espanya, els més importants, elaborat per Transparency International. En aquest rànquing, Mataró surt com al segon municipi amb un índex més alt de transparència, per darrere de sant Cugat del Vallès i al costat d'Alcobendas, Avilés, Bilbao o Gijón.

:

Potser el mètode per al càlcul d'aquest índex (que integra uns 80 indicadors) podria ser discutible, però el cert és que la majoria d'ajuntaments han fet un esforç considerable per millorar-los. Així, Mataró ha pujat des del lloc 32 del rànquing de l'any passat (no estàvem malament, però ara estem molt millor, amb una nota d'excel·lent).

:
Si bé en totes les cinc àrees on s'agrupen els indicadors la nota és d'excel·lent i la nostra posició és sempre molt alta, on quedem en primer lloc és en tres àrees: l'econòmico-financera, la de les contractacions de serveis i en matèria d'Urbanisme i Obres Públiques.
:

Fa poc, en un debat a TV Mataró, el cap de CiU acusava el Govern de ser poc transparent, encara que per tort i dret hem explicat sempre que l'oposició i qui vulgui acostuma a tenir tota la mateixa informaicó, i en el mateix format, que el propi Govern. Bé, ara ens ho han reconegut també de fora.

:

Sexe banal

:

A rel de la penosa violació d'una noia de tretze anys a l'estimada Isla Cristina per part d'un altre noi de la mateixa edat i uns amics més grans, Pilar Rahola fa a La Vanguardia d'abans-d'ahir una reflexió un pèl més enllà del fet i la seva condemna, i assenyala a la cultura, als nostres referents quotidians, com a lloc propici a la manca de respecte a les persones per la via de la banalització de la seva intimitat, del menysteniment de la seva sexualitat i els seus processos vitals. Sexe banal com a reflex, potser, d'una vida banal (ostres, això del sexe banal semblava tan desinhibit, modern i progre i resulta que el màxim exponent és Berlusconi). Mireu què diu, al final:

:

Pero más allá de la legalidad, resulta evidente que vivimos una creciente banalización de la sexualidad entre jóvenes, hasta el punto de que cualquier serie televisiva que no incorpore sexo desinhinbido entre menores no parece moderna. Y si repasamos las revistas para preadolescentes, parecen el paraíso de Nabokov en su delirio de Lolitas.

Estamos creando una sociedad donde ser niño resulta tan antipático, que se fuerza la entrada a la madurez, casi sin pasar por la adolescencia. Y así, acortados los tiempos, los chicos llegan a los grandes retos de la vida sin quemar las etapas necesarias.

Una auténtica vida fast food, donde los tiempos de crecimiento se devoran a ritmo de hamburguesa. Todo es rápido y banal, y así los educamos para surfear por la vida, sin enseñarles lo profundo que en ella habita, lo cual los convierte en adultos prematuros. Pero ¿los construye como adultos?

:

Foto: Escena de 'Mentiras y gordas' (2009)

:

Què passa i no què ens passa

Llegia ahir un article de José María Ridao (foto) a El País sobre els riscos d'un debat excessivament melangiós, autoreferent i victimista en què pot incórrer l'esquerra a l'hora d'avaluar la seva penosa situació arreu d'Europa, especialment després dels darrers comicis a l'Eurocambra. Ridao proposa, en primer lloc, mirar el món i averiguar què passa, quins problemes reals té, quines oportunitats i valors amaguen i com es poden articular des de l'esquerra les respostes possibles. N'extrec alguns fragments.

:

A fuerza de preguntarse introspectivamente qué le pasa a la izquierda, la izquierda renuncia a preguntar qué está pasando.

:

La fe en la eficiencia de los mercados desregulados que estaba detrás de éstos y otros fenómenos, detrás de éstas y otras alarmas, no era, en realidad, más que la utopía simétrica a la de la planificación económica y, por tanto, su fracaso era igual de inevitable.

:

El creciente apoyo electoral a estas opciones [populistes de Chávez i Berlusconi] se explica, no porque los bálsamos milagrosos que proponen vayan a funcionar, sino porque, funcionen o no, prestan atención a los efectos perversos de la utopía de los mercados desregulados que los partidos democráticos se han negado a ver.
:

La derecha ha ganado en Europa, no porque sus soluciones a la crisis sean las mejores; ha ganado porque, hasta el momento, ha mostrado menos repugnancia que la izquierda a la hora de competir en el espacio de los populistas, plagado de exaltadas alabanzas al proteccionismo, de crueles panaceas contra los inmigrantes, de mal disimulada condescendencia hacia las burbujas económicas que permiten, en efecto, confundir especulación y prosperidad. Y el riesgo que se corre a partir de ahora es que la izquierda, frustrada por la derrota, acabe sucumbiendo a la tentación de competir en ese mismo espacio, con lo que las aguas de la sinrazón populista acabarían cerrándose sobre la cabeza de todos.

:

Visita a la "Pere Parera"

Aquests som els que dissabte passat vam anar a la visita al centre "Pere Parera", al polígon industrial de can Negoci (a Argentona però més a prop de Mataró que del nucli del poble veí), de la Fundació Maresme, per veure les innovacions en matèria d'estalvi energètic i de consum renovable, de la mà de la seva gerent, la Mª Carme Maltas. És un molt bon exemple de com és perfectament factible introduir elements d'eficiència energètica tant en el procés constructiu com en el manteniment de l'edifici (en parl també la Glòria). Vam aprofitar per elegir el nou coordinador de la sectorial de Medi Ambient del PSC de Mataró (organitzadora de la visita), en la persona de Diego Sáez.

:

També ens van explicar a fons el funcionament de la Fundació (privada del tot i amb contractes i/o convenis amb les administracions) i la valuosíssima tasca que fa per dotar de dignitat i del màxim d'habilitats pssibles les persones que, pel motiu que sigui, tenen problemes de diferent grau amb les seves capacitats, alguns problemes molt gruixiuts.

:

Casualment, ahir dilluns llegia a El País un meravellós article de Gustavo Martín Garzo escrit després de visitar un centre similar. A partir d'una llegenda del Mahabharata l'autor fa un paral·lelisme amb el grau de donació dels familiars i els educadors d'aquest centre, ofertint tot el que tenen i més per l'amor cap els seus fills i alumnes. Us el recomano. De moment, però, he de dir que a la Fundació Maresme es pot parlar de magnífics resultats, esplèndids. Una mostra d'ells en vaig parlar fa molt poc, aquí.
:

Dissabte roig a Mataró

:

L'Alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, els diputats Manuel Mas i Consol Prados i nombrosos militants del PSC de Mataró van repartir dissabte passat fulletons, tot explicant als ciutadans i ciutadanes la gestió realitzada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, i oferint els detalls sobre el nou model de finançament, com per exemple quins ingressos addicionals representa i quines són les novetats que incorpora aquest històric acord. El Partit havia instal·lat una taula a la Plaça de Santa Anna i més de vuitanta persones van demanar fer-se simpàtitzants del PSC. Vegeu més fotos aquí.
:
El "Dissabte roig" del PSC, d'altra banda, fou tot un èxit a tota Catalunya. De participació per part dels alts càrrecs, perquè s’han volcat tots els consellers i conselleres, tots els diputats i diputades al Parlament i al Congrés, tots els senadors i tots els alcaldes i alcaldesses socialistes; com també de persones que s’han interessat per la tasca que dia rere dia es desenvolupa. Així doncs, el Partit dels Socialistes de Catalunya ha aconseguit fer 20.000 simpatitzants durant aquesta Jornada d’Acció al carrer, una jornada jornada festiva i informativa alhora. S’han proporcionat díptics per tot el territori català, en 222 municipis i amb 315 taules.

:
L’interés per part de la gent ha quedat palès, i el seu entusiasme i ganes per obtenir tota la informació possible han fet que en total s’hagin repartit 125.000 exemplars de cadascun dels dos fulletons que s’havien elaborat sobre els dos temes que s’han explicat. D’altra banda, per part de l’organització, les previsions també s’han vist desbordades, donat que dels 3000 militants que en un principi havien de participar, han sigut finalment més de 5000 els que han col·laborat en aquesta important cita.

:
A més, el Dissabte roig ha estat molt present a internet amb fotografies, vídeos, notícies i post que s’han pujat al Twitter del PSC, Facebook, Blogsfera Socialista i a les webs de les Agrupacions del PSC. D'aquesta manera, també les previsions de participació a la xarxa han sobrepassat les expectatives inicials.

:

Deslligament i acollida

Un dels articles que més m'ha agradat darrerament és la reflexió que fa Francesc Torralba a Foc Nou aquest mes de juliol. Reflexionant sobre la paràbola del fill pròdig (a mi m'agrada molt), el filòsof es fixa no tant en el retorn com en el fet que el pare, al principi, el deixa marxar amb la part de l'herència que li pertocaria de rebre més endavant. Diu Torralba:

:

No és fàcil deslligar-se del qui més s’estima. No és senzill deixar marxar, acceptar les opcions lliures dels éssers que estimem, deixar prendre el vol sense rancúnia, fins i tot sabent, que aquell vol no anirà bé, que fracassarà i naufragarà. Només, però, qui deixa anar, qui realment allibera, pot esperar, algun dia, el retorn de la persona estimada. Si el fill pròdig hagués restat tancat a casa amb clau i forrellat, si el seu pare li hagués prohibit marxar, sempre l’hauria maleït i hauria idealitzat aquell viatge. El pare el deixa marxar. Deixa que caigui i es faci mal. Això li comporta un gran sofriment. En ocasions causa més patiment la inacció que l’acció, el silenci que la paraula. Però el pare de la paràbola estima de veritat i qui estima no projecta les seves pors, ni la seva soledat en l’altre. Deixar fer, deixar anar. No està d’acord amb el fill. No entén les seves raons, però no coacciona, ni priva la seva llibertat (...).

Deslligament i acollida: heus aquí dues categories decisives en l’exercici de l’amor. Contra la tendència a privar la llibertat de l’altre per un excés de zel i a limitar els seus moviments; el qui estima, deixa campar. Contra l’amor possessiu i paternalista que asfixia i mata els vincles interpersonals, hi ha l’amor que obre espais per córrer, que confia en l’altre, que allibera (...).

L’acolliment és l’altra gran lliçó del pare (...). Acull incondicionalment. És propi de l’amor no calcular. Per això l’amor és foll i transcendeix l’aritmètica de la justícia (...).

Tothom pot marxar quan li plagui. No li cal donar explicacions, ni excusar-se, ni cercar justificacions. Fins i tot pot maleir la mateixa comunitat, però, si, després d’un llarg viatge, vol tornar-hi, se sent cansat i afeixugat i, s’hi vol inserir de nou; la comunitat l’acull, sense judici, sense retrets.

:

Cultura per la cohesió social

:

Dijous passat vam constituir la Comissió Sectorial de Cultura del PSC de Mataró per aquest mandat congressual amb una convidada d'excepció, la Secretària de Cultura del PSC, Montserrat Tura, que és també Consellera de Justícia de la Generalitat. Podeu conèixer el contingut de l'acte a través de la crònica que en a Judith Vives a capgros.com [aquí], que també en féu aquesta foto.

:

Tura va parlar sobre les polítiques culturals al servei del projecte de més justícia social. Inversions en infrastructures que vertebren barris, suport a un texiit creatiu i associatiu que emplaça les persones a relacionar-se entre elles a partir de les expressions culturals, els esdeveniments com a elements de promoció de ciutat, de creació d'ocupació i de creació d'identitat, etcètera.
:

L'acte serví, a més, per elegir el nou coordinador del grup. Serà l'Esteve Bergadà, exregidor de l'Ajuntament i reputat músic local, a qui, amb mol d'honor, vaig donar la bevninguda al treball polític que cal fer per aconseguir els objectius que Montserrat Tura posava sobre la taula.

:

La blasfèmia ha purificat

Ignasi Moreta fa a Foc Nou una ressenya del llibre que l'editorial que ell dirigeix (Fragmenta) acaba de publicar amb els textos (inèdits fins anys més tard) que el poeta Joan Maragall elaborà a partir dels fets de la Setmana Tràgica, aprofitant que és l'any del centenari. Maragall s'erigeix així com la veu crítica de la societat burgesa que mira cap un altre cantó davant l'afusellament de Ferrer i Guàrdia i les injustícies contra els obrers de Barcelona (i només elss obrers) quan eren reclutats per una guerra absurda.

:
Joan Maragall implora el perdó, assenyala les xacres de la societat, espcecialment les xacres morals, i anhela la recerca d'una Església veritable. Davant el trist fenomen de la crema d'esglésies, el poeta proposa una nova mirada davant Crist i l'Església des de la seva pròpia negació. Una mirada encara necessària, crec. I diu:

“–Entreu, entreu, la porta és ben oberta: vosaltres mateixos vos l’heu oberta amb el foc i el ferro de l’odi: i ara heus aquí que trobeu a dintre el Misteri més gran de l’Amor rediviu. Destruint la iglésia heu restaurat la Iglésia, la que es fundà per a vosaltres, els pobres, els oprimits, els desesperats… I com ara la vèieu tancada, enriquida per dintre, amparada pels que hi venien a adormir el seu cor en la pau de les tenebres, vosaltres, amb la vostra pobresa, i la vostra rebelió i la vostra desesperació n’heu embestit la porta, i en els murs tan ferms heu obert la bretxa, i us l’heu reconquistada. I a nosaltres, els seus ministres, heu tornat, amb la persecució, l’antiga dignitat, i a la nostra paraula l’eficàcia amb la vostra blasfèmia, i al Misteri de la Sang una virtut ja quasi desconeguda, amb la sang nova que s’ha vessat en la lluita. ¡Que és estrany! El foc ha construït, la blasfèmia ha purificat, l’odi al Crist ha reinstaurat al Crist en sa casa… Aneu-hi entrant, aneu-hi entrant, aquí el trobareu com encara no el coneixíeu, com Ell és en vida i veritat, com Ell vol ésser conegut per tots, i sobretot per vosaltres.”

:

Marina i un pacte per l'educació

Us recomano que pareu atenció a l'article [aquí] que el filòsof José Antonio Marina publicava diumenge passat a ABC al voltant de la serenitat amb què cal abordar un possible pacte d'estat sobre educació, lluny dels tòpics i prop dels problemes. No cal donar lliçons a ningú, però el pacte educatiu i la successiva llei catalana crec que n'és un bon exemple. En aquest sentit recomano moltíssim llegir l'article de valoració que en feia aquesta setmana en Ricard Aymerich a capgros.com. Diu Marina que cal prèviament un 'pacte social' que vagi més enllà dels valors típics i tòpics de la dreta i l'esquerra. "Necesitamos una igualdad de oportunidades y una aristocracia del mérito. Las dos cosas", il·lustra. Un article semblant sortia dilluns de la mà de Rafael Puyol a El Correo, president de la IE Universitat (és a dir, lligada a la patronal), que reclamanva la mateixa serenor al debat proposat pel ministre Gabilondo.

:

Els quatre àmbits en què Marina proposa reflexionar són: el traspàs de les competències autonòmiques a la participació municipal i una certa unitat d'acció entre les autonomies espanyoles (compte: precisament l'èxit de la Llei catalana és que és pròpia i exportable); el reconeixement d'un únic sistema públic però amb la doble prestació, pública i concertada, model que "puede ser muy útil, porque permite variación y competencia dentro del sistema público, pero, para que lo fuera realmente, ambos sectores tendrían que jugar con las mismas reglas"; resoldre per la via dels valors la qüestió de l'ideari del centre i l'ensenyament religiós i, finalment, potenciar les competències educatives d eles escoles i de les famílies, sense la mútua delegació a què a vegades ens conformem.

:

El professor enyora els criteris de la cimera de Lisboa, cap el 2000, i lamenta els pocs avenços que hi ha ahgut des d'aleshores. I conclou: "El cambio exigía un sistema educativo mucho más vivo, flexible, emprendedor, exigente y crítico. Muchas de las cosas que sobre educación se dicen en España suenan a viejas, a esclerotizadas, a una permisividad insoportable, a politiquería, a interés corporativo, a inteligencias perezosas". Doncs treiem-nos la mandra.

:

A reveure, Tristany

:

Vaig conèixer en Francesc Tristany quan ell era regidor, en no sé quina cosa de Les Santes que m'havien encarregat de fer al carrer de Prat de la Riba. Poc temps més tard, coincidíem al PSC, on ens vèiem sovint, gairebé cada dia. Sobretot, quan vam organitzar una sèrie d'actes mab motiu del centnari de la UGT (el 1988), sindicat que s'originà gràcies a la iniciativa d'un grup d'obrers mataronins i que tingué en l'avi de Tristany un dels seus fundadors. des d'aleshores, Tristany va ser l'ànima de la recuperació del que ara en diem 'memòria històrica': vam muntar excursions, vam recuperar vells lluitadors socialistes per retre'ls homenatge (curiosament, molts d'ells o havien participat en la represa socialista), vam emprendre, més tard, una sèrie de publicacions, etc... El fil conductor més llarg que teníem de la història del socialisme a la ciutat era ell.

:

I no tan sols això, Tristany era un home d'una gran personalitat: ferm, honest, auster, optimista, tendre, sensat. I això que la seva vida fou dura, molt dura. Els vells lluitadors saben molt bé que el seu acte té una bona dosi de gratuïtat, que potser mai ells rebran els fruits de la lluita i del patiment. Tristany, a més, pertany a una generació que féu un pas enrera perquè les regnes de la democràcia les prenguessin generacions més joves, que havien sorgit després de la Guerra. Això és el més preuat que avui vull destacar, avui que se'n va i demà que l'acomiadarem. Que la vida és, també, una successió d'esdeveniments i persones que, bo i no coneixent-nos, podem fer més els un pels altres si sabem lluitar amb gratuïtat, i fer els passos endavant o endarrere.

:

A reveure, company.

:

Documents

· Nota de premsa de la mort de Tristany

· Glossa de Josep Puig i Pla, dins el llibre Francesc Tristany: una vida de lluita pel socialisme (2002)
· Glossa de Maria Salicrú-Maltas, dins el llibre Francesc Tristany: una vida de lluita pel socialisme (2002)

· Entrada de Manuel Mas.

· Entrada de Javier Naya.

· Entrada de Joan Antoni Baron.

· Entrada de Glòria Figuerola

· Vídeo del documental 27-G. Bandera Blanca. L'entrada dels nacionals a Mataró (Capgròs, 2004; M. Coll, A. Fernàndez, J. Salicrú, R. Radó) minut 5'33

· Esquema del vídeo-entrevista per a l'Arxiu Històric del Sindicalisme Socialista (Fund. Largo Caballero, 2008)

· Glossa de Josep Puig i Pla llegida durant l'acte de comiat (16.7.2009)

:

La dreta intervencionista

:

El meu company Ivan Pera, regidor d'Esports de Mataró, va alertar la setmana passada de l'excés intervencionista del cap del grup del PP de Mataró, Paulí Mojedano, que al Ple d'aquest mes va afirmar literalment que en els clubs de futbol de la ciutat només hi ha bona voluntat però que no hi ha professionalitat, ni preparació ni la capacitació per poder-s’hi dedicar. Ho va dir així de clar i va quedar tan panxo.

:

Al Ple, Mojedano va afirmar que moltes vegades hi ha una mala gestió de recursos econòmics per part dels clubs. Alhora, el PP va presentar una proposta per crear un programa que definís quina feia havien de fer els clubs i com l’havien de fer.
:

Davant d'això, l'Ivan creu que cal fer les coses "substancialment diferent: creiem en el treball i el paper que fan els clubs esportius i també els de futbol; la nostra feina és estar al costat dels clubs, un pas per darrera, acompanyant-los i també acordant amb ells els objectius que compartim plegats per millorar el futbol base de la ciutat; posar al servei del futbol les millors instal·lacions;i treballar anant a fons dels temes, però ho fem amb els clubs i amb la gent del món de l’esport, i no buscant el cop d’efecte mediàtic o el titular fàcil", va dir.

:
També va assenyalar que la millora del futbol base és un tema que es treballa conjuntament amb la Comissió de Clubs: “Estem treballant en la millora del futbol base a partir d’un Pla de Millora que revisem i actualitzem en funció dels objectius i dels resultats. Un Pla que surt del Pacte pel Futbol”.
:

Fotos: Mojedano amb un líder de la CUP local (autor: Joan Salicrú) i l'Alcalde Baron amb Ivan Pera (autor: Quico Melero).

:

Finançament: l'hora dels fets

Acord FinançAment

View more presentations from Socialistes_ Cat.

:

Després de l'acord sobre el finançament autonòmic, fruit de l'Estatut de Catalunya de 2006, que mostra uns resultats tan esperançadors com els que us poso al power point que encapçala aquesta entrada, només puc veure que satisfacció. Ha pagata pena l'espera si finalment Catalunya veu traslladada a xifres aquell nou sistema que faci possible el seu avanç en matèria de serveis públics i infraestructures. És a dir, els reptes en l'atenció social, en l'educació, en l'economia, en el transport, en la recerca, en la seguretat, etcètera. En Miquel Iceta explicava dissabte els 10 avantatges del nou sistema en aquesta entrada i el President Montilla feia ahir aquesta solemne i importantíssia delcaració pública:

:

:

També és bo veure com aquests sistema repercuteix amb força en el repartiment solidari dels recursos al conjunt d'Espanya. En parla la Jessica Fillol i avui de nou Iceta en feia un resum a una exultant Executiva del PSC que ha ovacionat el conseller Castells. Bravo. Ara toca als ciutadans veure'n els fruits. I als municipis, com recordava avui l'alcalde de Pineda, Xavier Amor.

:

L'acord ha rebut el vist-i-plau de les tres forces del Govern d'Entesa i dels agents socials. Fora hi queden tant el PP com CiU, els artífexs de l'anterior sistema de finançament, que tots hem jutjat pobre i fruit d'una conuntura més pendent dels pactes oper a sustentar mútuament els governs que no per l'interès general de país. de nou, ambdós partits se situen al marge de l'acord, també de la societat civil, mentre deuen urdir un nou pacte en cas que ambdós sumessin majoria al Parlament. Com sempre. Ho analitza molt bé en Cinto Amat al seu bloc i en parla també Obiols a rel d'un escrit de David González a l'Avui.

:

Encara hi ha un altre grup que m'agradarà veure què fan. Són tots aquells que auguraven, potser amb raó, potser no, un terrabastall polític i nacional si no s'arribava a un acord satisfactori, gairebé previ a la declaració unilateral d'independència. Ara que hi ha acord, els sentirem cantar les lloances del sistema federal i de tots els elements positius que ens aporta fer camí junts amb el conjunt d'Espanya?
:

Xarxa: més democràcia

Si fa unes setmanes us explicava el cas del vídeo post-mortem que va deixar un advocat guatemalenc pressumptament assassinat per ordre del president de la República, i la reflexió que en feia Moisés Naím a El País, al mateix diari (dilluns de la setmana passada) hi tornava José Ignacio Torreblanca (foto) en el sentit que l'aparició d'internet, a més a més del miler de riscos que tothom hi veu, suposa també uns avenços importantíssims per a la denúncia política i -per tant- per l'avenç de la democràcia.

:

Ho exemplifica dient que Internet "está haciendo que las dictaduras del siglo XXI echen de menos el siglo XX. Como muestra el caso iraní, las nuevas tecnologías de la comunicación están permitiendo a los ciudadanos organizarse de una forma inédita en la historia. Nada más producirse los primeros disturbios, el régimen prohibió a los periodistas extranjeros salir a la calle y, posteriormente, comenzó a expulsarlos. Buen intento, especialmente en lo que se refiere a los corresponsales del servicio de la BBC en farsi, cuyas emisiones desde Londres obsesionan al régimen hasta el punto de gastar millones de dólares en interferirlas. En el pasado, esto hubiera implicado un apagón informativo total. Hoy, gracias a Internet, todo disidente es un corresponsal de la BBC, de tal manera que en sus estudios de Londres viene recibiendo una media de 10.000 correos electrónicos diarios y tres videoclips por segundo con información en tiempo real sobre lo que allí está ocurriendo".

:

I acaba així: "Las teocracias se basan en el monopolio de la palabra, en las democracias los ciudadanos tienen la última palabra. Durante veinte años, el régimen ha hablado a los iraníes, pero no les ha permitido responderle. Ahora los ciudadanos han descubierto que pueden hablar entre ellos. Es ilusorio pensar que Internet llevará la democracia a Irán, serán los iraníes los que lo hagan, pero es evidente que Internet ha permitido a los iraníes celebrar la segunda vuelta de unas elecciones cuyos resultados les han robado. El líder supremo no está en Facebook, así que lo tendrá difícil en la segunda vuelta".

Dijous passat, però, a El País, un nou reportatge posava aigua al vi sobre la capacitat real de mobilització de les xarxes, especialment de Twitter, a la vista dels fets ocorreguts a Iran o Xina, on el poder polític continua molt ferm també en en control de la xarxa. Xulio Ríos, de la Casa Àsia, complementa la informació amb un bon article sobre el control del Govern comunista xinès sobre els internautes.
:

Habitatges a Figuera Major

:

Dimarts passat vam presentar al Consell d'Administració de la societat municipal PUMSA, de Mataró, els primers treballs del projecte constructiu dels habitatges previstos a la zona de Figuera Major, de règim dotacional, damunt un equipament d'uns 7oo metres quadrats. El seu destí seran joves que, en cinc anys, hauran de buscar un nou destí, cosa que els ha de permetre emancipar-se. La principal novetat rau en el sistema constructiu que es proposa, aprofitant com a estructura bàsica contenidors de mercaderies reciclats, d'acord amb experiències que ja hi ha a Europa, que permeten reduir costos i temps d'execució.

:

El projecte s'ha encomanat al despatx Alonso i Balaguer. Els arquitectes Daniel Isern i Lluís Alonso van ser dimecres a Mataró per fer-ne la presnetació a la premsai van explicar fil per randa com seran els habitatges, quin ha de ser el seu procés constructiu i quins avantatges representa, des de la innovació aplicada a l'qrquitectura, dins els límits de la qualitat i la sostenibilitat econòmica. Es calcula una rebaixa substancial del preu de construcció assolint els mateixos estàndards de qualitat que qualsevol altra promoció.

:

El projecte s'emmarca dins el Pla Local de l'Habitatge 2005-2015, ratificat més tard per acord de tots els grups polítics municipals d'aleshores (i del que ara la dreta se'n desentén). El regidor d'habitatge, Francesc Teixidó, artífex d'aquesta iniciativa, mostrava de nou la disposició al diàleg i acord amb els veïns d ela zona, amb els quals ja hi ha un grup de treball constituït, a fi i efecte d'assolir també nous consensos.

:

Aquesta setmana, a més, s'adjudiquen 9 habitatges de protecció ofical al carrer Churruca. La millora de l'accés a l'habitatge és i serà una de les prioritats d'aquest govern. Aquesta és l'expectativa que els ciutadans han dipositat en nosaltres i ho complirem, malgrat la crisi i els entrebancs financers que representa.

:

Fotos: Alonso i Balaguer i S.F. (capgros.com).

:

A la mesura de l'home

Que la 'caritat' no és res si primer no hi ha justícia social. Que l'Església no ha de fer política. Que l'obsessió tècnica (o el seu contra-extrem 'naturalista' pot tornar-se contra la civilització...

:

Llegeixo per sobre els primers capítols de la darrera carta encíclica del papa Benet XVI (a la foto, d'AFP, signant-la), que duu per nom Caritas in veritate, i em trobo amb coses tan estimulants com aquestes:

:

Ante todo, la justicia. Ubi societas, ibi ius: toda sociedad elabora un sistema propio de justicia. La caridad va más allá de la justicia, porque amar es dar, ofrecer de lo «mío» al otro; pero nunca carece de justicia, la cual lleva a dar al otro lo que es «suyo», lo que le corresponde en virtud de su ser y de su obrar. No puedo «dar» al otro de lo mío sin haberle dado en primer lugar lo que en justicia le corresponde. Quien ama con caridad a los demás, es ante todo justo con ellos. No basta decir que la justicia no es extraña a la caridad, que no es una vía alternativa o paralela a la caridad: la justicia es «inseparable de la caridad»[1], intrínseca a ella.

:

La Iglesia no tiene soluciones técnicas que ofrecer[10] y no pretende «de ninguna manera mezclarse en la política de los Estados»[11]. No obstante, tiene una misión de verdad que cumplir en todo tiempo y circunstancia en favor de una sociedad a medida del hombre, de su dignidad y de su vocación.

:

La idea de un mundo sin desarrollo expresa desconfianza en el hombre y en Dios. Por tanto, es un grave error despreciar las capacidades humanas de controlar las desviaciones del desarrollo o ignorar incluso que el hombre tiende constitutivamente a «ser más». Considerar ideológicamente como absoluto el progreso técnico y soñar con la utopía de una humanidad que retorna a su estado de naturaleza originario, son dos modos opuestos para eximir al progreso de su valoración moral y, por tanto, de nuestra responsabilidad.

:

Extractes dels capítols 6, 9, 14

:

Notícia a El País, La Vanguardia, agència Zenit, Avui. Extractes a ABC. En parlen Oriol Domingo, Jordi Llisterri, Jordi López (bis), Filippo de Giacomo. Entrada a Wikipèdia.

:

Guerrers a Xina

:

Soldats i policies anti-avalots formen a la plaça principal d'Urumqi - (Reuters); estàtues de guerrers a Xi'an (www.mylesie.com)

:

Xarxa: buscar feina

Aquest de la foto és sir John Sawers, el més ferm candidat a dirigir els serveis secrets britànics a partir de novembre, l'amo de James Bond, vaja. La seva dona ha hagut de despenjar una sèrie de material que havia penjat a la pàgina personal de Facebook perquè donava excessives pistes que atemptaven a la seva seguretat personal. En parla avui Màrius Carol a La Vanguardia.

:

Les xarxes d'internet, d'altra banda (probablement no per fer de cap dels espies), estan esdevenint un bon mètode per a la recerca de feines, tal i com explicava diumenge passat una crònica a El País i una altra a La Vanguardia. Fernando Relinque, director de recursos humans de Capgemini, ho exemplifica així: "Un candidato puede decir que es sociable, pero si compruebo que participa en comunidades online, es evidente. Puede decir que escribe artículos, pero si los leo en su blog, tengo la certeza de que así es. Utilizar estos medios aporta transparencia". Sens dubte, una bona idea en temps de crisi.

:

D'altra banda, l'article recomana crear un perfil complet a les xarxes professionals: "No utilice más de dos", explica. Diu també que exploris la necessitat de crear un bloc o un compte de Twitter, però que "si no tiene nada interesante que contar, no lo haga. Si lo tiene, prestigiará su marca personal". I finalment, diu als possibles usuaris d'aquest mètode que separin "el contenido personal del profesional. No utilice redes sociales personales (Facebook, Hi5) para promoción profesional o viceversa. Sea cuidadoso con los permisos de privacidad que otorga a su contenido". És obvi que el senyor i senyora Sawers no van fer cas d'aquesta darrera recomanació.

:
Avui La Vanguardia també publica una interessant entrevista al periodista Juanma Roca, autor del libro Revolución Linkedin (Paidós), en el que parla sobre l'eficàcia d'aquest portal de negocis i relacions professionals, on la persona esdevé una marca (glups), que facilita moplt la tasca dels que busquen talents i que deixen literalment fora del mercat aquells que no hi són. Parla també de la competència brutal que Facebook fa a la televisió quant a consum d'oci a les llars.
:

Els móns a Venècia *

Si aquest estiu passeu per Venècia, els afeccionats a l’art no podeu perdre la Biennal, i així copsareu les tendències actuals (i oficials) que s’exposen als pavellons de l’Arsenal, dels Giardini o repartits per la ciutat. Una visita que pot complementar-se amb un recorregut per peces importants de l’arquitectura renaixentista i barroca i pintures excepcionals del Cinquecento amb les quals es justifica de bon tros una estada a la ciutat dels canals.

La Biennal d’enguany porta per títol “Construir móns”. 90 artistes reflexionen sobre el nostre, de món, i ben pocs gosen d’imaginar-se’n cap de nou (un altre món, és possible?). En tot cas, ben cert és que tota creació de ‘nous móns’ ha de partir de la reflexió crítica del que vivim, procés que en direm ‘relat’, és a dir, una interpretació pròpia i global sobre la història i el seu sentit. El retorn al relat, contra l’exaltació postmoderna del present o la pretensió moderna de la idea abstracta i uniformadora, sembla la característica fomental de les tendències que s’hi exposen... Encara que la divisió de l’art en països és un aburd que topa amb la globalització més genuïna. L’art és avui ‘fora del lloc’, de manera que –de fet- emergeix com el nou llenguatge uniformador.

Destaquen alguns artistes i pavellons per damunt dels altres en aquesta ‘construcció de móns’ possibles i impossibles. El rus i el llatinoamericà, amb propostes com les d’Anatoly Shuravlev, Ivan Navarro o Carlos Garaicoa; el magnífic recorregut africà que proposa el suec Jan Håfström a l’espai central de la mostra; les teranyines amb què Tomás Saraceno mostra l’origen de les constel·lacions; els miralls d’un saló suntuós que la furia de Michelangelo Pistoletto va rompre; el pavelló nòrdic convertit en una casa amb un assassinat, etc.

Menció a part pels pavellons espanyol i català. L’espanyol està dedicat (quasi) íntegrament a les darreres obres de Miquel Barceló, segurament el millor artista que exposa a Venècia. Amb els materials més genuïns i arcaics (pintura, fang, pigments...), el mallorquí ens recorda, amb paraules d’ell, que la vida és la matèria penetrada. Veureu quanta vida. El pavelló català reflexiona sobre les intervencions artísiques en el medi urbà i, especialment, en els conflictes cívics. A parer meu, amb excessiu intel·lectualisme.

A la Scuola Grande di San Rocco diuen que la diferència entre Tiziano i Tintoretto rau en què aquest darrer utilitza codis coneguts per tothom, a partir dels quals elabora quadres d’alta complexitat expositiva, lumínica, poètica... Tintoretto és l’autor preferit de Barceló i, segurament, aquesta és la clau del seu èxit.

* article per a la revista Valors del mes de juliol de 2009

La 53 Exposició Internacional d’Art de Venècia (Biennal) serà oberta fins el 22 de novembre de 2009.

Fotos: Michael Elmgreen i Ingar Dragset, Mort d'un col·leccionista (2009); Miquel Barceló, Marejadilla, fragment (2002)

Altres fotos meves, aquí.

Arciles de referència: cròniques d'El País (també aquí), ABC, El Punt, Revista de Arte; notícia de la presència catalana a El País, Avui, El Periódico i El Punt. Notícia sobre la mexicana Teresa Margolles, aquí.

: